Important acte cultural el que es va viure a Montblanc, en què Anna Maria Roman va fer la presentació, molt ben acompanyada d’amics i públic, del seu primer poemari, ‘Versant l’essència’. En aquesta entrevista ens en parla.

El passat dissabte 19 de febrer vas presentar el teu primer poemari a la sala d’actes del Museu Comarcal. Com vas viure aquest acte?
El vaig viure molt feliç! Gran assistència de públic. Va ser meravellós compartir aquest moment irrepetible i tan important per a mi, amb familiars, amics i coneguts d’arreu.

I emocionada en el moment de recordar el Pau Civit i Poblet, que ens va deixar el 5 de desembre passat. És a ell que he dedicat el llibre. El meu mestre de paraules, company i estimat amic. És perquè ell creia en mi, que he escrit. I ho continuaré fent... No l’oblidaré.

La presentació va anar a càrrec del mestre i poeta Josep Civit Mateu, la introducció a l’acte la va fer l’escriptora Enriqueta Moix. La Judit Queralt i el Sergi Olivan van ser al meu costat fent algunes lectures de Versant l’essència. Em sentia com a casa envoltada de tots ells.

Què et va portar a escriure aquest llibre?

Sempre he tingut passió per les lletres. Crec que va ser cap als disset anys que l’assignatura de Literatura va passar a ser molt important per a mi. I em vaig dir a mi mateixa que no volia morir sense haver escrit un llibre.

Ens consta que diferents amics hi han col·laborat d’alguna manera. Ens ho expliques?
Sí, així és!

El pròleg l’ha fet el Pau Civit Poblet i la contraportada, el Josep Civit Mateu, ambdós grans poetes.

 
L’amiga Candela Arenas és aficionada a la pintura i em va enviar la foto de dues pintures seves que, a mi, em van inspirar poemes. Aquestes pintures apareixen en el meu poemari just al costat dels poemes que han inspirat. I ella mateixa, el dia de la presentació, en va recitar un d’aquests, concretament, “Cant a la vida”.

A l’amic Jaume Josa li vaig demanar que em fes la foto de portada. La volia concretament de la partida de la Roca Xanxa. És en aquest lloc que va néixer la meva “essència de pedra”, que he versat en el poema “Montblanquina”, el meu primer poema publicat. Es troba al llibre L’aiguat de Sant Marc (desembre 2019). El Jaume també és l’autor d’una fotografia meva posada en una de les solapes, on em presento. I de la foto inspiradora del poema “Aigües calmes”, que també surt al llibre al costat del poema. Aquest va ser l’amic Ramon Gabarró, qui el va recitar en l’acte de presentació.

La lectura dels poemes fins i tot va estar acompanyada de música de guitarra. Com en descriuries la musicalitat?

L’acompanyament musical també va anar a càrrec d’un amic, el Josep M. Caselles, que es va oferir abans que jo l’hi demanés.

A l’acte de dissabte també van recitar el Gerard Corbella Roman, el meu fill, i el poema dedicat a ell. També el meu germà, Pere Roman, i l’amiga Anna Amorós.

I vull agrair especialment al mestre i gran poeta Josep Civit i Mateu la magistral presentació que va fer de Versant l’essència; va ser tot un honor tenir-lo al meu costat.

Quant a la musicalitat dels poemes, en general és un cant a la vida.
Us deixo uns versos als quals he escrit una música:

“Dels arbres florits
i la brisa que els gronxa
al compàs d’un vals.”

Quins són els principals sentiments que impregnen el teu poemari?

He versat essències, totes les que formen el meu jo:
Inici, Sentiments confinats, La passió, La superació, Les paraules, D’un amor, De l’ésser, Apresa.

El fet d’haver publicat el teu primer poemari és la porta oberta a continuar escrivint?

Sens dubte. Després d’haver assolit un somni, continuaré somiant!

Com veus la situació de la cultura, la literatura, l’Escarritx, actualment a Montblanc i al conjunt de la Conca?

Aquest és el meu tercer any amb l’Escarritx i he pogut constatar que s’escriu força a la Conca.

Poesia, novel·la, treballs de recerca, història, art. Fins i tot de cuina, com el llibre de la conquenca Pilar Carrión.

Des de l’Escarritx també s’organitza el Certamen de Tardor, adreçat als col·legis i instituts de la Conca, per incentivar l’escriptura entre els més joves. Estem gratament sorpresos del nivell de molts treballs.

Per l’Escarritx la pèrdua del Pau ha estat una forta patacada, però seguirem les seves passes en honor a ell, que n’era l’ànima. Hem constituït la nova junta, presidida pel Sergi Olivan Roman (el Pau estaria content) i entre tots hem decidit portar l’Escarritx arreu; som una associació petita, i com deia el Pau, ens hem de donar a conèixer i créixer. També fer conjuntament actes culturals no sols a Montblanc sinó a tots els pobles de la Conca, col·laborant en les iniciatives que puguin sorgir als respectius centres culturals i a la inversa.

Sense oblidar el programa de ràdio Pàgina 107, el programa d’Escarritx Literari a Ràdio Montblanc i també a l’Espluga FM. Hi parlem de literatura, d’autors de la Conca, de les novetats, de llibres que ens agraden...
L’Escarritx està per la literatura de proximitat i també per la universal.