La poetessa barberenca Judit Queralt està al  capdavant del programa cultural de Ràdio Montblanc ‘Pàgina 107’, que fa pocs dies va finalitzar, amb un  programa especial, la present temporada. També, fa ben poc, va presentar el seu  darrer poemari, ‘Anells  d’espernallac’,  del qual ens parla.

Com ha viscut aquesta temporada del programa ‘Pàgina 107’?
  Aquesta quarta temporada, sense dubte, ha estat de creixement. El format que hi havia s’ha millorat amb la incorporació de persones que hi han aportat els seus coneixements i una visió més enriquidora. Ens hem convertit en un programa que ofereix un ventall de seccions que alleugereixen l’escolta a l’oient. Fem el que ens agradaria a nosaltres sentir. Una miscel·lània cultural que tots gaudim de poder emetre 
cada dimecres a les set del vespre.

Quins moments destacaria de la temporada, i quin és l’ambient que veieu entre l’equip del programa?
La celebració del Programa 107, que el vam viure fent un directe a la Biblioteca Conangla i Fontanilles. Així com el darrer fet en viu a la plaça Major de Montblanc. Aquests serien, al meu entendre, dos moments per recordar. Tanmateix, sense pecar d’immodèstia, tots els programes d’aquesta temporada són de molt bon escoltar i tenen moments excelsos.

Referent a l’ambient, sento que fem un equip ben greixat. Tots nosaltres divergim en molts aspectes de la vida i coincidim en la passió per la Conca, la ràdio i la cultura.

D’on i com sorgeix la idea de crear un programa literari a Ràdio Montblanc?
Les emissores municipals es nodreixen del teixit associatiu. Iniciatives que cohesionen la gent que viu en un mateix entorn. Cap ajuntament podria reemplaçar la ingent feina que fan les entitats en un municipi. Així que no té res d’estrany que una ràdio municipal busqui el seu suport. És el que ha fet Ràdio Montblanc i la literatura i els llibres, és la raó de ser de l’Escarritx Literari, així de senzill.

Quin procés i criteri segueix per triar els convidats a ser entrevistats?
La nostra voluntat és la de promoure i ajudar a donar visibilitat. Les persones escriptores que presenten un llibre tenen prioritat. Elles, i també les entitats, organismes i ens que impulsen la cultura a la Conca de 
Barberà.

En quin moment de salut es troba l’Escarritx?
Si en un plat de la balança posem totes les activitats que fem de manera directa o en col·laboració i a l’altre les persones que hi posem la feina, les ganes i la il·lusió, ens ensenyaran una analítica de salut més que satisfactòria.

D’on li ve aquest amor per la literatura?
Servidora escriu poesia, i en resposta a la teua pregunta no faré servir ni metàfores, ni retòrica, ni cap figura per amagar-m’hi darrere. Jo escric per no morir. Soc egoista, res de l’idealisme de quan era petita, ni a casa... res de res. Una servidora escriu per fer net.

Ha presentat un nou poemari. Quina rebuda ha tingut, i què la inspira, a l’hora d’escriure els llibres?
El 8 de maig d’enguany vaig presentar el meu segon llibre en solitari de poemes. Du per títol Anells d’espernallac. Ho vaig fer dalt les tines de la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca, en el marc de la Festa del Roser, patrona del poble. La benvinguda va ser de l’alcalde, en Marc Rovira Miró. Els meus padrins van ser en Sergi Olivan Roman —Ser Oli, poeta i president de l’Escarritx— i n’Eduard Contijoch Miquel, escriptor i editor de la revista El Foradot. Una conversa càlida i distesa que convida a llegir i escoltar aquest poemari. En la seua part final és auditiu, per ajudar les persones cegues, que tenen dificultat o simplement volen escoltar la poesia. Referent a la rebuda, jo estic exultant de contenta. Però sol l’he presentat un cop al meu poble i és d’hora per emetre cap judici de valor.

Referent a la inspiració, com totes les poetes que hi ha i hi ha hagut a la Conca de Barberà, escric sobre els grans enigmes de l’existència, l’amor, les relacions social, el pas del temps, la mort. Atrapar les emocions, els sentiments, en un cos bell de paraules, i compartir-ho amb els altres.

Té algun projecte literari en ment? D’on creu que surt aquesta vocació d’escriure que hi ha a la Conca?
L’Anna Maria Roman i jo tenim un projecte que s’ha de cuidar perquè arreli, creixi i fructifiqui. Referent al demà... Qui l’ha vist...