Parlar de Jordi Torrell dintre del món del futbol de Montblanc i del conjunt de la comarca i demarcació és parlar de tota una institució. Respira futbol pels quatre costats i en l’actualitat està involucrat en els veterans del CF Montblanc i en la junta directiva.

 
Tens una llarga trajectòria dintre del món del futbol local. Com va ser que se’t va inocular aquesta passió pel futbol?

Hi ha diversos factors. Primer, que el meu pare, tot un referent per a mi, ja hi jugava, i després va ajudar molt viure al costat mateix de l’antic camp de futbol de la Riba, que tots recordem per les seves petites dimensions.

Quina ha estat la teva carrera dintre del món del futbol, des de petit fins ara?

Vaig començar als juvenils del CF Montblanc, amb 15 anys, la temporada 1983-1984, i així vaig passar al primer equip la temporada 1986-1987, quan el club va estar a Segona Regional amb l’Antonio González com a entrenador. La temporada anterior, la de l’ascens, el mateix Antonio va apostar per mi i ja em va convocar en alguns partits, fet pel qual sempre li estaré agraït. Després és tota la vida lligat el futbol de la Vila Ducal, incloent-hi els cinc anys que hi vaig estar lligat primer com a jugador i després com entrenador al futbol del meu poble, la Riba. Amb tot això, el 2001, juntament amb el mateix Antonio, ara president del club, i el malaurat Joan Ramon Dulcet, vam fundar els veterans.

Fa temps que estàs involucrat en els veterans montblanquins. Com és el dia a dia de l’equip?

Com ja he dit abans, aquest 2001 fa 20 anys, i sincerament hi ha molts bons moments, però jo sempre dic que això és com una guarderia de nens grans, té les seves coses, no és gens fàcil de portar, però ho faig amb molta il·lusió i sobretot perquè m’agrada.

Com es viu ara de veterà el futbol? Hi ha la mateixa passió que en temps de joventut?

Doncs crec que sí perquè actualment no és el que era fa uns anys, hi ha molta competitivitat i sobretot molt de nivell, i per aquest motiu sense passió no hi podries ser. El qui neix futboler ho és tota la vida, si preguntes a la gent del món del futbol et diran el mateix.

Quin és el millor record o records que guardes del món del futbol? I el pitjor o pitjors?

El millor els dos ascensos amb el CF Montblanc les temporades 1985-86 i 1990-91, i també amb la UE Montblanc la temporada 1998-99, a part de les bones i moltes amistats que fas en aquest món.

No vull oblidar l’ascens amb els veterans la temporada 2018-19 i la festa que vam fer pel centenari del club l’any 2014, que va ser formidable en tots els sentits.

Entre els pitjors records hi ha el de la pèrdua de persones com el Lluís Solé “Bakero”, el meu millor amic, i alhora rivals en el futbol.

Ara estàs també col·laborant amb la junta del futbol, relacions amb els mitjans... Com és el teu treball setmanal?

Sí, soc un més de la junta directiva, ja que d’aquesta manera hi ha un lligam com a responsable entre el club i els veterans, i la meva feina és portar la web i tot el tema de les cròniques.

Com veus la situació del futbol montblanquí i del Camp de Tarragona? Com és que han desaparegut tants equips de pobles petits?

Doncs jo sempre he dit que estem en una de les pitjors zones de Catalunya referent al món del futbol. En altres llocs com les Terres de l’Ebre i Lleida es viu d’una altra manera, només cal veure que hi ha més equips en aquesta zona de veterans que de futbol territorial. No serà gens fàcil, als pobles petits costa molt per la falta de jugadors i sobretot de recursos econòmics.

Hi ha llarga vida per a l’escola del CF Montblanc?

Jo crec que sí, s’ha fet molt bona feina i l’escola està en un moment àlgid. A més, les instal·lacions hi ajuden molt, però com en totes les entitats d’aquí a poc hi haurà d’haver un relleu de junta i hem d’esperar que qui l’agafi pugui seguir amb aquesta tendència positiva.

Com et veus en els propers anys dintre del futbol?

Doncs mira, últimament ha sortit de la meva boca que ja hi porto molts anys i que vull fer un pas enrere, però com ja he dit abans, com que soc tan futboler no sé si finalment serà així.