Parlem amb l’autor del llibre ‘El cor més humil’, un llibre que explica, a través de cartes inèdites d’una família de Valldeperes, a tocar de Sant Magí de la Brufaganya, com es vivia la guerra des del punt de vida de les dones pageses que es van quedar a casa amb tota la collita de l’any per segar mentre els homes eren a la guerra.

El llibre es basa en unes cartes reals trobades i que tenen relació amb valldeperes. Explica'ns una mica com sorgeix la idea d'elaborar aquest llibre?

Fent reformes a casa vaig trobar amagat un farcell amb unes cent cartes escrites durant el 1938. Va ser com trobar una càpsula del temps.

Les cartes estaven molt deteriorades, costava molt de llegir. Mica en mica m’hi vaig posar i cada dia hi dedicava més temps. Quan deixava de banda les cartes trigava una bona estona en fer tornar la ment a l’època actual. Em sentia com si hagués fet un viatge en el temps i hagués viscut una estona en aquell estiu del 1938. Sentia que allà hi havia una història que demanava ser explicada.

-Què s'hi pot llegir en aquestes cartes que surten en el llibre? Totes són de la mateixa família?
Les cartes són una fe de vida. Servien bàsicament per informar al destinatari de que el remitent era viu i gaudia de bona salut.

A l’estiu del 1938 el marit i els cunyats de l’Angeleta van ser destinats al front. Les cartes son les rebudes a casa però també tenim les enviades des de casa perquè quan marit i cunyats venien de permís, les portaven de tornada i encomanaven a l’Angeleta que amagués bé tota la correspondència.

La impotència de no saber si el teu esser estimat està bé o no, devia ser insuportable.

-Com aconsegueix localitzar aquestes cartes? Ha estat difícil la tasca de documentació? Quant de temps li va comportar?
Vaig poder contactar amb el Joanet, el fill més petit de l’Angeleta, que ara té 88 anys. Amb el seu ajut vaig poder identificar les persones, fets i llocs que surten esmentats a les cartes. També vaig entrevistar-me amb tres persones més que havien viscut al poble aquell 1938. Vaig voler ser molt rigorós i detallista per fer que el lector realment sentís com va ser aquell estiu. Tot succeeix entre el 15 d’Abril i el 15 de novembre de 1938.

Per posar en context, parlem d’un temps en el que els veïns de Valldeperes no tenien la comoditat de la llum elèctrica, no tenien manera d’informar-se per no haver televisió, ni radio i qualsevol infecció podia ser causa de mort per no haver arribat encara la penicil·lina.

-En el context del llibre, l'estiu de l'any 1938, ens podem fer una idea real, gràcies a aquestes cartes, de com es va viure aquell temps tant convuls en pobles de la Conca de Barberà?
A la primavera del 1938 estava activa la batalla del Segre. L’exèrcit de la República va anar cridant cada vegada homes més grans (de més de 35 anys) i xiquets més joves (de menys de 18 anys). Aquests soldats de la Conca de Barberà van ser destinats al nord pensant que el front entraria pel Segre.

Però el 25 Juliol la batalla definitiva va començar al sud, per l’Ebre.

A les cartes es barregen ideals nobles com la lluita per la República, però també més terrenals com el desig de tabac per part dels nois i el desig de poder anar al ball per trobar nuvi per part de les noies.

-El llibre ens situa a l'època de la collita i on la dona n'ha d'agafar el relleu en les tasques per la marxa dels homes al front. El llibre busca enfocar també la visió de la guerra des del punt de vista de la dona que es va quedar a casa, amb tot el que va comportar?
 Aquesta crida dels homes al front va coincidir amb temps de collita. Parlem d’una família de pagesos i l’economia domestica de tot l’any depenia de la collita de l’estiu. L’Angeleta va haver de fer-se càrrec per primera vegada d’aquesta tasca que tradicionalment corresponia als homes. I tot això sense descuidar els seus quatre fills i l'avi, de 77 anys.
És habitual explicar les guerres des de el punt de vista heroic dels homes que van a lluitar al front. També s’ha parlat molt de la rereguarda a les ciutats. Però de com es va viure al camp, d’aquesta rereguarda formada per les dones, no se n’ha parlat gaire.

 L'Angeleta és la protagonista de la història. Com la podria definir? Quins missatges s'hi poden trobar en aquestes cartes?
L’Angeleta era una dona forta com un bronze. Feia servir un “mantra” que he sentit dir per aquest territori: “tot ho farem”. Tant se val les dificultats que es posin al davant. Amb paciència, sense queixes, i sobre tot amb molta humilitat, va aconseguir arreplegar amb èxit la collita.

Des de el front, el seu marit, el Pepet, li demanava una i mil vegades que deixés estar la collita. Potser no la veia capaç.

-El títol dellibre es diu "El cor més humil". Què buscaves amb aquest títol?
És una expressió extreta textualment d’una de les cartes. En concret una en la que el marit de l’Angeleta li escriu que pensa en tots els veïns del poble, però que el “cor més humil” és per ella i per els seus fills. Eren persones sense estudis i escrivien d’una forma intuïtiva i emocional. El Pepet i l'Angeleta són un exemple d'humilitat, un valor que avui en dia està en decadència.

-Es tracta del seu primer llibre, ja que s'havia enfocat en el món cineasta. Per què decideix embrancar-se en el món narratiu i literari?
La meva experiència en el cinema ha estat com a guionista i muntador. I el projecte d’aquest llibre no ha estat tan diferent. Respecte a la part de les cartes transcrites, he hagut de trobar la manera d’explicar una historia fent una selecció de totes les cartes. Això és semblant a fer un muntatge. I respecte a la part de ficció, el dietari de l’Angeleta, està escrit d’una forma molt visual, gairebé com un guió cinematogràfic.