Com se sent després d’haver publicat el seu estudi a Vascular Medicine?
Estem molt satisfets, perquè pensem que tots els resultats que anem obtenint aquí al laboratori i que poden resultar útils per als pacients han de ser publicats i difosos. De fet, una de les coses importants per a nosaltres és el pla de difusió de tot el que anem descobrint.

Quant de temps li va portar fer aquest estudi sobre l’arteriosclerosi a les cames?
Aquest estudi va començar fa anys (quan es va començar la recollida de mostres), però no va ser fins al 2012 quan va agafar força i vam començar a obtenir aquests resultats. Són moltes les mostres que s’han d’analitzar per tal de poder considerar que uns resultats són certs, i això comporta molt de temps, tant en l’anàlisi de les mostres com en l’obtenció dels resultats finals.

Com va sorgir la necessitat de realitzar l’estudi, precisament, d’aquesta malaltia?
Aquesta malaltia forma part de les línies d’investigació de la Unitat i fa ja uns quants anys que treballem, juntament amb el Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Joan XXIII, per tal d’entendre’n les bases, millorar-ne el diagnòstic i proposar mesures terapèutiques.
L’arteriosclerosi perifèrica (perifèrica perquè és produeix en les extremitats perifèriques, les cames) és una malaltia poc coneguda per la societat, però que és molt freqüent, sobretot, en la gent gran. És la típica malaltia que podríem identificar quan un dels nostres avis ens diu que, «últimament, les cames em fallen». El problema és que no se li dóna importància perquè diem que «són coses de l’edat” i, en part, és cert...

Vostè és biotecnòloga; per als profans, què és, bàsicament, un biotecnòleg?
Miri, si he de ser sincera, encara em costa a mi donar una definició clara i simple de què és un biotecnòleg... Un biotecnòleg és aquell que utilitza les tecnologies per obtenir béns i serveis dels éssers vius... Ens formen per tenir nocions de moltíssimes coses: enginyeria química, microorganismes, genètica, biologia, medicina, farmàcia... Però quasi ningú no sap que existim... De fet, els biotecnòlegs diem que «nosaltres sabem de tothom, però ningú no sap de nosaltres».

Amb totes les dificultats que hi ha al nostre país, veu possible fer-hi investigació amb garanties o creu que, en el futur, haurà de marxar?
La investigació aquí a Catalunya és molt bona; de fet, les universitats catalanes solen ser sempre capdavanteres als diferents rànquings de producció científica. Tot i això, la investigació va lligada a la política, perquè tenir més o menys diners depèn, en major proporció, de les ajudes que es reben de l’Estat. Actualment, amb tot el tema de la crisi, les ajudes s’estan reduint molt, i tirar projectes endavant es fa difícil. A mi, personalment, m’agradaria quedar-me aquí, però, si es va reduint el pressupost destinat a I+D+I i, en canvi, a fora passa el contrari, potser m’ho hauré de plantejar…

Què li agradaria esdevenir dintre del camp de la biotecnologia en els propers anys?
A mi, m’agradaria continuar dins del món de la investigació biomèdica. Aquest camp que he escollit m’agrada pel fet que tot el que tu trobes al laboratori, s’acaba traduint en molts casos en un benefici per al pacient, i això et motiva a continuar endavant amb els diferents projectes.

Creu que estem en un moment «accelerat» de descobriments mèdics?
Realment, cada cop s’estan obtenint més descobriments i de forma més ràpida i això és, en part, gràcies a l’ús de noves tecnologies que permeten obtenir gran quantitat de dades en molt poc temps i també amb poca quantitat de mostra del pacient. Un exemple d’aquestes tecnologies serien les anomenades ciències òmiques, que analitzen molts paràmetres d’una mostra amb molt poc temps i produeixen gran quantitat de resultats.

Finalment, què li diria a un estudiant que li agradés el món de la investigació mèdica en el futur?
Li diria que aquest món és, realment, molt interessant, però, a la vegada, molt dur, s’ha de treballar dia a dia i un ha de mantenir-se sempre informat de tots els avenços que es van produint. A la vegada, però, és molt agraït veure com petites coses que vas descobrint i observant poden ajudar moltíssima gent.