Ramona Amorós va començar a escriure poemes de petita i ha col·laborat en aquest setmanari des dels seus inicis, durant 31 anys, i als seus 82 anys encara escriu poemes perquè en gaudeixi tothom.Els seus poemes són de temàtiques diverses, poesies dedicades a Catalunya, de temàtica religiosa..., i des de fa temps es dedica a col·leccionar fragments de la seva història en forma de poesia.

Quants llibres portes escrits, i de quin en tens un record especial?

Porto cinc llibres escrits i és el primer, del qual estic molt orgullosa. És un Recull de poemes en què el meu net em va fer el pròleg. És un bon record per a mi perquè ell em va dedicar unes paraules molt boniques comparant la meva poesia amb la de Martí i Pol.

De quina manera t’engresquen els teus a seguir escrivint?

Jo vaig estudiar en castellà i doncs en català faig faltes. Ells me les corregeixen, me les escriuen a l’ordinador i me les comenten molt.

Vas publicar el 2017 un llibre sobre els 100 anys de la Cooperativa de Pira, i un d’història des dels orígens de la teva vila fins al 1800. Quina anècdota de Pira ens voldries explicar?

El vaig publicar fa tres anys. I durant la pandèmia només em vaig dedicar a escriure poemes per al setmanari.

Una anècdota que m’agrada és que en estar molt posada a l’església em va cridar l’atenció una història sobre les esglésies de Pira. Temps enrere hi havia dues esglésies i un altre lloc on s’anava a fer missa. Però resulta que hi va haver un terratrèmol abans del 1800 —igual va passar a Barberà—, era molt bonica però va caure i se’n va haver de fer una de nova. Em va impactar la història, en descobrir-la al bisbat i als arxius de Montblanc.

Per què la poesia, Ramona?

A mi la poesia sempre m’ha motivat, sempre en el sentit que jo no faig una poesia antiga com la d’abans. Jo faig una poesia com la de Martí i Pol com a referència, que potser no rima tant i que està escrita més amb el cor que amb el cap.

Quan em passa alguna cosa l’he d’expressar i així me la trec, i em va molt bé per al cap. Als meus 82 anys he passat per dos ictus i m’han recomanat els metges que escrigui, per a la memòria i el cervell. Perquè mentre jo faci servir el cervell seré sempre jove.

Quins són els teus llibres, autors/es o referents en l’escriptura?

M’agrada Martí i Pol perquè escric com ell. El meu pare de petita em va regalar un llibre de poemes castellans antics i que rimaven; jo no m’hi sento, amb aquesta poesia. A mi m’agrada la poesia feta amb el cor, no amb el cap. Sovint quan escric m’emociono i ploro, si cal, per això a la gent els arriben, els meus poemes.

Fas poemes i també has escrit llibres on narres pinzellades de la història. Com t’inspires?

Llegint molt. Trobo la inspiració llegint documents i busco a l’arxiu coses que m’inspirin, sobretot de la família. La família m’inspira molt. Per exemple, durant la pandèmia em vaig inspirar molt, perquè tota aquesta situació em bullia al cap i l’havia de treure.

Fa 31 anys que col·labores en aquest setmanari. Quantes poesies i articles hi deus haver publicat, i què implica per a tu participar en la premsa local?

Fa 31 anys, quan les oficines eren aquí al centre del poble, una veïna em va dir que per què no escrivia al diari els meus poemes. I així vaig començar, i llavors feia poemes d’història o de la naturalesa, però va ser quan va néixer el Marc, el meu net, en tenir-lo entre les mans, que vaig sentir molta emoció. Llavors vaig escriure el meu primer vers amb tot el sentiment. El poema que li vaig escriure s’anomena El meu net, i a partir d’aquí he escrit sempre poesia.

M’agrada molt escriure a la premsa, perquè m’agrada molt compartir amb la gent. Jo ho compartiria tot, si pogués, i encara més una cosa que m’agrada quan la faig em va bé, i si la gent em para pel carrer per dir-me que no deixi d’escriure i que els agrada molt el que escric, doncs encara més.

És un honor quan la gent em diu que compren el Nova Conca per mi.