Tot coincidint amb la Festa Major de Montblanc, s’ha estrenat el primer disc editat pels Grallers de Montblanc, amb el nom de ‘Plaça Major’.

 
Com us vau quedar després de l’acte de presentació a la plaça Major?

Realment, va ser emocionant i excitant. Estàvem fent unes proves de so abans que comencés la presentació, i quan sents les primeres cançons per l’altaveu t’emociones en cert sentit, ja que comences a sentir tota la feina d’un any.

Quan va començar la idea aquesta de fer un disc?

La idea va començar fa un any, al setembre, just quan es va cancel·lar la festa major a causa de la covid, i és clar, pensava “ostres, veig que ens tornaran a tancar amb la segona onada i tindrem molt de temps per fer coses”, i se’m va ocórrer la idea del disc, que també era una cosa que sempre m’havia passat pel cap i que per manca de temps no havia pogut ser. Vaig parlar amb gent, també amb la llavors regidora Judit Pere, sobre la possibilitat de presentar el disc l’any següent, i vaig trobar les portes obertes de tothom. A partir d’aquí vaig parlar amb la meva companya de feina i li vaig proposar què li semblaria produir el disc amb mi. Li vaig proposar de poder fer tàndem amb ella perquè també li agrada la música popular i em va aportar moltes idees fresques, ja que jo, per altra banda, també tenia molt sentides les cançons. I bé, al final ens van tancar i tot es va complicar una mica. Però bé, a distància, ens vam repartir les cançons i les anàvem treballant cadascú. Jo li passava les meves a veure com les veia i ella les seves a mi, i amb les aportacions i idees de cadascú va quedar més o menys com finalment l’hem conegut. També els músics amb els quals treballo, guitarra i baix, hi van fer moltes aportacions amb els seus instruments. Després, més endavant hi vam afegir bases electròniques, teclat, i vaig convèncer també tota la colla de grallers per participar en la gravació, i ja el tenim.

On teníeu l’estudi de gravació?

A Constantí. Vam gravar per Setmana Santa i cap al maig, un diumenge de Sant Maties, vam gravar totes les gralles, i al juny, teclats i altres instruments.
Al final tenim el disc, que no deixava de ser un risc, ja que no s’havien ajuntat mai les gralles amb la resta dels instruments. Al final, he de dir que ha anat molt bé.

Aquest disc pot ser la llavor d’un segon?

A veure, en aquesta vida no es pot dir mai que no, però en principi el que volem és pair aquest i donar-hi sortida en vendes, que han anat, de moment, força bé. Hem fet 400 còpies del disc i crec que les acabarem venent totes, al preu de 12 euros.

 
Heu notat interès per part d’algú que no estigui estricament vinculat amb Montblanc?

Sí, n’estem realment sorpresos, i clarament les xarxes socials hi han tingut a veure. Des d’Instagram, per exemple, hi ha hagut gent que m’ha demanat si li podia enviar una còpia del disc, i inclús si podien fer-lo servir ells com a regal per promocionar-se. El que puc dir és que el disc ha suposat una inversió gran i de moment no estarà en streaming, ja que necessitem vendre’l per pagar els costos que ha tingut. Tampoc no crec que la gent valori igual allò que és gratuït.

Com va anar la tria dels dotze temes?

Bé, jo primer vaig fer una tria de setze temes, però els companys van dir “on vas amb tantes cançons?”, i els vaig dir que ells també fessin una llista i tots coincidíem en deu o dotze. Entre tots plegats vam acabar fent la llista final de dotze.