Aleix Saumell és un vimbodinenc amant del ciclisme i aquest cap de setmana passat es va proclamar campió de Catalunya de Critèrium, després de fer el canvi  de la bicicleta BTT a la de carretera.

Com et sens després d’haver-te proclamat campió de Catalunya de circuit absolut?

La veritat és que molt content, sincerament no m’esperava guanyar la cursa i proclamar-me campió de Catalunya de circuit. No em vaig preparar específicament per a la prova, però com que havia corregut diverses proves de la Copa d’Espanya arribava bé de forma i vaig decidir participar-hi. A part, el Critèrium té una semblança amb les competicions de XCO (BTT), cosa que em beneficia.

Creus que ha estat un encert, esportivament parlant, el canvi de BTT a carretera? Ho demostra haver guanyat aquest campionat?
No ho sé, és aviat per dir-ho. El que sí que puc dir és que estic gaudint més del que em pensava. Vaig canviar de modalitat sense tenir-ho del tot clar, però de moment no me’n penedeixo. Tampoc descarto tornar a competir amb BTT o combinar les dues modalitats.

De la teva etapa en BTT i ara en carretera, quins són els millors records que en tens? I alguna anècdota negativa?
El millor record és haver estat campió de Catalunya sub-23 de BTT perquè vaig treballar molt dur per aconseguir-ho. I d’anècdotes negatives, doncs quan em vaig trencar la clavícula fa uns anys, ja que estava preparant el Campionat de Catalunya i va ser un cop dur. Però al final, de les caigudes i derrotes se n’aprèn més.

Quins són els reptes que t’has marcat fins a final d’any en la nova categoria elit, i potser també a més llarg termini?
Gaudir de la bici, ja sigui competint o entrenant, en bona companyia. No em marco cap objectiu concret, ja que aquest any no em vaig marcar un calendari específic a principi de temporada. Però,un bon objectiu seria poder obtenir alguna altra victòria i posar el meu gra de sorra per ajudar l’equip a aconseguir bons resultats.

D’on et ve la passió per la bicicleta, i quins són els teus ídols d’aquest esport?
No sabria dir-te, sempre m’ha agradat molt. Ja de petit em movia sempre pel poble en bicicleta, però el punt d’inflexió va ser quan el meu pare es va comprar una bici i vam començar a sortir junts i a poc a poc m’hi vaig anar aficionant.

D’ídols no en tinc un com a tal, però m’agraden Nino Schurter i Wout van Aert, que són corredors que no es rendeixen mai i sempre donen espectacle, que,¡ al cap i a la fi,¡ és el que volem els espectadors.

T’agradaria acabar sent professional i disputar, per exemple, una gran volta?

Agradar-me sí, però sent realista és pràcticament impossible. Per arribar a ser ciclista professional necessites tenir unes qualitats molt bones i dedicar-hi el 100% del temps, si no és molt difícil. I jo actualment no disposo de prou temps per entrenar, descansar...  Competeixo amb la bici perquè m’agrada el fet de competir i entrenar. El dia que no en gaudeixi com ara, segurament m’ho prendré d’una altra manera.

Quina és la teva rutina d’entrenament quotidiana?
Normalment, entreno cinc dies a la setmana. Entre setmana, quan plego de treballar, surto un parell d’hores, de les sis a les vuit. Ara de cara al bon temps és relativament fàcil trobar la motivació per entrenar. El complicat és durant els mesos d’hivern, quan el dia és curt, ja que he de fer tots els entrenaments d’entre setmana al rodet i mentalment és molt dur.

I els caps de setmana, que no tinc competició, sí que aprofito per entrenar més, normalment entre tres i cinc hores.

Reps prou suport per part del teu equip, família, espònsors, per tirar endavant?
De la família sí, sempre m’han ajudat en tot el que han pogut perquè pogués competir, però és molt complicat, econòmicament parlant, intentar competir a nivell nacional, ja que es necessita un pressupost bastant elevat entre inscripcions, desplaçaments, allotjaments, menjar...

Respecte a l’equip i els espònsors, aquest any estic content. Durant els anys que he estat competint en BTT m’ho he hagut de pagar quasi tot jo. Aquest va ser un dels motius pels quals em vaig passar al món de la carretera. Aquest any, a l’equip MP Group i gràcies a tots els espònsors, podem córrer a nivell nacional sense haver de pagar res, cosa que és d’agrair.

Finalment, per als qui no et coneguin, qui és Aleix Saumell? Hobbies, aficions, treball, estudis, entrenaments i tal?
Doncs un noi de 22 anys que l’any passat va acabar el grau d’enginyeria mecànica i aquest any està treballant  i compaginant com pot la vida laboral amb el ciclisme.