“La història de la fàbrica Cardús no podia explicar-se sense afegir-hi la resta d’indústries tèxtils de Montblanc”

Xavier Borrell Martí Autor de la història de la fàbrica anomenada Cardús

Montblanc

Imatge de l'autor
Imatge de l'autor
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

S’acaba de publicar, al núm. 125 de la revista bimestral de Montblanc ‘El Foradot’, el setè i últim capítol sobre l’existència i funció del que es coneixia com la fàbrica del Cardús, elaborat per en Xavier Borrell i Martí, net del gerent de la fàbrica del 1924 al 1939. Fem una valoració de les sensacions i resultats de l’estudi.


Ens va comentar, ara fa exactament un any, que tenia previst que el treball d’investigació sobre una de les fàbriques més importants de Montblanc de la segona meitat del segle XX, es compongués de quatre o cinc capítols, i n’han estat set. Tant donava el tema per tenir un desviament de més del 50 % del previst?
Inicialment vaig voler centrar-me en la fàbrica, els seus components i funcionament. A mesura que recopilava informació vaig adonar-me que la història de la fàbrica Cardús no podia explicar-se sense afegir-hi la resta d’indústries tèxtils de Montblanc. No hauria estat just posar de manifest l’existència d’una fàbrica tèxtil sense donar visibilitat a les altres indústries tèxtils, deixant incompleta la història industrial de Montblanc.


On era la fàbrica Cardús?
La fàbrica era situada a la muralla de Sant Jordi entre la torre número 21 del carrer Xolladors i la número 20, la següent en direcció a Sant Francesc.


Quantes persones hi van treballar?
Per la informació que he anat recopilant —i que ha estat una feina intensa—, he comptat una vuitantena de persones, i encara no està tancada la llista. Aprofito aquesta entrevista per afegir dues persones més que m’he assabentat que van treballar a la fàbrica, tot just acabat l’últim capítol 7 de la publicació. Una és la Montse Pocurull Vallverdú, que va ser repassadora en substitució de l’Asunción Membrado Ballester. I sobre la Maria Marquet, sobre la qual no tenia notícies concretes, però ara sé que vivia al carrer de Dalt, 17, amb el seu germà, el Josep. Alguna persona més afegirem a la llista, les que l’Antonieta Fabregat Roca (treballadora de la fàbrica i esposa de Jaume Español Sabaté, també treballador) em pugui donar.


Diu que el seu avi va treballar a Cal Cardús fins al 1939. Per què en aquest any va deixar el seu avi la direcció de la fàbrica?
El meu avi, que era originari de Sant Llorenç Savall, situat al peu del massís de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental), l’any 1939 va rebre l’encàrrec del propietari de la fàbrica, en Cardús, d’anar a reobrir la fàbrica una vegada finalitzada la Guerra Civil. El meu avi, el 4 d’abril va retornar a Montblanc des de casa seva a Barcelona, i, en arribar als Quatre Cantons, les forces d’ordre públic (la Guàrdia Civil), per encàrrec de l’alcalde, Jesús Hernández, el van detenir i el van empresonar, i ja no va poder exercir més de director. El van jutjar, el van sentenciar a mort i afusellar sense motiu justificable.


Per què el van afusellar?
Per enveges, rancúnies o ves a saber per què. Els càrrecs que se li van imputar van ser tres: haver participat en l’assassinat, al coll de Lilla, del bisbe auxiliar Manuel Borràs (empresonat a Montblanc); haver participat en els “Fets de Solivella” del 1936, i per ser un esvalotador armat. Són imputacions que m’he demostrat documentalment que són falses. Per què, doncs, el van afusellar? Estic convençut que hi va haver motius personals que he anat descobrint en la meva recerca, i algun dia podria explicar.


Quan es construeix i per a qui, la fàbrica Cardús?
En realitat la seva història s’endinsa en el segle XIX. En concret, ja abans del 1860 es tenen notícies d’activitat industrial en aquest local propietat de “Hereus de Carme Tomás Pi”. Cardús ho compra l’any 1921. Segons explica a la història de la fàbrica, en Cardús va passar molts alts i baixos en la seva etapa com a industrial tèxtil a Montblanc.


Les seves filles Maria Rosa i Anna Maria recorden el seu pare no prioritàriament com un industrial capitalista, sinó com un gran artista, un home que valorava el disseny, el dibuix i la qualitat de la feina. Una habilitat que aplicava en els seus models tèxtils i també a la decoració de casa seva. Aquestes qualitats personals no lligaven amb la convulsa situació econòmica i social espanyola i mundial que li va tocar viure i sortejar.


En aquesta línia de sensibilitat i qualitat artística dels productes, en Cardús va obtenir diferents premis a les Fires Internacionals de Barcelona el 1929 i de París el 1930.


Sí, i en aquells anys això era un important reconeixement internacional a la feina ben feta i una promoció internacional inestimable; però en Cardús no els va aprofitar obrint mercats exteriors, i crec que va perdre oportunitats de negoci. S’ha de reconèixer que, en aquells temps, obrir mercats exteriors no era tan assequible ni propens com ara. Recordem que l’any 29 hi ha el crac americà amb influència mundial, el gener del 30 cau la dictadura de Primo de Rivera i el 14 d’abril del 31 esdevé la Segona República espanyola.


Quan s’acaba l’activitat de la fàbrica Cardús?
El 1968 es tanca definitivament l’activitat tèxtil de la fàbrica, que era en mans de SA Montblanc, societat no vinculada a Cardús.


Alguna anècdota curiosa que ens pugui explicar?
N’hi ha moltes. Per exemple sobre la gestió de la fàbrica, les persones que hi treballaven i les condicions laborals i relacionals entre elles, sobre la vaga del 1932, sobre el pou i la conducció de l’aigua al poble, sobre la utilització de la fàbrica com a “seu social”...  Però la que més em va encuriosir va ser l’opció perduda per construir una nova fàbrica a l’espai de les Arcades, la qual l’informe de Patrimonio Nacional va desaconsellar, i l’Ajuntament no va donar la llicència d’obres per fer-la. Segurament tindríem un eixample de Montblanc urbanísticament diferent i una indústria més que hagués pogut continuar donant riquesa al poble. Decidir sempre implica conseqüències positives i negatives, i calia prioritzar.


Una altra, és sobre el fred que a l’hivern feia (fa?) a Montblanc. Les treballadores es portaven a la fàbrica els brasers de “carbonilla” de casa (fets amb llaunes de codonyat) per escalfar-se durant la jornada.


Alguna anècdota de caràcter personal?
La de la iniciativa del meu pare, el Jordi Borrell, extreballador de Cardús, que va estudiar per Mestre Tèxtil el 1949 i va obtenir el 1950 el mestratge. Amb l’objectiu d’establir-se pel seu compte, va sol·licitar llicència municipal per a l’obertura d’una petita fàbrica tèxtil (de llençols) el 1950, junt amb en Jaume Bordell (segons m’explica en Peret Bordell Culleré), al carrer les Corts, 2. La va obtenir el 1951, però no va executar el seu projecte. Una anècdota que jo no havia escoltat mai a casa. El motiu de no executar el seu projecte? Jo crec que va ser la voluntat de futur del seu sogre, el meu avi matern, en Joan Martí Anglès (en ‘Joan de la llet’) que va proposar al meu pare i a la meva mare, ‘Maria de la carn’, de posar una carnisseria al carrer Major, ampliant el negoci del meu avi Joan, i fer-lo més diversificat i pròsper.


Què ha estat per vostè el millor de la feina de cercar i explicar la història de la fàbrica Cardús?
Ha estat una feina dura i llarga, però el coneixement sobre els detalls de funcionament de la fàbrica i de les persones que hi van treballar ha estat apassionant, tot i que el millor de tot ha estat conèixer persones que hi van treballar o els seus familiars directes. M’han demostrat la satisfacció de les persones treballadores de pertànyer a aquella “família femenina”, que, a més, els va permetre uns ingressos familiars que d’altra manera no haguessin tingut. Els estaré sempre agraïts, perquè sense elles i ells no hauria afegit “cor” al relat. Vull fer menció especial a la Francisca Fabregat Vallbona, que va ser la primera a explicar-me detalls personals directes del meu avi, i al seu fill Josep M. Roselló Fabregat, que m’ha ajudat contínuament en la recerca de documentació a l’Arxiu Comarcal de la Conca, sense oblidar tothom que m’ha aportat informació i vivències sobre la fàbrica Cardús, que estan reflectides en l’últim capítol, al núm. 125 d’El Foradot.


Si algú volgués conèixer la història que ha explicat, pot accedir dels núms. 119 (agost 2020) a 125 (agost 2021); però, hi ha més informació per aprofundir en la història? En aquest enllaç: https://afly.co/4lc6

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres