En aquesta entrevista coneixerem la vídua de l’artífex de l’ermita dels Sants Metges de Sarral, l’arquitecte Josep Puig Torné, amb la qual hem parlat amb motiu de l’exposició de Palau Ferré i Puig Torné a Sarral.

A l’exposició ‘Palau Ferré i Puig Torné. Art i arquitectura a Sarral’ hi trobem una reproducció d’un retrat que Palau Ferré li va fer en el seu moment. Expliqui’ns com va sorgir el retrat.

El Josep ja el coneixia de feia anys. Jo el vaig conèixer quan anàvem al monestir de Poblet pels preparatius del casament, passàvem amb el cotxe per davant del taller i quan el vèiem assegut a fora, paràvem i anàvem una estona a xerrar amb ell. Un dia en Palau Ferré em va dir tot d’una: “Jo a tu et vull fer un retrat. Però no un retrat que els nets guardin a les golfes.” Durant unes setmanes, quan hi anàvem i mentre xerràvem, ell anava prenent uns apunts, però mai ens va deixar veure res. Fins que un dia allà mateix ens va fer la presentació del quadre i la meva primera impressió va ser de sorpresa, ja que el vaig trobar molt impactant. Tant ens va agradar que des d’aquell dia sempre ha estat penjat en un lloc de preferència de casa nostra i ha esdevingut una icona per a la nostra família.

Palau Ferré, Grau Garriga, Tomàs Bel... Són diversos els artistes que van treballar conjuntament amb l’arquitecte Puig Torné al llarg de la seva trajectòria. Al seu marit li agradava molt l’art? Li interessaven especialment aquests vincles interdisciplinaris?

Al Josep li agradava molt tota expressió artística, amb especial atenció per l’art contemporani, l’art popular i l’artesania. En els molts viatges que vam poder fer sempre tornàvem carregats de tot allò que ens agradava, com ceràmica i teixits. Al Josep sempre li va agradar treballar en equip. Els artistes amb què va col·laborar ja eren amics o bé se n’acabaven fent, senyal que la feina havia resultat exitosa per ambdues parts.

Com definiríeu l’estil arquitectònic del seu marit? Quins són els trets característics que podem observar en els seus dissenys i edificacions?

Jo no t’ho sabria dir, no en soc cap entesa. Però el que sí que vull explicar-vos és que el Josep aprofitava qualsevol ocasió professional per fer una passejada o un petit viatge, ell volia que l’acompanyés i així ho vam fer durant molts anys fins que va ser possible. Ell sempre lligava el plaer amb la feina. Aquesta és una mostra clara de que per a ell l’arquitectura i l’urbanisme eren una part essencial de la seva vida juntament amb la família, sempre intentava compaginar-ho tot.

Josep Puig Torné va fer projectes arquitectònics arreu, en gran part a Catalunya: va treballar al Salou dels anys seixanta, amb la casa Rubio i moltes d’altres, el Canòdrom de la Meridiana, la seu del diari ‘Tele/Expres’, el monument de les Homilies d’Organyà, etc. Quins destacaríeu? Teniu algun vincle especial amb alguna d’aquestes construccions?

La veritat és que durant la seva vida professional va tenir la sort de poder treballar en molts llocs, en projectes completament diferents i per a molts i variats clients. Aquestes obres que esmentes són algunes de les més singulars. També m’agradaria assenyalar com especialment sentides tres temples com l’església del Noviciat de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell amb en Josep M. Serra de Dalmases, l’església de Sant Antoni Maria Claret a Sallent amb l’arquitecte Josep M. Esquius i, és clar, no hi podia faltar l’ermita dels Sants Metges de Sarral.

A Sarral el 2019 es va celebrar una conferència sobre Puig Torné; el 2020 la seva filla Elisa Puig, també arquitecte, va ser la pregonera de la Festa Major, i aquests mesos hi ha l’esmentada exposició. Quin vincle teniu actualment amb la Conca de Barberà? Hi veniu sovint?

Des que vaig conèixer el Josep, Sarral i per extensió la Conca de Barberà han passat a formar part de la meva vida. Els seus pares van viure sempre a Sarral, tret de les temporades d’hivern que passaven amb nosaltres a Barcelona. A Sarral hi havia sempre la família, els seus cosins, que en ser fill únic eren com els seus germans. Ara tot segueix igual..., encara que n’hi ha molts que ja no hi són, però segueix havent-hi una molt bona relació familiar.

Aquests dos últims anys han estat molt intensos, com podeu suposar, plens de vivències i records inesborrables, començant tot plegat amb la conferència de principis de desembre del 2019 que va donar inici a la celebració dels 50 anys de la inauguració de l’ermita. Després va venir la pandèmia amb el confinament, que ho va deixar tot penjat. Ara tinc la impressió que des de la mort del Josep que sento la necessitat d’anar més sovint a Sarral.

A Sarral hi ha moltes construccions ideades per ell: el mateix ajuntament, la casa rectoral, el pavelló municipal, cases particulars, i en destaca l’ermita dels Sants Metges. Què suposa l’ermita per a vosaltres?

L’ermita de Sarral ha estat des de sempre molt vinculada a la nostra família, durant aquests cinquanta anys hi hem celebrat festes i trobades, amb casaments, comunions i calçotades.
Tot va començar el dia que li van encarregar al Josep de fer la reforma de l’antiga ermita. Encara que aquesta és una història molt llarga!