Satisfet amb la tasca feta amb l’aleví i quines han estat les claus?
Molt, ja que, des del primer moment, aquest grup de nens s’ha mostrat disposat a treballar i esforçar-se per millorar i aprendre en tots els aspectes del bàsquet i això ha estat clau per progressar individualment i com equip. Però, del que estic més satisfet, és del bon ambient del grup i la implicació dels pares, que han fet possible començar un camí que crec que encara té un llarg recorregut per endavant. No puc oblidar el suport del meu ajudant, el Bernat, que ha fet que millorés la qualitat dels entrenaments.

Com veu l’estat del bàsquet federat a Montblanc?
Complicat, després d’uns anys molt bons, hi va haver una baixada en el nombre de practicants i equips. Ara sembla que tenim una revifada, però costa molt formar grups homogenis que tinguin una continuïtat i arribin a nodrir els equips sèniors.

A l’escola, esports com el bàsquet o d’altres, poden lluitar pel que vostè veu en el futbol?
Difícil, el futbol és aquí l’esport més mediàtic, tothom el coneix i els nens imiten el que veuen, però a l’escola l’objectiu no és formar futbolistes, sinó que els nens i les nenes puguin desenvolupar al màxim la seva motricitat i qualitats físiques, i alhora conèixer els diferents esports per tal que s’hi enganxin i així la pràctica esportiva es converteixi en un hàbit durant tota la seva vida.

Què es podria fer per potenciar una entitat com el CB Montblanc?
Caldria fomentar el bàsquet a les escoles, però no només a les de Montblanc, sinó també als pobles de la comarca. Però, per això, cal disposar d’entrenadors i cada temporada ens trobem que els joves estan ben formats, però després marxen a estudiar fora i tornem a quedar els mateixos. D’altra banda, la Junta Directiva fa una gran tasca, però també caldria incorporar nous membres per tal de donar una empenta al club.

Creu que convenis com els que el club va signar amb el CB Valls són útils?
Penso que aquest conveni ha estat beneficiós per als dos clubs (formació d’entrenadors, tecnificació de jugadors, participació en trobades...), encara que falta molt per assolir-ne els objectius. També ens permet donar sortida a alguns jugadors amb progressió o d’altres que no puguin continuar al club per manca d’equip de la seva categoria.

Com neix la seva vocació de docent en l’àmbit esportiu?
Des de molt petit, he estat vinculat al bàsquet i practicant de diferents esports. A l’escola, ja vaig  entrenar nois més joves. Llavors vaig començar a formar-me com a entrenador de bàsquet (entrenador nacional), la meva passió. La meva vida laboral va anar per altres àmbits, fins que vaig decidir deixar-ho i estudiar INEFC. Aquí va ser on vaig aprendre la importància de tots els valors associats a l’esport (esforç, superació,  constància, treball en equip...), a banda de la salut, que són una part important de la formació integral de les persones. Un cop acabats els estudis vaig tenir la sort de poder dedicar-me a la branca de l’ensenyament allà on sempre ha estat el meu col·legi: La Mercè.

Com s’ho fa per il·lusionar els nens i les nenes per a la pràctica de l’esport?
El més important és passar-s’ho bé fent esport, això és clau en l’etapa de primària, ja que, si no s’adquireix aquest hàbit de petit, costa molt, no impossible, assolir-ho de gran. A l’escola i al bàsquet calen activitats dinàmiques, divertides, variades... que permetin participar-hi i millorar a tothom, i sempre amb un objectiu clar: fer esport de forma saludable.

Creu que avui dia els nens i les nenes tenen hàbits menys saludables que generacions anteriors?
El que veig és que hi ha nens i nenes, nois i noies que tenen uns hàbits molt saludables (activitat física, bona alimentació, lluny de les drogues...), però, d’altra banda, veus com augmenten el sedentarisme, l’obesitat infantil, les addiccions... i es feina dels pares lluitar contra això des que els nens són molt petits, transmetent-los hàbits saludables.

Finalment, quin consell donaria als nens i les nenes que vulguin jugar a bàsquet?
El primer que els diria és que s’apropin al pavelló o preguntin a les respectives escoles, que ho provin, aquest és un esport molt dinàmic, amb gran participació de tots els jugadors en el joc, on l’apartat tècnic i físic és important, però que obliga a prendre la millor decisió en el mínim temps. Si l’arriben a conèixer, s’hi enganxaran.