Com et quedes després d’haver quedat sisena a nivell de tot Espanya?
Doncs et pots imaginar com em quedo: molt sorpresa i emocionada. Quan vaig sentir que anomenaven la Universitat Rovira i Virgili no m’ho podia creure i per moments no sabia qui dels tres havia quedat en la sisena posició. Uns instants després, quan vaig sentir el meu nom vaig pensar: “Carla, ho has aconseguit, estàs entre els 10 primers”. De fet, només anomenen els 10 primers, que són els que pugem a recollir premi i diploma, mentre que la resta no se sap en quina posició queda.

També se’m va quedar gravada la imatge de satisfacció i alegria dels tres professors acompanyants que van venir a Sevilla amb nosaltres. Crec que he fet una bona feina, però també vull agrair des d’aquí al meu professor d’economia Jose Manuel Vila i Pilar Lázaro els coneixements rebuts.

Quin nivell vas veure a Sevilla? Era superior al que vas notar aquí a la fase local?
Totalment, el nivell era molt superior. Pensa que allà estaven els tres millors de cada universitat pública d’Espanya, i quan parlàvem entre nosaltres ja vèiem que hi havia gent molt preparada i amb moltes perspectives de futur, alguns fins i tot amb idees d’empresa i propostes ambicioses de política i economia.

A més, l’examen de la Fase Nacional va ser de tres hores, les quals van ser molt intenses, ja que, per exemple, el tipus test tenia un límit d’una hora de temps, i s’havia de repartir bé el temps per fer les tres parts: el test, els dos problemes d’economia i empresa i el comentari de text. També he de dir que hi havia gent el va trobar tan difícil que al cap d’una hora va optar per marxar i no acabar-lo.

Vas participar-hi junt amb dos companys més de l’Institut. Com us vau preparar abans d’anar a Sevilla?
Ens vam preparar per separat, cadascú pel seu compte, ja que teníem les proves de selectivitat amb tres dies de diferència del concurs de Sevilla, per la qual cosa cadascú es va organitzar com millor considerava.

Quan ens vèiem, no obstant, comentàvem algunes qüestions que ens podíem trobar sobre diferents temes, però amb la inseguretat que no sabíem què sortiria donat que en aquest cas l’examen era de tres llibres d’economia (Economia de l’empresa de 1r i 2n de batxillerat i Economia de 1r de batxillerat), que no era poc tenint en compte el poc marge de temps entre la selectivitat i l’Olimpíada. En canvi, la major part d’Espanya tenien dues setmanes de diferència entre ambdues proves, ja que la feien la setmana del 6 de juny, i Catalunya la setmana del 14.

Jo personalment em vaig preparar sacrificant caps de setmana i temps lliure per posar-hi colzes, repassar els tres llibres i practicar aquells temes que pel context actual tenien més rellevància i complexitat.

No et devien faltar felicitacions. Has tornat orgullosa del paper fet, o t’esperaves més?
Em va felicitar tothom, fins i tot gent que no coneixia, ja que allà a Sevilla tots els alumnes, en estar tres dies junts, vam fer com una gran família, i vam estar força bé. L’experiència, molt gratificant, i molt orgullosa de la posició aconseguida en l’Olimpíada.

No m’esperava més, però sí que pensava que m’agradaria quedar entre els 10 primers, principalment per la Universitat Rovira i Virgili i pel meu professor, ja que és la primera vegada que algú de l’institut aconsegueix una posició a la Fase Nacional d’Economia.

D’altra banda, també he rebut un premi de l’Institut Martí i Franquès al millor expedient de batxillerat social, la qual cosa és també una bona felicitació.

Què faràs, ara aquest estiu, i què cursaràs aquest proper curs?
Aquest estiu sobretot descansar, oblidar-me una mica de llibres, portàtils i calculadores. Platja, muntanya, llegir... que encara no he pogut llegir-me el darrer llibre de la meva amiga Olga Xirinacs, Cua de vaca, i gaudir de la família i els meus amics.

Aquest proper curs jo volia estudiar Dret + Economia, però em trobo que aquest doble grau no hi és a Tarragona, hauria d’anar a Barcelona a fer-lo, i em resisteixo a marxar allà tenint aquí una bona universitat. Per tant, el proper curs faré el doble grau de Dret + Administració i Direcció d’Empreses, per després introduir-hi Economia, i, així, amb una mica de sort, podré tenir les tres llicenciatures.

En l’anterior entrevista, vas dir que el teu treball de recerca havia estat d’economia i política. Hi ha algú referent en aquest darrer àmbit que t’hagi comentat alguna frase que t’hagi sorprès?
  Doncs pensant-ho bé, vaig fer les entrevistes del treball i em van sorprendre els tres polítics, tant l’Alejandro Fernández com el Carles Castillo, però el que més el Dídac Nadal, que després de l’entrevista va decidir entrevistar-me ell a mi, cosa que em va sorprendre molt.

Em va agradar molt saber la manera de pensar de cadascú, els punts que tenien en comú els tres, tot i ser de partits amb ideologies completament diferents: coincidien evidentment en allò essencial, com en el capitalisme com el millor dels actuals sistemes econòmics i en la influència de les decisions polítiques en l’economia.

Una frase per al record que sempre guardaré és la frase que em va dir l’expresident de la Generalitat de Catalunya, el Quim Torra, ja que quan em va felicitar per la victòria de la Fase Local de l’Olimpíada em va dir: “Intel·ligència, cultura i talent sempre van de la mà, no ho oblidis mai, Carla”. I això em va quedar molt gravat i li vaig agrair les seves paraules.

Parlant d'economia, estem bastant pitjor que el mes de març. Una amant de l'economia com tu, com veu la situació actual?

És cert que la situació econòmica ha empitjorat considerablement en els darrers mesos, en part a causa de situacions que s’han donat en l’entorn general, però també per actuacions polítiques que no han estat les adequades en el context socioeconòmic actual. 

Actualment, un dels grans problemes econòmics actuals és l’increment descontrolat del Nivell General de Preus, més conegut com a inflació, la qual ha tingut diverses causes: d’una banda, les polítiques extremadament expansives que s’han portat a terme amb l’objectiu de sortir el més ràpid possible de la crisi econòmica provocada per la COVID 19, la principal conseqüència de les quals és l’augment dels preus. D’altra banda,  a causa de la guerra russo-ucraïnesa el cost de moltes matèries primeres s’ha incrementat, de manera que s’encareix tot el procés de fabricació i producció dels béns i serveis, per la qual cosa les empreses, per evitar incórrer en pèrdues, hauran d’augmentar també els preus de venta. Tot això provocarà una disminució del nivell de vida i de la capacitat adquisitiva de la població, així com de la seva renda. 

A més, si la situació no s’aconsegueix controlar en poc temps, el risc de patir la denominada estanflació creixerà cada cop més, és a dir, que els preus segueixin a l’alça cada cop més descontrolats i que es produeixi al mateix temps una recessió econòmica per la frenada en el consum privat i la inversió empresarial, cosa que donaria lloc a greus problemes econòmics, ja que les polítiques expansives provocarien encara més inflació i les contractives o restrictives agreujarien la recessió econòmica. 

D’altra banda, a Espanya en particular hi ha un greu problema de dèficit estructural, és a dir, que les despeses públiques son quasi tots els anys superiors als ingressos recaptats. En aquest àmbit hi ha diverses qüestions que s’haurien de millorar per tal de fomentar el creixement econòmic: en el cas de les despeses és completament necessari redistribuir-les i retallar aquelles supèrflues que no afavoreixen el benestar de la societat i o bé estalviar-les o bé invertir-les en altres àmbits on no hi ha suficient, com és el cas de la sanitat o l’educació, però actualment sembla preferible duplicar la inversió en l’exèrcit i despeses militars que en qüestions realment importants i necessàries. En el cas dels ingressos, i més en la situació actual, augmentar els tipus impositius no és la solució, ja que només s’aconseguirà minvar la renda de tota la població i el tancament d’empreses que no puguin fer front a més despeses, el mateix que passa amb els elevats augments en el salari mínim, ja que fer-ho en excés dificulta la contractació i la incorporació al mercat de treball, afectant sobretot a les PIMES, que han d’assumir costos molt elevats, la qual cosa no només no ajuda a disminuir la taxa d’atur fins a nivells de la zona euro o la Unió Europea, sinó que a més incrementa el cost de producció i contribueix a la inflació. 

Què et preocupa del futur? Et veus en política?
He de reconèixer que el món de la política també em sedueix, i que les noves generacions tenim moltes coses a dir i a fer, i heretem els somnis dels avis i pares. El futur, evidentment, és nostre.

 Em preocupen les guerres, i més en aquests moments tan incerts que estem vivint. M’inquieta la fam que pateixen països poc desenvolupats. Em dol veure que tanta gent no té un sou digne. I tantes coses més...

Nosaltres, els adolescents, tindrem un futur complicat si els nostres polítics no prenen mesures urgents per canviar tot això, i mentre aquests polítics intenten de la millor o pitjor manera arreglar el món, nosaltres l’únic que podem fer és tenir una bona base de cultura i coneixements per poder desenvolupar les nostres vides en un futur molt proper.