Com et vas quedar en guanyar el concurs de la Fase Local de la XIII Olimpíada d’Economia?
Em vaig quedar molt sorpresa. Em va costar creure-m’ho, quasi una setmana fins que em vaig acabar de fer a la idea. No sabia com expressar el que realment sentia: alegria, satisfacció, eufòria... i que havia merescut la pena tot el temps i esforç dedicats a la competició.

T’ho pensaves, que acabaries guanyant?
Humilment, no pensava que pogués guanyar, ja que hi participaven molts alumnes també molt preparats. Tot i que l’examen em va anar molt bé, mai penses que pots guanyar tu, però també pensava que ho havia contestat tot de la millor manera possible, per la qual cosa ja em vaig donar per satisfeta. Quanta gent s’hi va presentar, i com funciona aquesta Olimpíada d’Economia? A la fase local s’hi van presentar un total de 75 alumnes de 19 centres diferents de la província de Tarragona.

L’Olimpíada d’Economia és un concurs organitzat per les diferents universitats públiques en la qual es tenen en compte els continguts de les matèries d’Economia i d’Economia de l’Empresa I i II. Consta de tres fases: la local, la que es va celebrar a la Facultat d’Economia i Empresa de la URV a Reus; l’estatal, que aquest any se celebrarà a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla els dies 20, 21 i 22 de juny, i finalment la fase internacional, que aquest any tindrà lloc a la Xina.

Com et vas preparar per a la contesa, i d’on et ve el gust per estudiar economia?
Sincerament, em vaig preparar de l’única forma en què es pot fer: posant-hi colzes, molta concentració i repassant els temes que entraven, que, per cert, eren bastants, i fent èmfasi en aquells de més rellevància i complexitat. Que d’on em ve el gust per l’economia? Doncs és una mica complex, però vaig escollir el batxillerat social perquè creia que era allò que m’agradava.

L’economia, quan la coneixes, o l’estimes o l’odies, i jo tinc la sort de tenir uns bons professors com el José Manuel Vila i la Pilar Lázaro, que em van ensenyar a abraçar i gaudir de l’economia.

 A hores d’ara, m’apassionen les habilitats d’anàlisi, aprendre a negociar, exigències de mercat, inversions, decisions adequades, variables macroeconòmiques, comerç internacional, etc. És com una ciència exacta apassionant.

  De fet, el meu treball de recerca ha estat d’economia i política, basat en la hipòtesi de com influeix la política en l’economia d’un país a través d’entrevistes i anàlisi macroeconòmica.

En quin moment dels teus estudis estàs, i com et veus en el futur?
En aquests moments estic acabant segon de batxillerat social, després faré la selectivitat al mes de juny per posteriorment anar a la facultat, millor dit “facultats”, ja que la Facultat de Ciències Jurídiques està ubicada a Tarragona i la d’Economia i Empresa, a Reus.

 En el futur em veig desenvolupant alguna feina gratificant i podent realitzar activitats socials i, per què no, polítiques. Les noves generacions ens hem d’implicar, tenim molta feina a fer, i les dones estem fent passos molt importants en tots els àmbits laborals i socials, inclosa la política. Som el futur, som els somnis dels nostres pares i avis.

En què destaques més durant el batxillerat? Tenies ja clar el que volies estudiar?
Sempre m’han agradat les matemàtiques, han estat el meu punt fort, però des que vaig començar amb les matèries d’economia també m’agraden molt, i en anglès també tinc molta facilitat. Pel que fa a la resta de matèries, les porto molt bé, però no m’apassionen.

Des que tenia 13 anys tenia bastant clar que volia estudiar Dret i alguna cosa més. Durant aquests dos anys de batxillerat, sempre he pensat que volia un doble grau de Dret i Economia, però em trobo que aquí no hi és, està a Barcelona.

Em resisteixo a marxar a estudiar a Barcelona tenint a la nostra província una bona universitat. Per tant, donaré una mica més de tomb i faré Dret + Administració i Direcció d’Empreses, per després introduir Economia, i, així, amb una mica de sort, podré tenir les tres llicenciatures. Jo crec que és una bona base per encarar el meu futur.

Tens confiança de poder arribar inclús a la final internacional, a la Xina? Buf! Quina pregunta!
A veure, sempre he tingut confiança en mi mateixa i en les meves possibilitats, però també toco de peus a terra. Com a bona economista, et diré que si analitzo una competició local en un radi com Tarragona, me la jugo davant uns 7.000 alumnes. En canvi, els de Barcelona o Girona se la juguen en un radi de 150.000, així que imagina a Sevilla en una fase estatal, on em falten zeros per saber en quin radi me la jugo, per tant, no crec que sigui tan fàcil poder-hi arribar. 
Això sí, sense dubte seria un somni.

Com veus que l’economia sigui sempre centre de l’actualitat i que se’n parli tant en tertúlies i mitjans?
L’economia és molt important per a un país, ja que estudia diferents processos econòmics per si mateixos, així com la manera en què la societat s’hi relaciona, és a dir, va des de les formes de satisfer necessitats fins a les formes en què una persona, empresa o societat pot sobreviure i prosperar. És força interessant que se’n parli en tertúlies i mitjans de comunicació, i és fonamental, ja que l’economia és el ciment de la societat, i sense ella, les persones no sabríem com administrar els ingressos i despeses, i no es podrien satisfer necessitats d’una manera eficaç i eficient, a banda de saber invertir i millorar els comptes bancaris.