Vimbodí i Poblet acollirà l’assemblea de la Federació de Cors de Clavé i la diada dels Cors de Clavé,  entre altres actes, tot plegat amb motiu de la celebració del 40è aniversari de la Coral Veu de la Terra de la localitat. D’això i del present i futur de la coral en parlem amb el seu president.

Com viu personalment l’efemèride del 40è aniversari de la Coral Veu de la Terra?

Amb il·lusió, treball i un cert orgull. No m’hauria imaginat mai que em tocaria a mi tenir l’honor de presidir aquesta entitat tan vinculada al poble i en una data tan entranyable com aquesta.

Que la Federació Cors de Clavé hagi programat la seva assemblea a Vimbodí i Poblet, què representa per a la població i la Coral Veu de la Terra?
Crec que una gran majoria, per no dir tothom, ho veiem com una mostra de suport i escalf a la nostra coral. A la població hi ha un gran nombre de persones que n’han format part activa com a cantaires i una gran part de socis protectors. És d’agrair que ens hagin ofert la seva participació a través de la seva assemblea com a primer dels actes que ens han programat.

Procurarem que tinguin una bona estada i que s’enduguin un bon record de Vimbodí i Poblet, i de la Conca.

En quin estat de salut està avui en dia la Coral Veu de la Terra? Quanta gent en forma part?

L’estat actual és “molt delicat”.  Ja fa temps que estem enviant el missatge que sense cantaires no hi pot haver coral. La voluntat és que, a banda de celebrar aquests 40 anys, hi hagi algú o alguns disposats a formar-ne part.
Actualment som una dotzena de cantaires.

 
Vostè quants anys fa que en forma part, i com ha anat veient l’evolució de la coral?

Vaig entrar a formar part d’aquesta entitat als anys 80, als seus inicis. Després, per motius de treball i la difícil conciliació dels assaigs amb la vida laboral, en vaig estar desvinculat uns anys com a cantaire. És a partir de l’any 2015 quan, juntament amb altres persones, ens vam afegir al grup de cantaires amb la finalitat de continuar cercant cantaires i mantenir la coral tot el temps possible.

 Als seus inicis, aquesta entitat va néixer amb la intenció i la voluntat d’anar a més, de créixer. Fins i tot podríem dir que hi va haver una “època daurada”, amb moltes actuacions arreu de Catalunya i amb la participació a la Cantata, l’any 2014, al Palau de la Música. També es van fer algunes actuacions que van ser retransmeses per la televisió i algun cop s’havia arribat a anar a França. Inclús es va fer la gravació d’un CD i tot…

Amb el pas dels anys el nombre de cantaires ha anat disminuint molt. És gràcies als cantaires que han anat formant part d’aquesta entitat, sense oblidar que alguns ja no hi són, que aquest any podem gaudir d’aquesta celebració.

Quines activitats destacaria, de les que es faran amb motiu del 40è aniversari?

Bé, per nosaltres totes tenen la mateixa rellevància, però destacaria la diada que tenim previst fer, amb la col·laboració de l’Ajuntament, al mes de juliol. Es tracta d’un dinar de germanor amb tots els socis i simpatitzants que ens vulguin acompanyar. En aquests moments seguim treballant perquè aquest dia ens acompanyi una coral quasi centenària.

No ens hem d’oblidar de l’exposició que, a partir del mes d’abril, es podrà visitar a la mateixa localitat, sobre la vida i l’obra de Josep Anselm Clavé.

Creu que el moviment coral a la Conca de Barberà té una bona salut?
Crec que totes les corals pateixen el mateix mal, la manca de cantaires. Les corals van quedant petites i les activitats reduïdes. Potser sí que s’haurien de fer més trobades entre les corals de la Conca

Què es podria fer per garantir el relleu generacional a les corals en generals i a la Veu de la Terra en particular?

És complicat. Tot passa perquè els joves, i no tan joves, entrin a formar part de les corals, ja sigui com a cantaires o com a socis protectors.

Des de la Coral, hem intentat diverses vegades, inclús amb la col·laboració de l’escola i tot, crear una coral infantil, i no hem obtingut èxit, però ho seguirem intentant!

Finalment, quins plans hi ha de cara als deu anys que falten per al mig segle de vida de la coral?

És difícil fer plans a llarg termini, sobretot en aquests moments que estem vivint.

Hem d’anar vivint el dia a dia, pensant que una coral pot ser el punt de trobada d’un poble que permeti mantenir i fomentar la seva llengua, la seva cultura i les seves tradicions.

En aquests deu anys que ens falten per arribar al mig segle de vida seguirem picant pedra, des de la nostra humil afició al cant coral, perquè els joves i la gent del poble s’endinsin en aquest món.