Com ha anat el fet de decidir deixar la parròquia de l’Espluga de Francolí?
Per a molta gent, ha estat una sorpresa. Fa cinc anys, el senyor arquebisbe m’envià una carta, com també ho fa a tots els mossens que compleixen 75 anys d’edat, en la qual se’ns diu que podem jubilar-nos, però que, si ho creiem convenient i encara tenim forces, podem continuar un temps més. En els temps que vivim, falten molts sacerdots; pensant en això, vaig acceptar continuar exercint de rector. Ha estat una decisió meditada i consultada amb els meus col·laboradors, el senyor arquebisbe i els amics més propers. Ara, per això, he decidit que ja és moment de passar el relleu, ja que per la meva edat em toca descansar de les responsabilitats parroquials.

Sap ja la data en què deixarà de ser el rector de les parròquies actuals i el proper destí?
Deixar la parròquia, encara no sé quan serà, la decisió es troba en mans del senyor arquebisbe, ja que ell ha de buscar successor a les parròquies de l’Espluga i Senan, que són les que tinc encomanades fins ara.
Així mateix, puc dir que vagi on vagi seguiré vivint i compartint la fe amb la gent.

Vostè no ha parat de tenir iniciatives; de què se sent més orgullós en el seu pas per aquesta parròquia?
No és qüestió de sentir-se o no orgullós d’una cosa que fas per a tothom i que s’ha fet amb l’ajuda dels altres. Els mossens hem de treballar pel bé dels feligresos i per viure amb ells la Fe i l’Amor. Les iniciatives sense un equip de persones que ajudi a realitzar-les només es quedarien en idees. He comptat amb persones que també s’han preocupat perquè la parròquia funcioni. Més que orgullós, em sento agraït pel suport de tots ells.

Amb vostè s’han recuperat tradicions que s’havien deixat de fer i s’ha impulsat restauracions i millores; què l’ha mogut a tot plegat?
Sempre s’ha de promoure tot allò que ens ajudi a ser més persones, però, més que recuperar les “tradicions”, la idea era i és recuperar la fe. Ressaltar el valor històric i religiós que té aquesta església i convertir-la en un lloc acollidor per a tots i, sobretot, un lloc de pregària. Tots els treballs que s’han realitzat han estat impulsats per un grup d’homes i dones compromeses amb ella amb l’objectiu de donar més vida a totes les celebracions que s’hi fan.

Ha notat una certa tibantor amb les autoritats locals?
He tractat sempre de tenir una bona entesa amb l’autoritat. He tingut un tracte cordial amb l’alcalde actual de l’Espluga de Francolí, a qui aprecio molt i sempre hem buscat solucions als treballs comuns de la vila.

Li queda algun mal regust?
Sempre que representes una institució, cal prendre decisions que no agraden a tothom. A tot arreu, hi ha persones de tota manera, però, als llocs on he estat, he trobat persones que t’estimen per la feina que fas i t’acullen amb els braços oberts. Agraeixo a totes les persones que em varen acollir l’any 1999 quan vaig arribar a l’Espluga i també les bones amistats que, durant aquests quaranta-vuit anys de mossèn, he guanyat.

Com veu l’estat actual de la fe a les parròquies que ha portat i, en general, a la nostra comarca?
Estem en una situació difícil, no només per la manca de sacerdots, sinó també per la falta de laics compromesos que no sols vagin a missa, sinó que es comprometin més amb tots els treballs que hi ha a les parròquies. Sabem que hi ha molta gent que treballa, però se’n necessiten més per dur a terme totes les feines que ens corresponen a tots.
Actualment, no es pot jutjar la fe de les persones, ja que cada comarca de la diòcesi és diferent. En general, es necessiten homes i dones de valor per evangelitzar i irradiar l’amor de Jesús a tots els que ens rodegen.

Què es pot fer per augmentar les vocacions sacerdotals?
És difícil donar remeis vocacionals. Estem en una situació precària, espero que el bisbe de Roma doni motius per viure la vida cristiana amb ganes d’obrir més les portes de l’Església. Hem de pregar amb intensitat i sinceritat perquè el Senyor ajudi els joves a trobar la seva pròpia vocació primer com a persones, i després amb la seva vocació específica (sacerdots, monges, el matrimoni, etc.).

Finalment, què li recomanaria al seu successor i què diria als feligresos?
Li diria que no perdi ni la fe ni l’esperança; que s’estimi de veritat els feligresos.
Que mantingui totes les bones accions pastorals que s’han implementat en els darrers anys.
Que faci entendre que les processons són per fomentar la fe i fer créixer les persones com a cristians i no com un folklore popular.
Càritas és una prioritat per a la parròquia i tot el poble. La comunitat parroquial és conscient d’això, per tant, s’ha de continuar sensibilitzant les persones perquè cap família passi fam ni li falti el necessari per viure.
Mantenir les misses de les famílies.
Atendre de manera especial els malalts del poble i la gent gran.
A la gent, li dic que segueixi vivint la fe, que ajudi el nou mossèn. Que mai deixi de buscar el pa de l’eucaristia i que comenci a treballar amb els seus fills i néts perquè puguin rebre la millor herència que un cristià pot donar: el do de la FE.
Que no perdin mai les ganes de viure alegres, contents i esperançats en Jesús.
Que es mantinguin col·laborant en tot el que faci falta perquè la parròquia segueixi funcionant. Sense la seva ajuda solidària i d’algunes entitats, totes les obres que s’han fet no s’haurien pogut realitzar. Moltes gràcies a la comunitat parroquial per estimar-me tal com sóc i permetre’m créixer en la fe.
Us desitjo de tot cor que tot el bé que em desitgeu a mi us torni també a vosaltres.