Enriqueta Moix presentarà aquest diumenge el seu catorzè llibre, ‘Les cartes del celler’, que gira al voltant dels cellers que tant estima, i per aquest motiu l’entrevistem.

Aquest diumenge fa la presentació del seu catorzè llibre; una producció prolífica, no creu?

He tingut la sort de publicar catorze llibres. El 2008 vaig publicar el meu primer llibre, i fins al dia d’avui han passat catorze anys, els mateixos que llibres publicats. El cert és que tinc una obra força extensa i molta encara està per publicar. No és fàcil trobar editorial.

 
Com sorgeix la idea d’escriure aquesta catorzena obra, i quant de temps li ha portat?

Sempre m’ha agradat escriure cartes, cartes fictícies que podrien ser reals, i les anava recollint en una carpeta. Pensava que un dia podrien ser un epistolari, mai vaig pensar en un llibre.
En un moment d’inspiració, vaig agafar les 26 cartes i les vaig involucrar dins d’una història, i així va sorgir una novel·la curta.
Escriure el llibre m’ha portat uns quatre mesos. Hem de tenir en compte que les cartes estaven escrites. Feia setze anys que les anava recopilant.

El fet que tingui un celler com a escenari, és com un homenatge a la viticultura de la nostra comarca?

El meu pare era pagès i recordo anar al sindicat i veure, en temps de verema, com el raïm es transformava en vi. M’apassionava aquell fet. Per a mi els cellers tenen quelcom encisador, fins i tot misteriós.

Aquest llibre parla d’un celler de Sant Sadurní i em direu, per què del Penedès?

Perquè al Penedès era on podíem trobar un celler familiar centenari com el de la novel·la. Els cellers familiars de la Conca són de creació més recent, per aquest motiu vaig haver d’ubicar la meva obra al Penedès.

Feu una descripció molt acurada del celler. S’ha inspirat en algun en particular?

He visitat molts cellers, en soc una enamorada. M’atrau la seva arquitectura, la seva olor, el mosaic de les seves ampolles, els barrils sobreposats…

He visitat quasi tots els cellers de la Conca, també alguns del Penedès, del Priorat i de La Rioja. No m’he inspirat en cap celler en particular, he anat agafant idees dels que he visitat. Defenso per sobre de tot la DO  Conca de Barberà. A la comarca tenim grans vins i caves.

Hi ha algun misteri al voltant d’aquelles cartes? Marcaran el protagonista?

Les cartes en si són enigmàtiques, no estan obertes, no se’n sap la procedència, els destinataris són diversos... A més, la primera que hi ha escrita és del 1936 i la darrera, del 2008.

El protagonista s’obsessiona amb les cartes, les llegeix amb entusiasme i fa una recerca a través dels antics propietaris del celler.

En quin estil literari se sent més còmoda?

Em sento molt identificada amb la poesia. La poesia s’endinsa en el meu interior i deixa fluir els meus sentiments.

La novel·la m’evadeix de la realitat i em transporta a altres vivències que poden passar en èpoques diverses. Sempre dic que la poesia l’escric per a mi i que la novel·la l’escric per als lectors.

Abans només em sentia poeta, però en aquest moment comparteixo a parts iguals la novel·la i la poesia.

Pot tenir aquesta novel·la curta una altra part?

No! Aquesta novel·la en concret està tancada. No està pensada per tenir continuïtat.

Què espera del dia de la presentació?

El dia de la presentació és quan mostres al públic el teu fill literari. Desitjo fer-li una bona propaganda i engrescar el públic perquè compri la novel·la.El que més em congratula és saber que el lector ha passat una bona estona llegint la novel·la.

On es podrà adquirir el llibre?

En aquests moments està a les llibreries de Montblanc. També es pot comprar a la web de l’editorial El Toll.

Personalment, també en tinc alguns exemplars per vendre.