Aquest passat 5 de març, Adifolk celebrava la seva assemblea general i l’única candidatura que es presentava a les eleccions per a la nova junta va ser l’encapçalada pel montblanquí Ivan Besora, que de fet, des del 2018 ja era el president de l’entitat. Ara, fins al 2026, presenten importants reptes de futur.

Adifolk ha renovat el seu mandat de president junt amb la seva candidatura per quatre anys més. Com ha estat que només hi hagi hagut una candidatura, i com valora poder tornar a ser-ne el president?

Sí, aquest passat 5 de març es va celebrar el canvi d’etapa en el decurs de l’assemblea general celebrada a Barcelona a la seu d’Adifolk. Una única candidatura presentada en aquest cas per la meva persona; el fet de no haver-n’hi hagut més és una mostra de la predisposició que hem anat donant el darrer any de la voluntat de presentar-nos per a un proper mandat, ja que considerem que tot just hem iniciat propostes que creiem que han de perdurar més d’una legislatura. Un equip amb gent d’arreu de Catalunya, amb representació de les diferents demarcacions. I per part de la Conca de Barberà, no només jo com a montblanquí, sinó que també m’hi acompanya de nou la Núria Benet, com a cap de protocol d’Adifolk, com ha fet aquests darrers anys.

Com valora els quatre anys anteriors, i quines fites en destacaria?

Vaig entrar com a president el març de 2018, i valoro molt positivament aquests quatre anys. Un dels reptes que ens havíem plantejat era el d’arribar a tot arreu i a tots els àmbits de la cultura popular, ja que la voluntat d’Adifolk havia de ser al costat de tots els col·lectius i federacions, per tal que junts tiréssim endavant grans projectes, i sobretot per la projecció de la nostra cultura popular i tradicional, motiu pel qual vam crear el Consell de les Federacions, que a dia d’avui ja reuneix 20 federacions nacionals. El primer any vam tenir l’honor de fer realitat la presència de la cultura popular als Estats Units d’Amèrica, ja que l’Aplec Internacional va formar part a l’Smithsonian Folklife Festival, el festival cultural més important de Washington. Un altre dels reptes fou potenciar la celebració de les JIF-Catalunya, que ha augmentat considerablement la presència a moltes més poblacions catalanes, responent al que és conegut com el festival internacional de folklore de Catalunya. No podem oblidar que tot no va ser com ens hauria agradat, ja que ens ha tocat conviure uns anys amb la maleïda pandèmia, que ens ha fet replantejar molts aspectes i actuacions.

La covid ha afectat molt l’activitat d’Adifolk?
L’any 2020 hi va afectar plenament amb la suspensió d’un dels principals esdeveniments, l’Aplec Internacional, la gran mostra de la cultura popular catalana que havia d’acollir la ciutat sarda de l’Alguer, i que malauradament va passar al 2021. També les JIF-Catalunya, si bé va ser un dels pocs festivals del sud d’Europa que es va celebrar, adaptat a un format diferent però que es va poder mantenir presencialment. I finalment, el projecte nou que portàvem, InCulCAT, que havia de convertir-se en la gran festa infantil de la cultura popular catalana, no va poder veure la llum.

Quines línies de treball presenta Adifolk de cara als propers quatre anys? Serà una línia continuista?

Serà una etapa continuista, perquè volem consolidar el projecte que vam plantejar-nos el 2018, i per fer-ho reforcem l’equip amb noves incorporacions per tal que l’equip tingui més força i més representativitat, tant de diferents àmbits culturals com de representativitat territorial. Volem que Adifolk segueixi sent referent en l’àmbit de la cultura popular catalana, tant a Catalunya com internacionalment.

Quins actes amb la implicació d’Adifolk destacaria per a aquest any?

Aquest 2022 serà excepcional, commemorem els 50 anys d’Adifolk. Ho farem amb actes extraordinaris, que presentarem el proper 30 de març en un gran acte a Barcelona. Però també amb els consolidats, com el 34è Aplec Internacional, que tindrà lloc a la ciutat d’Elvas (Portugal), les 50es JIF-Catalunya del 2 al 10 de setembre per arreu del país, amb seu a Calella, i enguany com a cloenda des del Priorat, a Falset. L’altre gran repte es preveu per al mes de maig, quan ara sí, estrenarem InCulCAT a la vila de Capellades. A més de diverses col·laboracions i participacions en esdeveniments a Catalunya i a llocs més llunyans com Madrid, Saragossa, Mèxic o el Japó.

És prou coneguda la cultura catalana a l’exterior? Cal seguir treballant-hi?

Un dels reptes d’Adifolk és la internacionalització de la cultura catalana a l’exterior, i són ja molts anys fent-ho realitat. Actualment, amb una implicació molt directa amb la Conselleria d’Acció Exterior, amb les seves delegacions arreu del món, amb qui mantenim molt bons vincles. Promocionar i donar a conèixer la cultura popular catalana és projectar Catalunya al món. L’any passat vam obrir un nou camí per projectar la cultura catalana a través de la FIEC, que aglutina tots els casals catalans d’arreu del món.

Quantes entitats formen part d’Adifolk? Té marge de creixement encara?

Adifolk cada cop aglutina més àmbits de la cultura popular; si dèiem que actualment comptem amb vint federacions nacionals, això vol dir que el nombre de grups que hi ha al darrere de cada una és nombrosíssim.