En haver pogut recuperar, després de dos anys  d’interrupció a causa de la pandèmia, l’activitat dels armats, el president  dels Armats de l’Espluga de Francolí ens en parla  en aquesta entrevista, així com de la celebració dels deu anys de l’entitat.

Com estan vivint els Armats de l’Espluga de Francolí l’efemèride del desè aniversari?
Bé, els deu anys els estem vivint amb molta normalitat; de fet, els celebràvem l’any 2020, però la pandèmia ens ho va impedir, i per tant hem celebrat els 10 més 2, és a dir, 12 anys de vida, en el marc del Divendres Sant. Va ser un acte molt formal, molt normal, a la plaça de l’Església, tot coincidint amb l’exhibició que fem els armats abans de la missa del Divendres Sant, i també vam aprofitar per reconèixer el Joan Garcia, que és un integrant des del primer moment dels armats i que s’ha retirat.

Com va sorgir a l’Espluga la idea de crear una formació d’armats?
Els Armats van sorgir de la confraria del Sant Enterrament, a partir d’homes i dones que la formaven i que l’any 2009 van arreglar els tabernacles per tal de fer més lluïda la processó de Setmana Santa, i va ser llavors que van pensar que seria un bon moment per intentar recuperar-los. Així, es van posar en contacte amb un grup de gent, van fer una crida i d’allí van sortir els armats, amb gent que de forma voluntària va tenir ganes d’apuntar-s’hi.

Quantes persones formaven la primera formació d’armats, i quin va ser el seu debut?
Bé, en la primera formació dels recuperats armats, era més o menys com ara; és a dir, hi havia dotze llancers més l’oficial, el capità, ja hi havia dones, i a més a més hi havia un parell o tres de nens i els músics; hi havia dos bombos, les caixes, els timbals, i recordo que només teníem una corneta en aquell moment. Però a partir d’aquí la cosa es va anar incrementant.

Quan va entrar vostè a formar part dels armats, i com ha estat el procés fins a arribar a ser-ne el màxim responsable?
Jo vaig entrar a formar-ne part just al començament. Quan van començar els armats jo ja m’hi vaig apuntar voluntari, juntament, en aquell moment, amb el meu fill. A partir d’aquí, els armats han tingut tot un procés, formaven part de la confraria del Sant Enterrament i fa tres anys, vam decidir desvincular-nos-en i convertir els Armats en una entitat pròpia. Llavors va ser quan vam haver de constituir una junta, i bé, jo en soc el president com ho podia haver estat qualsevol altre en aquell moment. I doncs des de llavors faig de president, però també he de dir que és un càrrec una mica simbòlic, ja que les decisions les prenem col·lectivament.

Com ha vist evolucionar, personalment, els armats?
He vist l’evolució dels armats de forma molt positiva, fins a l’arribada a la pandèmia. Va arribar un moment que érem fins a setze llancers, més músics dels que tenim actualment i bastanta més gent, però la pandèmia ha fet que la cosa es refredi una miqueta després d’estar dos anys sense sortir. Ara, la dinàmica es va tornant altre cop positiva i esperem tenir més gent l’any vinent.

En quin moment es troben actualment els Armats, i quanta gent en forma part?
Bé, podríem dir que és un moment de transició després d’haver estat dos anys aturats sense actuar, però també, coincidint amb l’actuació de Divendres Sant, se’ns va atansar molta gent interessant-se per formar-ne part i això ens indica que tornem al bon camí.

Està garantit el relleu generacional? Hi ha interès entre els joves espluguins de formar-ne part?
Podríem dir que no està garantit, pels motius que he comentat abans. Ens falta gent jove i és el que estem buscant de cara als propers anys, i és que els qui vam començar els armats, molts, ja comencem a tenir una edat i per tant s’ha de buscar aquest relleu. Malauradament, però, a la gent jove li costa molt vincular-se, no ja tan sols als Armats, sinó al conjunt d’entitats de l’Espluga.

Finalment, quins projectes de futur hi ha?
El més important és, primer, consolidar aquest relleu generacional, incrementar el nombre d’armats que formen part de la formació i recuperar les velles aspiracions que teníem abans de la pandèmia, com organitzar, per segona vegada, la Trobada d’Armats de l’Espluga, i continuar participant en les trobades i fent del Divendres Sant el dia dels Armats, sense descartar fer altres actuacions fora de l’Espluga, com vam fer a Tarragona, a Bellpuig o a Santa Coloma de Queralt. Així doncs, estem en plena transició, però esperem que el futur sigui millor.