Com va viure l’acte de presentació del “Racó de les expressions” en línia a la Conca de Barberà?
Personalment, d’una forma molt emotiva. Comprovar que allò que escrius d’una manera desenfadada pugui transcendir pedagògicament d’una manera tan viva t’omple de satisfacció. Et complau molt més del que hom es podia imaginar.

Aquells nens i nenes són una mostra que hi ha esperança per a una integració com a catalans?
La mostra que aquests alumnes fan és l’exemple de com una feina ben feta té futur. No ens enganyem, les coses no sorgeixen perquè sí, com bolets. Al darrere hi ha un equip de mestres amb un treball seriós. Aquest treball rigorós comença a donar fruits

Com va sorgir la idea del “Racó de les expressions”?
Ja fa uns quants anys. Cada curs escolar a l’institut vertebràvem el treball lingüístic entorn d’un escriptor. L’estiu de l’any 2008 cercant quin podia ser el pal de paller em vaig adonar que l’any 2009 seria l’any Amades. Em va semblar que el treball sistemàtic i rigorós de les expressions podia generar una activitat interessant i ensems divulgativa.
Quan vaig exposar el projecte al Francesc Fàbregas, vaig tenir una acollida molt favorable. Al setembre ja vam iniciar la publicació d’un parell d’expressions setmanals tant al Nova Conca com a El Vallenc.

 Aquesta és la sisena temporada, i ja n’han sorgit tres llibres. S’ho imaginava així quan va començar?
Ni de bon tros. Com deia abans, va començar volent ser una petita col·laboració a l’Any Amades. En general, va tenir una bona acceptació i tot va anar sobre rodes. Amb motiu de la celebració de la Gala del Vallenc, se’ns va proposar d’editar el primer recull: Tocar el dos. Vam cercar els pròlegs i la publicació veié la llum. Tot seguit, vingueren Molta merda!, Rentar-se’n les mans i, actualment, estem preparant S’ha acabat el bròquil!

S’ho pensava que totes aquelles expressions nostrades esdevindrien una eina didàctica tan important a l’Escola La Candela de Valls?
Sincerament, no. Tot va començar per iniciativa de la Isabel Iranzo, que llegia i retallava les expressions del diari. D’una forma sistemàtica, les incorporava al seu disseny curricular. Quan m’ho va explicar, li vaig donar totes les facilitats i els facilito un lot de llibres cada vegada que es publiquen. No cal que ho retallin!...

Creu que l’experiència d’aquesta escola vallenca pot ser extensible a altres escoles del país i a la Conca de Barberà, en concret?
Per poder imitar i reproduir, cal prèviament  conèixer-ho. La sessió de què, aquest dilluns al CRP de la Conca, vam poder gaudir estic segur que haurà despertat moltes inquietuds i s’haurà vist com amb molta voluntat es poden superar les dificultats per immenses que siguin. Ha estat una demostració pràctica, acompanyada d’un plantejament pedagògic.

Quin és el seu procés per anar triant les diferents expressions cada setmana, la cerca d’aquestes, l’oportunitat…?
Els primers reculls i la primera tria es basà, sobretot, en l’obra de Joan Amades. Després he anat espigolant de diferents fonts. També em trobo gent que me’n parla i me’n suggereix. En el tercer recull, hi he aplegat un bon grapat d’expressions clàssiques, tant gregues com llatines. També n’hi ha un bon grapat de bíbliques, actualment, el jovent desconeix l’origen d’expressions com vendre’s per un plat de llenties, ser el benjamí, ser un Samsó...

El contacte de la nostra llengua amb d’altres  posa en perill aquestes expressions?
Cada vegada aquestes expressions s’usen menys. A vegades, se substitueixen per expressions d’altres llengües en contacte o, senzillament, no s’empren. Com deia abans, en general, no hi ha una cultura religiosa a la societat i, per tant, aquestes expressions resten incomprensibles i no s’usen.

Vostè ha estat molts anys mestre. Com veu l’evolució i l’estat de la nostra llengua? És optimista?
Fins fa poc, era molt optimista. Des dels anys setanta, quan la realitat de la societat i de l’escola era el que era, vam passar a una evolució i a una transformació progressiva. El professorat es va involucrar fermament en la normalització lingüística. Es va estendre la immersió lingüística en  els indrets més difícils. La societat i les famílies en foren les grans defensores. Els resultats han estat evidents. L’escola ha donat la capacitació lingüística al nostre alumnat. Ha estat una eina d’integració social. No s’ha presentat cap problema.
Ara, uns “polítics” han volgut i volen crear uns problemes allà on no n’hi havia i no n’hi ha. Ens volen fer retrocedir trenta anys endarrere....
Sóc optimista perquè n’estic convençut que no se’n sortiran. Tenim una llei catalana d’educació i un professorat que no es deixa combregar amb rodes de molí. Ja poden lladrar els gossos... (totes són expressions.)

Quin objectiu es persegueix en el fet de trobar les expressions en línia?
Fins ara, aquest Racó de les expressions era conegut pels lectors dels setmanaris El Vallenc i Nova Conca. Era un públic molt reduït. Oferint el Racó de les expressions en línia, arriba a tot arreu. La gent  i  les escoles de l’Empordà, d’Andorra i de l’Horta valenciana, per exemple, les podran tenir al moment i les poden utilitzar. Crec que cal agrair la generositat dels setmanaris, de l’editorial La Torratxa i, en particular, del Francesc Fàbregas.

Finalment, vostè s’ha jubilat recentment; pensa, d’una forma o altra, seguir vinculat al món de la docència? Tenim Racó de les expressions per temps?
M’he jubilat i he deixat d’anar a l’institut de forma regular, però segueixo vinculat en altres projectes. Un grup de mestres-avis hem passat per totes les escoles de Valls un cop al mes a explicar contes. A les pàgines d’El Vallenc he començat un nou projecte. El Racó lingüístic, una proposta de jeroglífics. Cada setmana en publiquem deu. Cal esbrinar el nom de les comarques i de tots els municipis de Catalunya... N’hi ha per dos anys llargs!
Del Racó de les expressions, diria que n’hi ha fins que em facin fora... El quart llibre, S’ha acabat el bròquil!, l’anem publicant cada setmana i l’humorista JAN ja n’ha il·lustrat la portada i el Josep Vallverdú en fa el pròleg.