Pregunta quasi obligada. Per què el nom de Mr. BeasT per a una associació que promou la música de contracultura o fora de les tendències de moda a la nostra comarca?

La prehistòria de l’associació va començar amb l’Associació de Músics de la Conca de Barberà. Tots els qui en formaven part estaven d’acord que les institucions no apostaven pel producte local, així que s’havia de fer quelcom i ningú ho faria si no ho fèiem nosaltres mateixos. En el que no vam estar tots d’acord va ser en el fet que, per fer-ho possible, havíem de treballar en l’organització dels esdeveniments i no únicament tocar la nostra música. Al final això acaba desgastant els qui estan al peu del canó, per la qual cosa aquesta associació va acabar desapareixent i els interessats en l’organització de concerts de músics que ens agradaven (i ens agraden) a casa nostra vam decidir muntar una nova entitat. La creació de la nova entitat va coincidir amb la publicació del disc Mr. Beast de Mogwai, es va proposar aquest nom i es va acceptar. De fet, el nom no era el més important.

Qui sou, i com funciona una associació musical que des del 2011, amb el primer festival Castanyasso Rock, segueix organitzant, onze anys després, tres festivals més a l’any i molts altres concerts esporàdics de grups underground?

Al capdavant, i oficialment junta directiva de l’associació, estem Jordi Basulto, Sergi Bové, Moisés Broch i Miquel Gistas. Cadascú lidera un del apartats bàsics per poder funcionar, tot i que els quatre participem en tots.

El Castanyasso el va començar organitzant Conca Askatu, que a més de penya de l’Osasuna, era sobretot una entitat cultural. Amb la desaparició d’aquesta entitat, Mr. BeasT en vam agafar el relleu i, centrats exclusivament en el tema musical, vam crear altres festivals de petit format degut a les diferents inquietuds que teníem.

En aquest sentit, esperem poder recuperar també properament algun festival que havíem fet en el passat basat en la música electrònica i l’art multimèdia, així com programar més discjòqueis.

El vostre blog, Musicalmrbeast, és una altra de les vostres apostes fortes, amb publicacions molt cuidades de tots els grups musicals que heu portat o portareu a tocar a la Conca. És un altre mitjà per engrandir el canal del tipus de música que ens arriba?

És que, en ple 2022, que la gent et digui que no ha vingut al concert perquè no coneixia a la banda no s’entén. És posar-se a Google, Youtube, Facebook... i conèixer la informació que necessitis sobre qualsevol artista al moment. Tot i així, i per facilitar encara més aquesta tasca, vam crear el blog en qüestió.

Porteu “artistes interessants”, com dieu al blog, en format grups musicals, discjòqueis i cantautors i cantautores d’arreu del món. Alguns venen dels Estats Units, de Madrid, Londres, Bilbao, Sabadell, Lleida, Donostia i Barcelona. Com ho feu per aconseguir fer-los passar pel nostre territori amb activitats gratuïtes o amb preu d’entrada tan inusuals com 1 euro?

Els artistes internacionals que passen pels nostres esdeveniments, amb alguna excepció, provenen de l’underground. Aprofitem que estan de gira per l’Estat o sud de França i mirem d’arribar a unes exigències mínimes (i necessàries) per fer-ho possible. Les subvencions públiques ajuden, però el suport de les institucions podria i hauria de ser força més generós, no només econòmicament, i més tenint el compte el poc que els costa posar-se la cultura a la boca.

En les vostres programacions hi ha grups de música rockera, amb pinzellades de psicodèlia, garage, folk, surf, electrònica, soul, música francesa i punk-rock. Així mateix com grups íntegrament femenins o amb més músics femenins que en altres estils de música. És també idea de l’associació, aquesta llibertat estilística, o forma part d’aquesta avantguarda musical?

Ens agradaria molt tenir més artistes femenines al nostre escenari, i ens esforcem perquè així sigui, però no és una qüestió senzilla. El que sí que és veritat, o si més no així ho percebem nosaltres, és que des de fa uns anys hi ha bastantes més dones a l’escena. Ho sabem i, si és necessari, rasquem una mica més del que és habitual per poder trobar-les, ja que en general sempre aporten coses molt interessants i segueixen sent invisibles per al gran públic.

Teniu grups que repeteixen i grups de la comarca en les vostres programacions. Diríeu que també esteu fent divulgació i promoció de la nostra comarca? I quina resposta teniu del públic de la Conca?

Des de sempre hem intentat programar músics locals, tenint en compte el sovint irrisori pressupost que tenim i que la proposta s’adeqüi al que busquem i volem oferir. Ens ha costat bastant entendre que els nostres concerts han de ser gratuïts o a un preu molt reduït per poder tenir un nombre mínim de públic. Hem fet concerts amb dos o tres grups, posant una entrada de 3 euros i gent demanant un 2x1 i consumició amb l’entrada.

Això fa que no puguem programar més concerts, ja que suposaria posar l’entrada a preus no tan reduïts ni gratuïts, i l’experiència ens diu que, desgraciadament, no funcionarien.

Per acabar l’entrevista, un desig, perquè heu organitzat concerts a quasi totes les places de Montblanc i algunes d’altres pobles, a centres culturals de la comarca, a discoteques, restaurants i cafès. Us queda algun espai on us agradaria organitzar-ne un?

Ens agradaria deixar de tenir la sensació d’estar suplicant per un espai cada vegada de organitzem quelcom. A la classe política, d’aquí i d’arreu, li interessa més el continent que el contingut, mentre que un centre cultural, per bonic que sigui, si no s’omple d’activitats és inútil.

La cessió d’un espai, el que sigui, mínimament condicionat per fer música en directe de manera contínua i habitual ja seria la bomba. Somiatruites, que som uns somiatruites!