Com et dius?
Em dic «Sasha» Alexandre Amorós Korotkov.

I d’on ets?
Vaig néixer a les Illes Canàries, a una illa que es diu Fuerteventura; no sé si tu hi has estat, però els meus pares em diuen sempre que és molt bonica. L’endemà de néixer, els meus pares em van portar a un hotel a Morro Jable, que es diu Fuerteventura Princess.

A un hotel? I què hi feies tu en un hotel?
Havia de viure allí perquè el meu papa, que és músic, i la meva mama, metge, hi treballaven i vivíem tots tres allí. Jo ja no m’enrecordo perquè l’any 2008, que és quan vaig néixer, al gener,  jo era molt petit. Ara ja sóc bastant gran perquè ja tinc sis anys; el mes que ve, hi anirem a passar uns dies i, llavors, podré veure on vaig néixer i on vaig viure quasi dos anys. Llavors vam venir a Montblanc i ara ja sóc montblanquí i m’he apuntat per ballar els nanos quan tingui vuit anys. Després vull ballar la geganta. El papa també és montblanquí, però, mira, jo també sóc rus perquè la mama és de Moscou. Tot això és una mica llarg.

 Què estudies i a on?
Estudio P5 al Col·legi Mare de Déu de la Serra amb la senyoreta Judit Roselló, música i anglès amb la senyoreta Gisela, i futbol amb el professor Ramon. També estudio llenguatge musical i cant coral amb el professor Gerard Moreno i piano amb la senyoreta Montse Homs, a l’Escola de Música de Montblanc, i també estudio violí a Tarragona amb la tiotia (que vol dir ‘persona estimada’ en rus) Ivona Burzinska; tots i totes m’estimen molt, com jo a ells i elles.

Tant d’estudiar, què vols ser quan siguis gran?
Home...! Director d’orquestra. Jo tindré la meva orquestra i tocarem la meva música, perquè també he començat a compondre, i vull ser compositor i cantant com el papa. Assajo davant de la tele amb DVD’s per fer-ho bé quan sigui gran. La música que més bé dirigeixo i que més m’agrada, saps quina és? La de Mozart. Fa uns quants dies vam anar amb la mama i el papa a Barcelona a escoltar una música molt maca que es diu Missa de Rèquiem i que és de Mozart. El meu tiet Jordi era el director i suava molt; cada vegada que la música parava, es treia el mocador de la butxaca i s’eixugava la cara. Un amic meu que també és rus i es diu Alexander Boroncov, quan va venir no fa gaire a Montblanc i vam parlar en rus, em va dir: Si vols ser director d’orquestra, raboti, raboti, raboti, (que en rus vol dir: ‘treballar, treballar, treballar’). A casa tinc una orquestra, però és sense músics.

Com s’entén això?
Tinc un munt de cadiretes de joguina i hi poso: a l’esquerra els violins primers i segons; més cap al centre les violes, a la dreta els violoncels i contrabaixos, a la fila del darrere: flautes, clarinets, oboès i fagots; i més endarrere: trompetes, trombons, tuba i percussió. Llavors jo invento una música que la dirigeixo, i el músics que tinc a dins del cap la toquen.

Afinen aquests músics?  
Sí, primer els canto un la per afinar.

Pots cantar-me un la sense l’ajut del piano ni violí?
És clar que sí: laaaaa... (constatem en el piano que efectivament la nota és un la).

Que també saps parlar el rus?
És clar... mira, amb la mama parlo i estudio en rus, amb el papa, català, i ells dos parlen castellà. Fa pocs dies que l’ambaixador de Rússia a l’Estat espanyol va venir de Madrid a Tarragona pel festival internacional de la Associació Dostoiewsky, i saps... em va donar un diploma perquè vaig recitar Baradinof i diu que ho vaig fer molt bé. Hi havia molts nens i nenes que cantaven i ballaven.

Que t’agrada la poesia també?
Sí, molt, i també escric algun poema curtet.
Doncs, ja ho saps: Raboti, raboti, raboti...

I tant que sí. T’ho prometo. Vindràs als meus concerts?
 I tant que sí. T’ho prometo. Fes-me un petonet.
Te’n faré dos perquè ho he passat molt bé contestant les teves preguntes.