Després de passar per l’Escola de Música de Montblanc i el Conservatori de Vila-seca, aquest jove montblanquí, estudiant i virtuós del violí, fa un any que continua els seus estudis de música a Moscou, on inclús ha aconseguit una beca del cent per cent després de superar un examen, i aspira a ser un gran director d’orquestra.

Com has viscut, personalment, el fet d’haver de passar tant de temps a Moscou lluny de la família més directa?
Al principi sentia un buit per l’absència dels pares, dels amics i Montblanc en concret, però a mesura que anava passant el temps, i per l’acumulació de feina i exàmens, vaig anar acostumant-me a la nova vida, a la grata companyia de la Tatiana, que és la meva padrina/tieta. També, cada nit, ens comunicàvem amb els pares mitjançant videotrucada per parlar de com havia anat el dia.

T’ha costat adaptar-te a la vida que portes a Rússia?
Si et soc sincer, no gaire. Al final tot el que faig allà és com aquí, però en una llengua diferent. Ha estat clau el fet de dominar l’idioma rus des que era un infant petit.

Des del vessant musical estàs en una escola on no pot anar tothom. Creus que has crescut com a músic?
És veritat; em va costar molt entrar a l’escola ECM, ja que només hi entren els qui consideren millors. Quant al creixement musical et puc dir que ha sigut molt bo, gràcies al meu professorat, encapçalat per Anna Sokolova en violí, Ekaterina Serdechnaya en llenguatge musical i Aleksey Chernov en piano.

T’han acceptat bé els companys? Quin és el teu dia a dia allà?
M’han acceptat molt bé. Ens divertim molt jugant a pilota entre classe i classe, pels passadissos. Aleshores ve el senyor director, emprenyat com una mona, i ens fa anar cap a l’aula no sense haver-nos requisat l’arma de joc.

Has de pensar que n’hi ha un tip, tenint en compte que estudiem pedagogia i música al mateix centre. No obstant això, cada dimecres i dijous a la tarda podem jugar un partidet de futbol a la pista annexa a l’escola. Jo jugo de porter del meu equip. Ho tinc difícil perquè gairebé tots són fans del Madrid. El meu dia a dia, com ja t’he dit, és estudiar, gaudir la convivència familiar, viatjar amb metro i fer alguna partideta d’escacs amb el meu cosí Andrey, i amb el meu estimat amic madridista i bon violoncel·lista Leon.

Fins on t’agradaria arribar en la teva vida musical?
El meu somni és arribar a director d’orquestra, cosa per a la qual hauré d’anar a estudiar a Viena, en acabar el conservatori. Ja veurem com anirà tot plegat; estic estudiant una carrera llarga i complicada, però vocacional.

Finalment, aviat marxaràs; què t’espera durant aquest nou període a Rússia?
Demà passat, dia 29, torno cap a Moscou, per començar el sisè curs i seguir la trajectòria que el destí em té encarregada. Tornaran els estudis..., la rutina..., el fred intens, etc., i les trucades nocturnes per parlar amb els meus pares, tot esperant Nadal per fer una escapadeta al meu Montblanc. Ho faig amb molt de gust, portat per la disciplina i l’amor a la música. Voldria encoratjar els meus antics companys que s’han quedat aquí, a fer el salt al “món”. És molt interessant travessar fronteres per viure experiències com la que estic vivint jo. Salut per a tothom...!