Joan Anton Monclús serà un dels altres personatges clau d’aquesta edició 2022 de la Setmana Medieval de la Llegenda de Santa Jordi, el Rei. Se’l nota un enamorat de Montblanc i de la festa medieval i mira amb respecte el paper que li tocarà fer.

Com vas viure, personalment, la gala d’elecció dels personatges? Vas tenir molts nervis abans que comencés i durant l’acte?

Bé, nervis no massa, ja que el meu càrrec com a Rei de la Setmana Medieval ja estava decidit. El dia de la gala va ser el primer acte en què es donava a conèixer que jo seria el Rei d’enguany, i aquesta novetat, guardada en secret i feta pública aquell dia, sí que generava un cert “neguit”, pel fet que família i moltes amistats, de Montblanc, Tarragona, Barcelona, a partir d’aquesta data ho sabrien. El que de veritat imposa és el fet de vestir-te de Rei. És intentar encarnar una situació, fer-la digna i creïble, posar-te a la pell d’un rei, saber estar a l’alçada. I això sí que genera nervi, però del positiu.

T’imaginaves sortir escollit Rei? Coneixies la resta de candidats i candidates?

Tan sols coneixia les candidates a Princesa i els candidats a Sant Jordi perquè ho havia mirat a la pàgina web de la festa. Però per no saber, no sabia ni qui era la Reina.

 
Pel que fa a ser Rei, la veritat no m’ho havia plantejat mai. Soc soci des de quasi el principi de l’Associació Medieval, l’admiro, la proclamo, la defenso i en faig tanta propaganda com puc, però mai m’havia imaginat ser Rei. És com si la cançó d’Els Pets (Jo vull ser rei) s’hagués fet realitat. No cal dir que quan m’ho van proposar no vaig dubtar ni un moment i, conscient de la responsabilitat, vaig acceptar immediatament la proposta.

Com vas veure els candidats i candidates a Sant Jordi i Princesa?

Molt bé. Es nota que hi ha ganes, que el jovent vol ser-hi, que la festa continua. Montblanc és un luxe de poble, pel patrimoni i per les persones, que han escollit una llegenda per barrejar i unir història, llegenda, cultura i país. I veure aquest jovent plenament integrat en aquesta barreja és una garantia de futur.

Com va ser el procés que et va acabar fent decidir a ser el Rei?

Ràpid i conscient. M’ho van proposar, vaig analitzar de forma ràpida el que comportava, i amb la mateixa immediatesa vaig decidir acceptar-ho. Hi ha honors que no es poden rebutjar. Aquest, n’és un.

 
Com va reaccionar el teu entorn, amics, família?

Com jo: sorpresos, contents, honorats. Alguns dels meus amics, quan han vist les fotografies vestit de Rei, han reaccionat sorpresos i contents. I més quan saben que soc republicà. En fi, només he rebut mostres de felicitació i alegria.

Quin és el procés que t’espera fins a l’inici de la Setmana Medieval, i com ho veus, combinar-ho amb el teu dia a dia?

Serà un procés lent (bé, només durarà dos mesos) i progressiu. He d’intentar adquirir coneixement sobre l’època, els costums, la monarquia. He d’aprendre els gestos, els diàlegs, els balls. He d’assajar per comportar-me com un rei. Segurament això requerirà temps. Però bé, ja el trobarem, i a més hi posarem ganes.

Com veus la resta de personatges que t’acompanyaran durant la festa?

Doncs els veig genials. La Princesa i el Sant Jordi perquè van demostrar que eren els millors el dia de la gala, i en tenen unes ganes espectaculars. La Reina, per a mi, la millor. Edat similar, montblanquina, intel·ligent, alegre, amb ganes. Les cases nobles, després d’un temps de pandèmia, amb unes ganes enormes de representar la flor i nata del Montblanc medieval.

L’organització de la festa, en mans de persones que actuen amb ganes i professionalitat. Bé, una gran barreja que només pot conduir a un resultat: enguany, després de tanta pandèmia, tindrem una Setmana Medieval espectacular.

Quina és la teva relació amb la Setmana Medieval?

La meva relació va començar l’any 1992, quan vaig venir a viure a Montblanc després d’estar a Camprodon, tornant al que era el meu poble natal. Al principi només hi participava com a vilatà, però vestint-me de medieval.

Creia que era l’única manera d’identificar-nos o diferenciar-nos dels “forasters”. I així, ens passejàvem per la vila, vestits de medieval, amb la dona i la filla. Després, vam fer la taverna Torraire. A partir d’aquí, cada any he fet de taverner, muntant i desmuntant taverna i servint menjars i beures vestit de medieval. Per cert, la taverna Torraire érem l’única que des del primer dia del primer any fèiem una aportació econòmica a l’Associació Medieval, ja que si fèiem la taverna era gràcies a la festa.

D’aquí i fins a l’inici, et fa por que es tornin a endurir les mesures per la covid i perilli la Setmana Medieval?

La covid fa molt de respecte. Però crec que enguany serà molt permissiva, amb efectes molt baixos i reduïts. Segur que ens deixarà gaudir de tots els actes a l’aire lliure, i també en recintes tancats. Però la salut i la seguretat mai s’han de menystenir.