Vostè és professora de la URV i membre del Grup de Recerca en Tecnologia Enològica (Tecnenol). Com va començar a interessar-se pel món de l’enologia i com ha arribat a ser professora i membre d’aquest grup?
Des de sempre m’han interessat els ceps. La mare venia de casa de pagesos, i a la barberia del pare moltes de les converses versaven sobre aquesta temàtica... M’agradaven els vegetals, i crec que per tot plegat la vinya va ser el conreu triat per especialitzar-me. Soc llicenciada en Ciències Biològiques (UB) i doctora en Ciències Químiques (URV). L’estada postdoctoral la vaig fer a Montpeller, a “l’Institut National de la Recherche Agronomique (INRA), on em vaig formar i especialitzar en Tècniques de Biologia Molecular de la Vinya, i un cop llesta, em trec les oposicions a professora de la URV, a l’àrea de Vegetal. La nostra petita universitat fa que els grups de recerca també siguin petits, i accepto la proposta del meu antic director de tesi i d’un dels meus companys, ambdós enòlegs, de formar un grup amb ells que investigués aspectes que anessin des del camp fins a la bodega.

Vostè ha dut a terme un important treball a les Canàries en què ha recuperat una varietat de raïm com la majorera, a Fuerteventura, única al món. Quins han estat els treballs concrets duts a terme fins a arribar a la recuperació d’aquesta varietat?
Sí, la URV ha recuperat la majorera, però n’hi ha més, de varietats trobades a les Canàries, i úniques en el món que potser no han estat tan mediàtiques. La URV l’any 2019 en donava a conèixer quatre de noves i dues mutacions de color també noves i úniques. A Lanzarote, hi ha vuit varietats noves i dues mutacions de color. Però és que a La Gomera en seran entre vuit i deu. Continuant per El Hierro, n’hi ha sis de confirmades i tres en procés d’estudi.

La metodologia consisteix a triar les mostres per selecció massal, vull dir que cada pagès, que coneix molt bé els seus individus, fa una proposta als tècnics de les denominacions d’origen protegides (DOP) i a partir d’aquí es decideixen els individus a estudiar. Els rebem a Tarragona i n’estudiem l’ADN. Utilitzem una tècnica que es coneix amb el nom de SSR o microsatèl·lits. A partir d’aquí els individus interessants es planten en una col·lecció que tindrà cada DOP.

Creu que hi ha moltes més varietats de raïm arreu, que s’han perdut i es podrien recuperar?
I tant que sí, per la fil·loxera se’n van perdre moltes però encara n’hi ha que es podrien recuperar si les trobéssim. S’haurien de fer prospeccions.

Està veient un interès creixent en la recuperació de les varietats autòctones? Cal treballar per diferenciar més els vins els uns dels altres?
Sí, certament, i es deu a dues grans raons de pes. La primera és que el consumidor n’està fart d’anar arreu del món i que li ofereixin les mateixes varietats vinificades de diferents maneres. Ara el que demana és experimentar amb noves sensacions, noves aromes, nous gustos... Noves varietats. I la segona és que una bona manera de fer minvar els efectes del canvi climàtic és plantar aquestes varietats locals, que no autòctones, perquè simplement són més resistents i adaptables, en definitiva, resilients. Us he de dir que el terme autòcton és del tot erroni. Totes les varietats actuals de vinya són mestisses.

Com veu el tipus de vins que es fan a la DO Conca de Barberà, i el trepat en particular?
Crec que es fa molt bona feina i que de mica en mica els vins són més competitius i de qualitat. El sector vitivinícola de la Conca cada cop està més format i preparat, i sap treure el màxim rendiment a partir de la matèria prima de què disposa.

Del trepat vull dir-vos que a la península també es coneix amb els noms de trepán i tempranillo del barón. En tot cas el que hauria de fer el sector a la Conca és oblidar-se del terme autòcton i utilitzar el terme local amb moltíssima reserva, ja que n’hi ha a Castella, i pot ser una varietat local tant d’allà com d’aquí. No podem enganyar el consumidor.

Vostè està rodejada d’estudiants. Hi veu interès en el món de l’enologia i la investigació?
I és clar que sí!... i n’hi ha molts de la Conca. Els enòlegs són més pragmàtics, segurament pel seu perfil professional, però els bioquímics i biotecnòlegs senten i viuen la investigació. Escolti’m, ambdues opcions són extraordinàriament bones i per a res excloents.

Quins projectes té ara, tant a les Canàries com aquí a casa nostra? Us he de dir que les Canàries són també casa meva. Ja soc incapaç de fer distincions.
A les Canàries ara hem començat l’estudi de la prospecció de l’illa de La Palma. Tenim unes 90 mostres a analitzar, 13 de les quals són de ceps que es van quedar enterrats, ja sigui per la lava del volcà Cumbre Vieja o bé per les cendres que en resultaren. Ara s’està esperant amb deler els resultats per veure si hi ha algun individu únic en el món. I si fos així... què fer per recuperar-lo.
A Catalunya, també estem iniciant l’estudi de la prospecció del terme municipal de Calonge i Sant Antoni (Girona). Crec fermament que els calongins quedaran astorats de les joies que hi trobarem. És cert que ja sabem alguna cosa al respecte, per altres estudis previs.