Pere Ventura fa recerca històrica dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil al nostre territori. Juntament amb altres estudiosos forma part d’un grup de recreació històrica i divulgació de la Guerra Civil. Fan exposicions i recreacions de moments d’aquesta part de la nostra històrica, tot rigorosament contrastat.

De què et ve la dedicació a la recerca històrica?

Sempre m’ha agradat la història en general. De molt jove ja em va interessar tot el que va ser el procés de formació política de Catalunya, som terra de fronteres i el nostre territori és ple de castells, ermites romàniques i grans masos amb molts segles d’antiguitat. Després, ara ja fa uns quants anys, vaig començar a interessar-me en la Guerra Civil Espanyola. L’afició em va portar a visitar molts llocs que varen ser front de guerra, tant a Catalunya com a fora, i a conèixer molta gent amb les mateixes inquietuds que jo.

Per què et vas especialitzar en la Guerra Civil?

N’havia sentit explicar moltes coses al meu pare, que tot i no anar a la guerra, ja era prou gran per recordar-la. Un dia vaig trobar unes peces estranyes en un bosc cremat, i vaig descobrir que eren restes de material d’origen italià, de la Guerra Civil, concretament tiradors de les bombes de mà. Això em va fer interessar-me i començar a llegir sobre el tema, i al cap de poc temps ja estava recollint i col·leccionant objectes i documents relacionats amb la Guerra Civil i la Segona República. També crec que la Guerra d’Espanya és un període històric prou allunyat en el temps per ser molt desconegut per a molta gent i al mateix temps prou recent per poder-ne trobar restes i vestigis de tota mena encara.

Què fas amb la informació que trobes?

Ara ja fa anys que busco informació de tota mena del període que estic estudiant. Faig servir tots els mitjans als quals puc accedir intensament, i tinc companys de la meva associació que de vegades m’ajuden en coses que ells troben i creuen que poden ser del meu interès. La cerca des de fa anys és extensa, des d’entrevistes amb gent gran fins a recerques en subhastes a tot el món. Busco documents, fotos, llibres antics i qualsevol cosa que m’aporti dades del que estic estudiant. També faig treball de camp, amb excursions quasi setmanals a llocs on crec que puc trobar rastres del conflicte. Molts cops el que passa és que no hi trobo res de res, però això també m’aporta informació que contrasto amb la documentació per fer-me un relat més exacte de què va passar.

Pertanys a una associació de recreació històrica de fets de la Guerra Civil. Què feu?

Soc membre del grup de recreació històrica i divulgació de la Guerra Civil Ejército del Ebro. Va coincidir el meu creixent interès en la història de la Guerra Civil amb el coneixement de l’existència d’EDE, que llavors també començava a funcionar com a grup de recreació, fent els primers homenatges als soldats republicans que varen lluitar a la guerra. No vaig dubtar gens a demanar d’entrar a l’associació, D’això fa ja més de quinze anys, llavors vàrem ser el primer grup de Catalunya a recrear la Guerra Civil, i des dels inicis fins ara hem fet un llarg procés en què hem anat passant de recreadors a divulgadors de la Guerra Civil a Catalunya. Ara col·laborem amb multitud de coses, museïtzacions, filmacions documentals o pel·lícules i muntatges d’exposicions sobre el tema. Alguns també hem col·laborat en exhumacions i localització de soldats morts durant la guerra.

De quina representació o exposició estàs més orgullós?

Del documental La guerra inacabada de TV3. Hi vàrem aportar tot el que surt a les imatges, des del personal fins als efectes especial, passant per les localitzacions i assessorament històric. Va ser una setmana molt intensa, amb molts nervis per complir amb la productora, i el resultat, molt satisfactori per a les dues parts.

Les pel·lícules sobre la Guerra Civil que veiem són realistes? En quins aspectes se n’allunyen més?

La majoria ni ho són ni ho pretenen ser, i desgraciadament tampoc els importa gaire als qui les fan. A Catalunya s’han fet autèntiques aberracions en cinema ambientat en la Guerra Civil, però no és estrany, ja que el pressupost és inexistent, o es prefereix gastar en pagar algun actor més o menys conegut que pugui donar visibilitat a la pel·lícula. A nosaltres, la majoria de vegades tot just ens paguen les despeses, i llavors t’has de plantejar un dilema, si ho fem encara que hi perdem diners o deixem que ho faci algú altre.

Hi ha alguna pel·lícula que sigui un bon exemple de recreació històrica?

Com a guions i ambientació Tierra y libertad, de Ken Loach. Però en aquesta també hi ha unes errades monumentals en vestuari i temporalitat dels fets. Tot i això, és la millor història i la més ben explicada. El problema és que nosaltres quan mirem una pel·lícula, un documental o un programa de televisió no podem evitar fer-ho amb esperit crític i acabar trobant-hi errades.

Quin paper va desenvolupar la Conca de Barberà en la guerra? I quins són els llocs més destacats per a tu?

La guerra hi va acabar passant amb força, com a tot arreu. Varen haver-hi bombardejos i combats el gener del 39, en arribar el front de guerra. De fet, a mitjans de gener, la punta de llança de l’exèrcit franquista a Catalunya va penetrar per la Conca de Barberà, molt ràpidament, amb el Corppo di Truppe italià fins a Santa Coloma de Queralt. El comiat de les Brigades Internacionals al balneari Villa Engracia de l’Espluga és també un fet important, immortalitzat en una foto famosa de Robert Cappa on es veu un soldat amb una mirada intensíssima saludant amb el puny al temple.

S’està explicant prou o bé la Guerra Civil a les noves generacions?

Crec que ni s’ha explicat, molta de la gent que ve a veure els actes en què participem com a recreadors el que saben són un seguit de tòpics i anècdotes que entre tots hem elevat a la categoria de coses corrents i quotidianes. Però també des dels mitjans s’ha explotat aquesta visió més, diguem-ne, “groga” i sentimental, molt esbiaixada del que va ser. Com passa a les pel·lícules, el que interessa és enganxar la persona que mira un programa, i per fer-ho explicar història no és el més recomanat.

Hi ha alguna proposta que quedi pendent de fer a la Conca de Barberà?

Un homenatge a les Brigades Internacionals, i alguna cosa que en recordi el pas per l’Espluga. Per part meva, molta feina encara per poder un dia publicar totes les meves recerques i investigacions sobre l’arribada i el final de la guerra a cavall de Tarragona i Barcelona.