Després de tres anys a la banqueta del primer equip del CF Montblanc, Jordi Mercadé Serra deixarà la banqueta de l’equip, amb el mal regust de les dues últimes temporades marcades per la covid i d’allò més estranyes.

Com valores la nova i atípica temporada que hem deixat enrere? T’esperaves que no es pogués mantenir la categoria?
La valoració que en faig és negativa, ja que al final el futbol són resultats i nosaltres no hem aconseguit el nostre. La primera fase de la temporada, en la lligueta, vam fer una molt bona primera volta i la segona volta no vam estar gens bé, vam tenir moltes baixes i això ens va marcar bastant, tot i que vam acabar vuitens de dotze equips, cosa que hauria deixat en la salvació matemàtica si la lliga s’hagués acabat en aquell moment. A la fase de permanència, en què començàvem de zero, no vam arribar de la millor manera, amb moltes baixes i poc ritme per diferents motius, i vam haver de convocar jugadors del segon equip i del juvenil i circumstàncies que no ens van afavorir i que al final ens van acabar condicionant.
Creia que ens podríem salvar, però les diferents circumstàncies en moments puntuals ens han portat al descens de categoria.

Quines penses que han estat les claus perquè no s’hagi pogut mantenir la categoria?
Les diferents baixes que hem tingut al llarg de la temporada, i que ens ha faltat competitivitat i un pèl més de compromís, que en els moments difícils fa que l’equip pugui tirar endavant.

Com t’ha afectat, personalment i dintre del club, aquest desenllaç final de la temporada?
Ha estat molt dur, teníem el suport de tot el club i veure que no responem a aquesta confiança et fa sentir defraudat amb tu mateix per no aconseguir l’objectiu final. El màxim responsable soc jo i en soc totalment conscient.

Aquesta propera temporada no continues. Com ha anat que finalment pleguis?

En el futbol hi ha cicles i crec que el meu havia arribat a la seva fi. Han estat tres anys molt complicats, amb la pandèmia pel mig, hi ha hagut molt de desgast i crec que és el millor per als jugadors i per a mi que faci un pas al costat i algú pugui seguir treballant amb aquest gran grup.

Quin és el record o records més positius que t’emportes de Montblanc?
Hi ha hagut moments molt emotius i això ens ha unit molt. Quant a partits em quedo amb el significat que va tenir els dos empats a casa amb la nostra afició contra la Reddis i el Cambrils, dos equips que han pujat de categoria i que tenien pressupostos molt més elevats que nosaltres; van ser un bon estímul per veure del que era capaç l’equip si treballàvem tots a l’una, va ser impressionant.

Algun mal record en especial?
Moments puntuals en partits en què l’equip no ha competit com s’esperava i no hem estat a l’alçada del club i de l’afició, que sempre ens han fet costat.

Tot i que no estarà a les teves mans, com veus el club de cara a la propera temporada?
Crec que hi ha una bona base per fer un equip molt competitiu a Tercera Catalana, amb jugadors molt joves. També des del quarta catalana hi ha jugadors molt interessants que han fet una gran temporada. Aquests dos aspectes crec que faran que el Montblanc pugui ser un dels equips punters a Tercera Catalana. Al club s’estant fent les coses molt bé per tenir un bon futbol, a Montblanc li queden moltes bones tardes de futbol, n’estic convençut.

T’esperaves viure dues temporades tan estranyes per culpa de la covid? Com ho has pogut gestionar, esportivament i personalment?
No m’ho hauria imaginat mai de la vida, es com si fos una pel·lícula de terror. Ha estat molt complicat, sobretot com mantenir els jugadors motivats en moments en què la competició s’aturava o en què no tenia cap resultat a final de temporada (el segon any). Després, a nivell individual de cada jugador, quan passaven la covid tornar a reactivar-los costava, però crec que per tot el que ens ha passat s’ha portat bastant bé.

Creus que la solució federativa de lliguetes i fases a Segona Catalana ha perjudicat l’equip?
En el nostre cas és clar que sí que ens ha perjudicat, al final quedes vuitè en una lliga de dotze, que et donaria la salvació, i tot i així t’has de jugar la permanència en una altra lligueta en què pràcticament qualsevol errada et condiciona. Però al final nosaltres sabíem el que hi havia i no hem estat a l’alçada en els moments més importants. El cas més clar és el del CF Amposta, que quedant quart classificat a l’altre grup ha acabat baixant de categoria. El futbol és així, és molt dur però s’ha d’acceptar i aprendre dels errors.

Què faràs d’ara endavant? Tens alguna oferta d’algun altre club?
De moment descansaré, no tinc res ara mateix però suposo que a curt o llarg termini tornaré a enganxar-me al futbol. Tota la meva vida ha estat lligada a aquest esport.