Com neix la idea d’Origen i qui componeu el grup?
Origen neix arran de voler experimentar amb un instrument tan associat a la música clàssica com és el violoncel. Vam començar experimentant amb cançons d’altres artistes de música moderna, fent arranjaments pel violoncel juntament amb la guitarra acústica i les veus. Buscàvem una sonoritat nova i que ens definís, buscàvem desencaixar el violoncel de la música clàssica i adaptar-lo a la música més actual. I vàrem anar evolucionant i perfeccionant els nostres arranjaments fins al punt de començar a compondre i a tocar els nostres propis temes.
Inicialment, Origen es componia dels dos que el vàrem formar, que som el David (guitarra i veu) i la Judit (violoncel i veus). Actualment, també toquem en banda i, en aquest cas, Origen està compost per tres membres més, que són l’Edoardo (piano), el Manolo (contrabaix) i la Laia (Bateria).
Al concert d’aquest diumenge a Blancafort, se’ns podrà veure a dalt de l’escenari del Local Social i Cultural la banda al complert.

Has deixat de banda el teu anterior projecte amb Domiti?
No, amb Domiti continuem tocant. La dedicació no és la mateixa que en altres èpoques, però vaig compaginant les dues
coses.

Normalment, t’associàvem més a pop-rock més comercial. És Origen un trencament personal teu o bé demostra que ets polifacètic?
Com ja t’he dit, Origen va néixer de l’experimentació, i això és el que volia. Vaig començar experimentant i buscant quelcom diferent, però, de fet, ara per ara és un estil al qual m’he adequat molt bé, i ja me l’he fet meu. M’agrada no encapsular-me en un sol estil, i reinventar-me. En  el projecte de Domiti, vam experimentar més amb la música electrònica i ara, per contra, me n’he anat quasi a l’altre extrem, introduint el so clàssic del violoncel i el contrabaix, però sense fugir de les melodies senzilles i amenes d’escoltar.

Què voleu transmetre amb l’estil i lletres d’Origen?
Amb Origen volem explicar fets i detalls de la vida diària amb un rerefons crític, buscant la participació activa de l’oient i fent-lo reflexionar. Utilitzem un llenguatge molt clar i quotidià, això fa que l’oient entengui amb facilita les lletres i, a partir d’aquí, és feina seva buscar el “missatge amagat”.
Per exemplificar, i en aquest moment animar a escoltar després la lletra, la cançó d’“Un, dos, tres comença el vals”, és una cançó festiva on parlem de la Festa Major del poble, però amb final tràgic, ja que l’alcohol juga una mala passada als protagonistes, fet que és habitual. Un altre exemple molt clar, la cançó de “L’Oncle Anton” parla d’un senyor que s’ha arruïnat, però, malgrat això, demana un crèdit al banc per tal de pagar el casament de la neboda i el seu vestit, però no li importa. Crec que, actualment, en alguns casos sembla que un casament (o altres celebracions) estigui per sobre de l’estat econòmic de cadascú.
Per altra banda, hem buscat que el violoncel faci melodies que siguin gairebé com una veu més dins les cançons. Aquest instrument fa que sigui més fàcil transmetre el que volem, ja que el seu so solemne fa que l’emotivitat de les cançons entri directa a
l’oient.  

Com veieu l’acceptació que esteu tenint?
Bona, a la gent els agrada, creiem que és una música fàcil d’escoltar, almenys això és el que el públic ens fan saber. Fins i tot, a més d’un concert ens han demanat discs, però, malauradament, encara no en tenim i no els podem oferir. Aquest és un dels futurs objectius.

Déu n’hi do la de concerts que teniu previstos, oi?
Doncs, aquest dos últims mesos no ens podem queixar, a veure com es presenta l’estiu. Ara per ara, no ho podem saber, ja que fins ara els concerts ens han sortit amb poca antelació. Aprofitem per dir que si algú està interessat a contractar un concert d’Origen ens pot escriure a [email protected].

Com veus el futur del grup i el teu, musicalment parlant?
A mi, m’agrada més mirar el futur a curt termini, però, de totes maneres, és obvi que confio en aquest projecte i, ara per ara, tenim objectius pels quals lluitem. M’agradaria trobar un forat en el panorama musical. Com que no ho puc preveure, només em queda treballar per aconseguir-ho.