Com ha estat que s’hagi produït el seu nomenament com a nou cap de parc de Montblanc? S’ho esperava?
La veritat és que és un lloc de treball amb poc moviment. En més de 30 anys només hi ha hagut dos caps de parc, i jo soc el tercer. Però per poder-hi optar s’ha de ser sergent o oficial del cos de bombers, i aquests ja escassegem. I que siguin de la comarca només soc jo. Per tant, poca gent podia optar-hi. Si hi sumem que el càrrec comporta una responsabilitat i compromís amb el territori, l’opció era clara. I així m’ho van manifestar els meus superiors de la regió de Tarragona.

Quins reptes s’ha marcat al capdavant del parc montblanquí?
El principal repte és la integració total dels bombers a la comarca i al seu territori. Establir sinergies de treball entre ajuntaments, Consell Comarcal, altres agències com policia, voluntaris, SEM, agents rurals i d’altres de cara a tenir una coordinació plena i bona entesa entre tots els que ens dediquem a afrontar emergències i salvaguardar els nostres convilatans.

Són prou coneguts a les localitats de la nostra comarca el parc montblanquí, els voluntaris de Sarral i Santa Coloma i la tasca dels bombers en particular?
La veritat és que fins ara el coneixement de bombers a la Conca de Barberà era més aviat pobre. Molta gent sabia que hi havia bombers a la comarca, però sense saber si són voluntaris, professionals o ocasionals. Una miqueta espero canviar aquesta tònica i fer una mica més visible la tasca que fem. Que no és només afrontar les emergències de manera integral 24 hores al dia 365 dies l’any, sinó que també fem tasques de prevenció als instituts en col·laboració amb l’Oficina Jove de la Conca per tal de fomentar l’autoprotecció del futur de la comarca.

  A la Conca de Barberà tenim tres parcs de bombers que hi donen cobertura: un a Montblanc, al polígon Plans de Jori, i dos de voluntaris, un a Sarral i un altre a la Baixa Segarra, a Santa Coloma de Queralt. Aquests dos últims obren quan hi ha molt de risc, o se’ls activa per algun servei. A més, tenim bona comunicació i farem pràctiques i tasques conjuntes amb ells.

Quina és la seva trajectòria dintre del cos de Bombers de la Generalitat?
Vaig començar de bomber voluntari el segle passat a Sarral. Llavors vaig aprovar l’oposició i a partir del 2000 he estat bomber professional funcionari als parcs de Montblanc i Reus. Després vaig pujar de categoria, a caporal, i vaig treballar als parcs de Cambrils, Valls i Hospitalet de l’Infant. Després d’entrar de sergent, els últims anys he treballat com a bomber en cap de torn al parc de bombers de Reus. Soc formador de bombers de les especialitats d’incendi urbà, incendi forestal i equips respiratoris dels del 2005. I ara com a cap de bombers del parc de Montblanc. 

Tot i això he actuat a la Conca en diversos incidents com a cap de sector en les riuades, recerques, incendis forestals...

En quina situació es troba el parc de Montblanc, quants efectius hi ha i quin és el vostre dia a dia?
Ara mateix tenim com a treballadors del parc vint bombers distribuïts en quatre torns. Dins d’aquests bombers tenim tres caporals com a caps de torn. Són bombers generalistes amb una gran experiència i compromís envers la nostra tasca.

A més a més tenim la sort de comptar amb 11 efectius laborals que formen un equip anomenat EPAF. Un equip que reforça els nostres serveis d’incendis de vegetació en campanya d’estiu i quan tenim incendis ens ajuda a l’extinció. A més, a l’hivern fa una dura i molt beneficiosa tasca. Manté els nostres camins permeables als camions de bombers, actualitza la cartografia i fa el manteniment de les basses de bombers perquè siguin espais segurs per a nosaltres i per als helicòpters.

En resum, un magnífic equip humà que tinc la sort de poder liderar al costat dels caporals per tal que la nostra feina tingui la millor qualitat possible per al convilatà.

Heu estrenat un nou vehicle coincidint amb el seu nou càrrec; és un bon senyal de cara a inversions futures?
Esperem que sí! Era un dèficit que teníem, i molt important, i ja és aquí. Però la meva tasca és demanar i estar pendent que no ens quedem enrere. I malgrat això, que m’està portant una mica de corcoll, estem avançant en la bona direcció per tenir més i millor material i tenir la plantilla completa. Treballar amb més garanties i més seguretat, i això també es veurà reflectit en la qualitat del servei.

Hi ha alguna mancança o reivindicació històrica per part dels bombers a la Conca? Quina relació hi ha amb la resta de cossos, com per exemple ADF, Mossos, policies locals?
Reclamacions històriques no gaires. Sempre ha anat tirant sense massa pretensions fora de les parets del parc. Ara que hi ha un veritable nexe territori-parc espero que anem a millor en tots els aspectes.

La relació amb altres cossos fins ara ha estat correcta, de fet en aquest tema encara m’hi he de posar. Les pròximes setmanes parlaré amb els caps de les diferents agències per tal de trobar-nos i cercar punts d’entesa, i segur que ens entendrem. Si hi ha bona actitud i predisposició per totes les parts només podem fer que sumar! Amb les ADF de l’Espluga, per exemple, com a bomber espluguí ja hi he tingut contacte moltes vegades, els conec i es desviuen per ajudar. Això és bo i ho aprofitarem com a coneixedors del terme, i amb una bona formació i entesa tots, cadascú amb les seves atribucions, contribuirem al millor servei.

Quines previsions hi ha de cara als possibles incendis forestals a l’estiu, i quins són els principals riscos que requeririen bombers a la Conca?
El temps és foll, és fa difícil fer una previsió a llarg termini perquè encara és un misteri com serà la primavera. Hem tingut molts mesos de sequera i els boscos, malgrat que ha plogut, arrosseguen estrès hídric... Però un juny plujós com l’any passat pot canviar la pel·lícula del revés al dret. Sigui com sigui ens preparem per al que hagi de venir. I si no tenim gaires focs... millor!