Fa dos anys que es va incorporar al grup d’armats, però va esclatar la pandèmia de la covid-19 i no va poder debutar. Aquesta Setmana Santa sembla que arriba el moment. Rosa Grau Molina esdevé la primera dona armat del grup d’armats de Montblanc. S’estrenarà aquest Divendres Sant, dia 15 d’abril.

Com vas decidir apuntar-te a formar part del grup d’armats de Montblanc?
Feia temps que ho tenia el cap. La veritat és que de ben petita que m’han agradat molt els armats, fins i tot anava a veure’ls quan anaven a la residència d’avis i, sobretot, cada Divendres Sant els he anat a veure al viacrucis, a la processó del Sant Enterrament, als canvis de guàrdia.
  El cert és que sempre he estat molt atreta pel grup d’armats i fa un parell d’anys vaig decidir-me a apuntar-m’hi.

  El fet de ser dona t’ho ha impedit d’alguna manera?
No. Realment no em vaig plantejar si hi podien entrar dones o no. Vaig anar a preguntar si en podia formar part i em van dir que ho consultarien i la resposta va ser que sí. Això va ser fa dos anys, el 2020. Vaig arribar a assajar, però va esclatar la pandèmia de la covid-19 el març de 2020, que no va permetre celebrar la Setmana Santa, així que he hagut d’esperar a estrenar-me com a armat dos anys més.

Com ha estat la teva acollida al grup?
M’han acollit molt bé, com un membre més del grup. He començat jo, que soc l’única dona, però també han començat altres companys.
Tots són molt simpàtics i no m’han posat cap problema. Va ser arribar, entrar i agafar la llança.
A més, he de dir que quan vaig entrar ja vaig pensar que seria possiblement l’única dona, però no m’ha suposat cap problema, no em fa res.

Creus que veure’t aquesta Setmana Santa com a armat farà que alguna altra dona es decideixi a apuntar-s’hi?
Penso que ara que m’hi incorporo jo això sí que pot fer que altres dones vegin que al grup d’armats també hi poden haver dones, i es veuran amb cor de preguntar per entrar i provar-ho. 
Jo realment no he tingut cap referència, però en tenia ganes i ho vaig fer. Ara, si veuen que ja hi ha alguna dona, potser es decideixen algunes altres dones també a formar-ne part.
Segurament moltes mirades seran per a mi, al veure’m com l’única dona armat a Montblanc, però no m’importa. Jo he entrat al grup com un membre més dels armats, igual que hi han entrat altres companys. Per a mi és una cosa normal i no em sento especial per ser la primera dona armat.

I els familiars i amistats que saben que fas d’armat, s’han sorprès?
Això sí, una mica! Al principi els surt la pregunta: fas d’armat?, i pregunten si hi poden entrar dones. Però tothom s’ho ha pres molt bé, com si hagués entrat en qualsevol altra cosa.

Tenies algun familiar vinculat als armats o a la Setmana Santa de Montblanc? Amb al grup d’armats no hi tenia cap vincle.
Amb la Setmana Santa sí que l’avi hi participava i també una tieta. Sortien a la processó del Divendres Sant.

Quan vau començar els assajos amb el grup d’armats?
Aquest 2022 els assajos els vam començar potser a finals de gener o principis de febrer. Els fem al carrer, davant del Foradot.
  Com deia, l’any passat no vam arribar a fer assajos i fa dos anys els havíem començat però vam haver de parar, vam fer el darrer el diumenge abans de l’esclat de l’estat d’alarma per la pandèmia.

Entenem que el teu debut serà aquest Divendres Sant. En tens ganes? Doncs sí, aquest Divendres Sant al matí amb el viacrucis serà el meu debut. Fa dos anys que ho espero.
Nerviosa no ho estic, la veritat. Espero que no faci molt de fred, ja que els armats porten poca roba (riu).
El cert és que tinc moltes ganes que sigui ja el dia i estrenar-me d’una vegada.

El teu paper dins del grup d’armats quin és?
Soc llança.

I de tots els moments en què participen els armats durant el divendres Sant a Montblanc, quin és el que més esperes?
Crec que el moment que tinc més ganes de viure és justament la darrera actuació que fan els armats el Divendres Sant, quan fan aquella mena de xou final a la plaça Major, quan ja és mitjanit. 
Després de tot el dia amb el viacrucis, els canvis de guàrdia, la processó del Sant Enterrament..., aquell és l’últim moment, però també és un dels més esperats. Tot el poble és a la plaça animant el grup d’armats, un moment que ara fa temps que no es viu.
  Jo recordo, com de petita esperava amb moltes ganes, que els armats fessin el cargol a la plaça un cop acabada la processó. Així que penso que des de fora és el que més m’agradava, i suposo que serà el moment que més gaudiré ara com a armat de Montblanc.