El montblanquí Josep Nogués Aymerich presentarà aquest proper mes d’abril el seu nou llibre ‘La rosa i la creu’, amb la llegenda de sant Jordi com a eix central i novament la comarca que tant estima, la Conca de Barberà, i la seva vila natal, Montblanc, com a escenaris de l’acció.

L’any 2019 va presentar ‘L’espasa i la llavor’, amb la fundació i construcció del monestir de Poblet de rerefons, i ara arriba ‘La rosa i la creu’, amb Montblanc i la llegenda de sant Jordi. Què té la Conca de Barberà que l’inspira tant?
Sí, la Conca té unes característiques úniques com a font d’inspiració literària. A nivell personal, vaig viure a Montblanc durant deu anys, i encara hi viu gran part de la meva família i hi tinc el millor amic. Amb una visió més àmplia, el territori està carregat de molta història; només cal visitar la majoria de pobles per adonar-se de l’empremta del pas dels segles per tot arreu. També la mateixa gent; els montblanquins, per exemple, han estat capaços de recrear una de les millors activitats culturals de tot Europa: la llegenda de sant Jordi.

  Partint de la base que la llegenda de sant Jordi es diu que neix d’uns fets reals, seria potser aquesta una crònica d’uns fets, amb el ferotge Du Guesclin com a drac, per exemple?
Procurarem no deixar escapar cap espòiler, ja que una de les gràcies és descobrir els paral·lelismes entre l’argument  de la novel·la i la llegenda de sant Jordi. Però sí que ha resultat curiós veure com encaixava tot; en posarem un parell d’exemples. Un dels personatges foscos de la novel·la du com a emblema feudal el drac de Wessex (Anglaterra), i, curiosament, mor un vint-i-tres d’abril. Així, fins a una vintena de detalls com aquests que, ben entesos, deixen l’evidència prou clara.

En què ha basat, principalment, la recerca per elaborar aquest llibre?
Aquesta ja és la meva sisena novel·la històrica i estic format en humanitats, amb la història com a base dels meus estudis. Però amb la història no n’hi havia prou per desllorigar tot l’entramat. Així, tenint les poques pistes que dona la llegenda de sant Jordi i aplicant la pluralitat de diverses disciplines, tot va acabar quadrant. Malgrat tot, és una novel·la, no pas un assaig històric, i la ficció hi és tan present com la realitat històrica.

Com era la vida en aquell Montblanc, Poblet i en general a la Conca en aquella època?
Dura, molt dura. Ara vivim en un moment paradisíac; malgrat la covid, mai hem estat tan bé com ara. Però la realitat medieval era dura i difícil d’encaixar per als nostres habituals paràmetres. El segle XIV europeu és colpejat per tot un seguit de desgràcies que potser el converteixen en un dels pitjors moments de la història; tot un seguit de guerres (fins a tres al mateix temps i al mateix territori, o la ja famosa pesta negra). La mitjana vital de la gent era molt curta i amb pèssimes condicions d’higiene i de salubritat; sempre hi havia els privilegiats, però si parlem de la majoria de la gent, era un moment difícil. Però tot i així, Montblanc estava considerada com una de les deu ciutats més importants del Principat de Catalunya. I, encara avui, salta a la vista el seu esplendorós passat històric; la majoria del seu patrimoni medieval és del segle XIV.

Quina és la veritat que ens desvetlla la llegenda de sant Jordi, o cada lector va descobrint la pròpia al seu voltant?
També seria tot un espòiler. Però és cert que cada lector hi podrà treure allò que té dins seu i fer-ne la pròpia valoració. Els mites i les llegendes tenen la particularitat d’anar més enllà de temps, espai o patrimoni cultural. 

És el gènere de la intriga i l’aventura el seu preferit, o amb el qual se sent més a gust?
De fet estic especialitzat en novel·la històrica; vaig fer d’historiador durant uns anys i és on em sento més còmode. Però per a aquesta novel·la en particular vaig adonar-me que s’hi adequava molt bé afegir-hi una bona part d’intriga mentre es vivia tota aquesta aventura. Malgrat això, és una novel·la històrica de cap a peus. 

Quan té previst presentar aquest nou llibre?
Està programada la seva sortida el proper 7 d’abril. I la meva idea seria fer-ne diverses presentacions, la principal aquí a Montblanc. Però encara falta temps i s’ha d’acabar de lligar tot.

Té algun projecte més en ment?
Sí, és clar. És el meu ofici i sempre tens una llista de bones idees al calaix. A més, tota novel·la té una preparació prèvia que s’allarga vora els dos anys o més. Així, el que ara tinc entre mans no veurà a llum fins uns quants mesos endavant.