Quan vas començar en el món del teatre, i amb quin personatge?

Vaig començar als 11 anys. Al CB Àguiles de bàsquet, vam decidir fer Els pastorets. Vaig fer de Lluquet, un paper molt llarg per a un nen. Em semblaven estranyes, les converses d’enamorats amb la Isabel·ló, jo no era encara adolescent.

Què et va fer passar de l’enginyeria als estudis d’antropologia social i cultural?

La primera va ser a 18 anys, la segona als 50, però sempre he sigut humanista, m’agraden els dos costats. Quan escric alguna obra, m’agrada fer-li l’ullet en algun moment a la història de la ciència, o les mesures antigues. De fet, interpreto des de fa 12 anys amb la URV un personatge que era un químic del 1800. M’agrada l’objectivitat de la ciència i la subjectivitat objectiva de les ciències socials. I poder barrejar-les amb el joc, que du en si el teatre, és genial.

Vas actuar amb un grup internacional. Com eren les vostres actuacions, i en quins països?

Vam començar fent teatre, cercaviles amb gralles i cantant gregorià a nivell més local. Amb els anys, les actuacions augmentaven i part del grup vivíem en comunitat, i vam ampliar: animacions infantils, sopars medievals, cant coral, havaneres, orquestra de ball i també de música tradicional... Actuàrem en festivals a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Israel, als Estats Units vam fer una llarga gira, Costa Rica, i per les diferents comunitats d’Espanya.

A més de la interpretació, quines altres disciplines artístiques hi barreges, en les teves actuacions?

M’obligo a posar-hi música en directe sempre que puc, la música té una màgia que encanta la gent. I alguna vegada he intentat algun ball, també és important per celebrar la vida. Una vegada vaig actuar de trobador medieval a la presó de dones d’Oaxaca, a Mèxic, mentre una pintora, la Virginia Filip, creava un quadre inspirada en el moment que vivíem. Va ser una actuació intensa, i la pintura també.

Fas diferents personatges històrics. Quants personatges representes, i en quines poblacions?

Cada novembre a Tarragona, i la vam iniciar fa dotze anys amb la URV i Itinere (empresa turística de Tarragona), la Ruta Martí i Franquès (1750-1832); aquest 2022, també la faig un dia al mes a Altafulla, el poble on va néixer. També a l’abril, Lluís Pons d’Icart (1519-1578), amb la URV a Tarragona, ja fa tres anys. Frontinus, curator aquarum (97 dC), un monòleg a Tarraco Viva, ja fa tres anys. Gubià torna a Ilturo (154 aC) al festival iberoromà de Cabrera de Mar. Claudius Galenus, metge de gladiadors (190 dC) amb Itinere, Bernat Andreu inaugura casa (1634) al Museu d’Alcover.

Una de les altres tasques que desenvolupes és com a divulgador de personatges històrics a la URV. Com és explicar als alumnes un personatge des d’ell mateix?

Són joves de 12 a 18 anys. Al principi de la ruta, jo crec que no ho acaben d’entendre: què fa un home gran amb una bona barba, disfressat de renaixentista?, o d’humanista?, o de romà? Estan desconcertats. Però a mesura que va corrent la ruta, s’adonen que estem jugant, però que al mateix temps estan aprenent, i com que interacciono amb ells, i ells han d’estar a 1572 o a 1817, hi ha un moment que entren al joc. Els grups, majoritàriament, al final aplaudeixen, o algun grupet o persona s’acosta i em diu: “m’ha agradat molt”, o “he après molt avui”. Això és important per als que fem aquest treball, i penso: “Genial! He arribat a dintre seu, que és la intenció”.

També fas recerca històrica i de director de la companyia Teatristòric a Santa Coloma de Queralt. Com ho fas per escriure aquests guions històrics?

He escrit algun llibre d’investigació històrica local, vaig a arxius, consulto llibres d’història. Els guions teatrals tenen elaboració especial, també hi ha un tema a tractar, o un protagonista, i un temps. A vegades has de decidir si tot passa un mateix dia, o cada escena en anys diferents. Jo m’ho imagino com fer un dinar elaborat: un entrant, una olla de caldo, un guisat i unes postres. L’entrant seria la presentació, que ha de ser escrita quan tots els altres plats estiguin fets, que corresponen a les diferents escenes. Hi ha un temps llarg d’investigació: què han publicat els historiadors?, quins documents hi ha?, què passava a nivell més global? Inclús en terres més llunyanes (França, Vaticà, Roma imperial...), o en temes diferents (astronomia, Concili de Trento...). Amb tot aquest treball, ja poden anar traient el nas temes que poden ser interessants de ser tractats, que em toquen com a guionista. De mica en mica i de forma encara confosa, han d’anar apareixent els personatges i les escenes. Quant als personatges, si tens al cap l’actor i el lloc (exterior) on es representarà és genial. Ah, i els estats emocionals del guionista, això jo diria que és el foc (foc lent, massa foc!, que faci xup-xup, ai que es crema!...), els que tens durant aquells mesos de creació, que donaran textures diferents... En la creació final hi entren les muses inspiradores, a vegades són ràpides i altres poden tardar, la meva feina és no desesperar-me, acceptar els seus temps. Per això va bé meditar, és a dir donar valor al fet que la teva ment es calmi, que calli una mica, que no tingui pors, que no es dispari, com sempre fa, que es mogui quan li toca.

Quines actuacions feu, i on, amb la companyia Teatristòric?

A Santa Coloma estem oferint de tant en tant 1300 a SCQ, 1400 a SCQ i 1600 a SCQ. Aquí faig de Sr. Notari, ja que estan creades a partir de documents notarials d’aquells anys, i el notari es troba diferents personatges: una esclava sarraïna, un escuder, un mestre d’estudis majors, un bisbe, un germà del comte, un noi que vol aprendre música, una “fèmina pública”... Una altra que vam estrenar l’any passat fou Magí Sivillà (1643), un colomí, doctor en teologia que va ser ambaixador de Catalunya a París durant la guerra dels Segadors. A vegades faig de tot, a 1222 - Privilegi de mercat a SCQ, que l’hem d’estrenar aviat, de músic, de baró i de traginer, inclús d’apuntador si cal; serem catorze actors i dos músics. I a Alcover vam estrenar l’any passat 1603 - Converses de pau entre bandolers. Tinc una màquina del temps, que m’ajuda a transportar-me enrere i endavant, de moment funciona. Hi ha dies que al matí estic al 1800 i a la tarda al 190 aC. I és clar, com que escric els guions, tots els personatges, més d’una cinquantena segurament, són tots una mica “jo”.

Diries que el teatre és un mitjà per fer conèixer i estimar la història?

Indubtablement, si la barreja és l’adequada. Tenint en compte les dades històriques més rellevants, sense fer-se pesat. I si hi poses un bon pessic de joc teatral sense abusar-ne, que no tapi les dades. I una mica d’escalf, imbricant-hi la part humana, la de temes que ens toquen i ens mouen: emocions-raons, preocupacions actuals, destí-saviesa, conservar-canviar... Ja t’asseguro jo que més d’un em diu: “He après molt, avui!”. La gent en general no llegeix gaire, i el teatre pot ser un incentiu per aprofundir després en els temes que els han impactat. I que són el passat més “nostre”.

Ens pots explicar alguna de les actuacions més emotives que recordes? I la més difícil?

Totes són emotives. En trio una d’especial per mi, va ser a Obo, poble de la República Centreafricana, el 2019 al temple evangelista del barri de l’Aim. Obo és un poble que està sotmès de tant en tant a atacs de grups armats, hi entren amb kalàixnikovs, i maten i roben. Inclús roben persones, que seran esclaus (sexuals, portadors, o els transformen en nens soldats...). Quan hi vaig ser, no podia sortir del poble a més de 4 km, era molt perillós. Però la immensa majoria de gent són bona gent, molt bona gent, que no té quasi res. Hi vaig portar dotze flautes de plàstic que em va regalar una amiga i vaig organitzar un grup de flautes. Ballar, cantar i fer música està en el seu ADN. I dos mesos després, quan jo ja havia de tornar, teníem dues cançons i vam interpretar tres escenes al temple, enfront d’un públic entregat d’unes dues-centes persones. Va ser molt emocionant.

No et diré la més difícil, sinó el més difícil. Per mi és tractar amb les administracions.

Fer teatre, en grups amateurs, en grups grandets, requereix un gran esforç... Vivim en un sistema social, en general, que és un gran teatre que té molta, massa! política i economia, i molt poca humanitat i natura (-litat).