Quan et vas iniciar en el món del tennis?
Vaig començar als 7 anys, els meus pares i la meva germana hi jugaven. Entrenava amb el Flori al Club de Tennis Montblanc.

Què hi vas trobar en aquest esport que no trobessis en d’altres?
Em divertia molt en els entrenaments, no ho feia gens malament i em passava el temps volant. Només esperava l’hora d’anar a entrenar!

T’esperaves anar pujant fins al nivell en el qual estàs avui en dia?
És un esport molt dur, on hi ha molta competitivitat i gran nivell. T’has d’anar marcant objectius a curt termini, treballar molt i ser molt constant i disciplinada... intentar cada any donar i aconseguir al màxim.

Quins són els teus referents dintre del món del tennis i per què?
Em quedo amb la capacitat mental de Maria Sharapova i la capacitat de lluita i intensitat a la pista de l’Ana Ivanovic, que és la meva ídol.

Quina és la teva rutina d’entrenament?
Entreno cada dia i el cap de setmana, de vegades, també tinc competició. Dilluns, dimecres i divendres entreno només a la tarda. Faig dues hores de tennis i una de físic. Dijous i dimarts entreno les mateixes hores, però al matí. Quan acabem d’entrenar dinem, descansem una bona estona i tornem a entrenar una hora més.
Les hores que em queden lliures vaig a classe i a anglès.

De quins èxits et sens més satisfeta?
Del primer torneig important que vaig guanyar: el Nike Junior Tour de Zaragoza, perquè em va obrir les portes a poder-me classificar entre les vuit millors jugadores d’Espanya i disputar el Master a Ibiza.

També el Torneig Marca Jóvenes Promesas, per la gran qualitat de les jugadores inscrites, per la fortalesa mental que ha suposat i el repte físic que he hagut de superar.
El que mai oblidaré i el més emotiu va ser el Campionat d’Espanya per comunitats, quan representant Catalunya vam poder alçar la copa i la senyera.

Fins a on t’agradaria arribar?
M’encantaria ser professional, però sóc conscient que és molt difícil. L’objectiu més proper és poder continuar estudiant, entrenant i competint, que ja és molt! I anar valorant any a any. El que tinc molt clar és que he d’estudiar. Sempre queda l’opció de fer la carrera a l’estranger i continuar competint.

Creus que és realment un esport de “diners”, elitista? Comporta molts sacrificis?
Podríem dir que es va transformant en elitista a mesura que et vas fent gran i vols mantenir un rànquing. Això comporta moltes despeses en viatges, entrenador, fisioterapeuta, psicòleg, preparador físic... Jo, actualment, tinc una beca a la Federació Catalana de Tennis i tinc signat contracte amb Babolat, que em regala les raquetes, roba i material esportiu. Tot això ajuda i es manté mentre fas bons resultats.
Comporta molts sacrificis, has de tenir molt clar que requereix una gran disciplina, però compensa moltíssim! Cal tenir al costat una família i amics que et donin suport i t’entenguin, de vegades, has de renunciar a fer coses i prioritzar-ne d’altres. Jo, en aquest aspecte, em sento molt afortunada.

Finalment, què diries a una nena o un nen que volgués introduir-se en el tennis?
L’animaria, sens dubte, que s’iniciés. A mi, m’ha ajudat a madurar, et transmet uns valors: esforç, lluita, responsabilitat, respecte, disciplina i, d’altres, que et formen com a persona. Coneixes molta gent de diferents nacionalitats i aprens moltes coses.
Em sento molt feliç fent aquest esport i vull agrair a tots els meus tècnics, família i amics el suport que sempre he rebut.