Com us sentiu amb aquesta actuació que fareu avui (divendres 12 de setembre) els components originals?
Molt bé. Sempre hem estat bons amics i el fet de tornar a pujar a un escenari rememora els temps salvatges de la nostra joventut.

En aquells anys 2002-2003, com sorgeix la idea, amb només catorze/quinze anys, de formar un grup musical?
En aquella època, érem bastant entremaliats, teníem ganes de fer soroll i la millor manera de canalitzar tota aquella ràbia era fent un grup de música. Tots teníem instruments, així que ens vam posar a la feina.

Després d’uns primers assajos amb instruments més aviat simples, canvieu de local i, a poc a poc, us aneu professionalitzant. Què el fa, aquest progrés, la il·lusió? L’esperit de grup que hi regnava? Com veieu aquest pas important?
Al principi, assajàvem a casa del Gavilan, però, com diem en una de les nostres cançons, “els veïns es comencen a queixar”. Això va fer que canviéssim de local. Va ser un pas molt important. Disposem de moltes més hores per assajar i de més llibertat per fer el que volem fer.

 Fins i tot, teniu un mànager: com recordeu els primers bolos i, especialment, el primer, al Casal Montblanquí?
Sí, el Caps. A part de col·laborar en alguns dels nostres temes tocant la gralla, ens fa de mànager. Ens aconsegueix molts concerts i posa cotxe i furgo per anar on faci falta. El concert del Casal Montblanquí va ser una fita important. El fet de tocar en un escenari gran i amb un bon equip d’altaveus a darrere va ser tota una experiència.

El fet de tocar a la plaça de Sant Francesc pel Senglar Rock va ser una mena de somni?
No. El fet de tocar, aproximadament, davant de mil persones i compartir escenari amb Doctor Calypso va ser més que un somni una oportunitat. Sempre estarem agraïts a la gent que va fer possible que toquéssim en aquell concert.

Malauradament, com vau passar de tocar davant d’unes mil persones a l’extrem que alguns membres perdessin —per dir-ho d’alguna manera— la motivació?
Tot té un principi i un final. Les nostres vides no eren només Akoso. Tots teníem les nostres coses... No obstant això, avui ens tornem a reunir!

En el vostre darrer concert, de nou a Sant Francesc, us queixeu del poc cas de l’Ajuntament. Encara creieu que no es presta prou atenció als grups locals?
Sí, ho creiem. Aquí a Montblanc hi ha més bandes de les que la gent pensa. Trobem molt injust que es gastin milers d’euros per portar altres grups podent organitzar un bon concert amb tots els grups locals per MOLTS menys diners. Proposem a l’Ajuntament de Montblanc que, per la Festa Major 2015, organitzi un concert en el qual participem TOTES les bandes locals.

Posteriorment, els alts i baixos agafen molt de protagonisme i la banda es refunda i es torna a refundar... Ara feu el concert dels 10 anys. Com es presenta el futur d’Akoso?
Avui tocarem a la plaça de Catalunya a dos quarts d’una de la matinada. Ens limitarem a passar-ho bé, com fèiem deu anys enrere. Si Akoso torna avui, és gràcies al passat, no al futur.