Recentment, ha esdevingut amb les seves vinyetes col·laborador del nostre setmanari. Com neix la seva vocació en aquest aspecte?
 Sempre m’ha agradat dibuixar i, sobretot, fer gargots de qualsevol cosa en qualsevol lloc. Últimament, m’havia aficionat a la ràdio i vaig decidir treure profit dels coneixements que tenia de l’actualitat política i social mitjançant el gargot, que és una manera molt més alegre de comunicar. A més, al dedicar-me al disseny gràfic, tinc una tendència a sintetitzar les coses per comunicar al màxim amb el mínim possible, i això m’ajuda a l’hora de crear la vinyeta.

Què l’inspira a l’hora d’elaborar una vinyeta?
 Cada matí llegeixo tots els diaris online que puc i, mentre escolto el Basté, escullo la notícia més destacada per fer-ne un acudit gràfic. A més, com em moc en un mitjà digital, em permet publicar vinyetes al més actuals possibles, fins i tot, uns minuts després de acabi de succeir la notícia. Aquest és un dels valors afegits d’Internet: la immediatesa. També repasso les vinyetes que surten en altres mitjans (tant catalans com espanyols) per veure què s’ha fet i quines línies seguir. M’agrada veure què fan els professionals del sector, tinguin la ideologia que tinguin, ja que sempre en pots aprendre poc o molt.

Com definiria el seu treball a través de les vinyetes?
 Intento ser un comunicador d’actualitat, però en clau d’humor gràfic. No considero que sigui una feina periodística ni una feina artística, per tant, no estic lligat a l’objectivitat del codi deontològic del periodisme ni a la subjectivitat extrema de l’art. Estic en un terme mitjà que em permet satiritzar l’actualitat sense haver d’amagar la meva ideologia política.
De moment, és un hobby que m’omple i m’ajuda a estar al dia de l’actualitat, mentre aprenc cada dia dibuixant i caricaturitzant els personatges que vesteixen les meves vinyetes.

Creu que les vinyetes reflecteixen una realitat que, a vegades, no veiem i tenim davant?  
 Actualment, llegir el diari és un drama. Tot són males notícies: corrupció, conflictes armats, crisi econòmica, pallassades dels polítics... Les vinyetes són una forma de comunicar l’actualitat en clau d’humor i, encara que l’actualitat que reflecteixin sigui dramàtica, segur que et trauran un somriure. La realitat és la que és, però val més riure que plorar, oi? Cal fer el cor fort.

A banda, vostè és creador de la pàgina web republicabananera.cat; la presència dels tres micos de no veure, no mirar i no escoltar, té algun missatge revelador?
 És clar. Els tres micos tenen el seu origen en la cultura oriental, però, en aquest cas, els tres micos són la representació del “triangle amorós” que es dóna amb la societat, els mitjans de comunicació i la classe política o el poder. El poder domina les informacions que es publiquen i de quina manera es publiquen. El poble rep aquesta informació i la dóna per vàlida, de manera que acaba creient el que el poder vol. Un exemple d’això va ser com es van tractar els atemptats de Madrid de l’11-M, on s’afirma que el president Aznar va trucar expressament a la direcció d’algunes publicacions pròximes al partit perquè canviessin els titulars amb la intenció de manipular el resultat d’unes eleccions. Amb això podem dir que, si el mico no veu i no escolta, no pot parlar, només parlarà del que veu i escolta, només sabrà el que li diuen i com li diuen.
La pròpia imatge del bloc ja és una crítica al sistema que, com tots sabem, està podrit des dels fonaments.

 A què li agradaria acabar dedicant-se?
 El meu pare sempre m’ha dit que, per moltes hores que ell treballés, s’aixecava amb ganes de tornar-hi. No sé a què m’agradaria dedicar-me, el que vull és aixecar-me cada matí amb ganes de treballar, perquè només així donaré tot el pugui de mi, sigui fent vinyetes o dedicant-me al disseny gràfic.

 Finalment, vostè que el 2008 va ser Sant Jordi, què ha comprat, rosa o llibre; i quin?
 M’han regalat “La fàbrica d’independentistes”, un recull de vinyetes dels humoristes gràfics més importants de Catalunya. Pel que fa a la rosa, sempre en compro dues, una per la xicota i l’altra per la meva mare, les meves dues princeses.