Eduard Contijoch ha presentat recentment ‘El quiosc de Sant Francesc’, el llibre que tanca la trilogia iniciada amb ‘El Convent’ sobre la nissaga dels Contijoch a Montblanc, i en aquesta entrevista ens en parla.

Com et sents després d’haver completat la trilogia iniciada amb ‘El Convent’?

Fa quinze anys vaig començar aquest projecte, que ja, des d’un principi, preveia en tres parts. Arribar al final m’omple d’una sensació de tancament de cicle, d’haver acabat la tasca que vaig concebre llavors. Però, com que el projecte era al voltant de rescatar de l’oblit la història dels meus avantpassats, és també la sensació d’un deure acomplert. El deure que vaig assumir amb ells de, en certa manera, retornar-los a la vida en les pàgines dels meus llibres. Amb els seus clars i els seus obscurs.

Deies que aquesta novel·la és un projecte que tenies al cap des de feia més de quinze anys. Com ha estat el procés de creació?

Ha estat complex: primer una llarga etapa de recerca, de documentació a tota mena d’arxius, després d’ordenació de tota aquesta informació i, finalment, la part més difícil, però també més apassionant: ficcionar-ho. No volia deixar-ho com un pur exercici acadèmic de documentació i d’indexat de dades. Volia difondre-ho i per a això, calia convertir-ho en novel·la —novel·les, de fet—perquè, tot plegat, interessés a un públic àvid d’història però també d’històries. Perquè aquestes tres novel·les són, sobretot, històries, històries reals de persones reals.

L’any passat vas presentar a Montblanc un estudi sobre la figura de l’alcalde Jesús Hernández. Va ser una preparació per a la novel·la, on apareix?

Efectivament. Ja des de La fàbrica, en què el personatge feia la seva primera aparició, vaig tenir clar que tindria força pes a la següent novel·la. Era un personatge molt potent. Però vaig intuir que, per abordar-lo, era important conèixer-lo en detall. Especialment perquè ha estat, inclús en temps recents, un personatge controvertit. Així que vaig decidir que l’havia de conèixer bé per poder ficcionar el seu paper en la història de Montblanc. Vaig dedicar mesos a estudiar la seva vida, la seva carrera professional i el seu paper durant els fets que es narren a la novel·la. Qui hagi llegit l’estudi estarà d’acord que és rigorós i imparcial. Ja llavors va ser una sorpresa comprovar quant poc se’n sabia i quantes passions, a favor i en contra, despertava el seu record des del més absolut desconeixement. Molta gent en tenia una opinió, però ningú no tenia cap dada més enllà de testimonis orals, per posicionar-s’hi a favor o en contra. A partir d’aquí, em vaig sentir capacitat de ficcionar-lo. Soc conscient que en alguns cercles —tant favorables com detractors de la seva figura— no ha agradat massa aquesta revisió del personatge. En qualsevol cas, tot i conèixer bé la seva trajectòria, el que narro a la novel·la no deixa de ser ficció. Pura ficció.
Però el protagonista és un Contijoch.

Sí, el protagonista és Josep Contijoch, el meu avi, el tercer Contijoch de la nissaga. Un home al qual no vaig conèixer i del qual havia sentit a parlar ben poc. Quan vaig començar a estudiar la història de la família vaig començar per ell i al final em vaig adonar que tot plegat, tota la recerca, era a voltant d’ell, d’entendre la seva figura i com, indirectament, ha influït en la meva vida i la de la meva família en l’actualitat.

Després d’anys estudiant els seus actes, els seus escrits i les circumstàncies que li van tocar viure, crec que l’he arribat a entendre. A la novel·la apareix com un personatge ple de contradiccions i que mira de trobar el seu lloc en un món complex. Crec que el lector, malgrat les diferències que pugui tenir, empatitzarà amb ell.

D’on ve el títol ‘El quiosc de Sant Francesc’?

Quan estudiava el Montblanc d’aquells anys, vaig parar especial atenció a la història de la plaça de Sant Francesc i la seva urbanització l’any 1927 per convertir-la en la plaça balustrada que molts montblanquins encara tenen a la seva memòria. El que no molts recorden —només els més grans— és que durant un temps hi va haver un quiosc de refrescos que no va acabar de tenir massa èxit. Sembla que els vilatans es resistien a desplaçar les seves estones de lleure fora muralla. Fins i tot vaig trobar una fotografia on apareix el quiosc i que il·lustra la portada. Vaig pensar que seria un bon leitmotiv per al llibre. En aquell quiosc hi situo converses i decisions transcendents per al decurs de la història de la novel·la.

De les tres novel·les de la trilogia, quina t’ha demanat més de tu mateix?

Sens dubte, aquesta tercera, El quiosc de Sant Francesc. Cal tenir en compte que narro fets que han estat molt ben estudiats i dels quals gairebé tothom, de manera més o menys directa, en té referències. Qui no té un avi o una àvia que patís d’una forma o altra els fets d’aquells anys? Ha estat un exercici d’honestedat, d’una banda, però també d’un cert equilibrisme, per buscar l’equanimitat en un conflicte en què, fet i fet, tots hi vam perdre. Han passat vuitanta-cinc anys i tanmateix encara hi ha ferides obertes.

En què es basa la intriga que diu tenir el llibre fins a l’última pàgina?

La trama del llibre és completament fictícia, però el cert és que encaixa perfectament amb els esdeveniments i els personatges que van transitar per Montblanc en aquells anys. Sense desvetllar res als lectors que puguin estar-lo llegint o que el pensin llegir, la història ens explica com es van començar a gestar els sentiments i els moviments polítics que van configurar-se a Montblanc just abans de la guerra i qui en van ser els artífexs. I, és cert, fins al final de la novel·la no se’ns desvetlla la solució a la intriga que es gesta al llarg de la novel·la!

Encara resta més per desglossar sobre la figura dels Contijoch?

No. El projecte, en les tres novel·les que el componen, El Convent, La fàbrica i El quiosc de Sant Francesc, narra les tres generacions de Contijoch que van tenir un paper destacat a Montblanc i unes vides dignes de ser narrades.

Les següents generacions, la del meu pare i els meus oncles i la meva pròpia, han passat per la vida de Montblanc amb discreció, allunyats de la primera línia dels nostres avantpassats.

Finalment, com està anant l’acceptació del llibre, i on es pot trobar?
Tant en la presentació com en els dies posteriors, el llibre està tenint una gran acceptació. A les dues llibreries de Montblanc, on es pot trobar el llibre, em parlen molt positivament de la rebuda que està tenint entre els lectors. Tant entre els que ja havien llegit les dues primeres parts com els que comencen amb aquesta, ja que són novel·les que es poden llegir independentment.