‘Ocells a la Conca de Barberà’ és una de les guies d’ocells que ha fet Màrius Domingo, obra que, amb il·lustracions i textos senzills i entenedors, pretén donar a conèixer els moixons que poblen una comarca tan rica i variada com la Conca de Barberà. S’hi recull el resultat de més de 20 anys de recerca. Després d’una breu introducció a l’ornitologia en general, es donen dades d’abundància, hàbitat i fenologia espècie a espècie. Fins i tot, en alguns casos, s’indiquen paratges concrets on la probabilitat de trobar l’ocell és més alta.

De què et ve la passió per l’estudi dels ocells?

De molt petit, suposo que de tota la vida, ja als 14 anys vaig començar a sortir a veure ocells per la comarca, a peu, i vaig començar una llibreta de notes de camp amb l’observació d’un falcó cama-roig a Bellavista.

L’observació dels animals és una activitat de caràcter científic que té moltes repercussions en la vida, si no es fa bé. Quines serien?

Has de ser curós i no destorbar els ocells, sobretot en temps de cria, ja que els pots fer perdre la nidificació. També en migració de vegades es presenten molt vulnerables, cal no molestar-los gaire, observar-los de lluny amb binocles i telescopi.

Quins són els passos necessaris per fer una bona observació d’aus?

S’ha de tenir molta paciència, els ocells no són plantes ni edificis, no sempre són on els esperem ni s’estan quiets perquè els observem. Constància per insistir en les cerques fins que s’aconsegueix el que es vol. Els equips hi ajuden molt: uns bons binocles, un telescopi, etc. Però no ho són tot.

El 1982, en l’edició de ‘Els ocells a l’Alt Camp’, els autors ja feu esment de moltes espècies que estan en perill d’extinció degut a accions humanes. N’hi ha alguna que ara ja es pot considerar extingida?

A nivell comarcal, desgraciadament sí; la merla d’aigua, per exemple, el 1982 criava als rius Glorieta, Brugent i Gaià. A dia d’avui ha desaparegut completament del Camp de Tarragona.

Quines infraestructures humanes posen més en rics la salut de les aus?

Ara mateix, podem donar el premi ex-aequo a les línies elèctriques i als aerogeneradors eòlics. Cada any moren en aquestes infraestructures milers d’ocells i ratpenats, amb l’agreujant que pel que fa a ocells afecta més les més grans, com rapinyaires i cigonyes.

Com podem millorar la salut dels moixons del nostre territori?

Ajudant en l’alimentació a l’hivern, posant grana als nostres jardins. I aigua tot l’any, un abeurador per a ocells fa molt bona feina si el mantenim sempre disponible. També fa molt favor posar nius artificials. I si denunciem cada cop que trobem un rapinyaire mort sota una línia elèctrica o en una central eòlica acabarem de reblar el clau.

L’Alt Gaià és una zona que presenta moltes peculiaritats en l’àmbit faunístic. Què la fa tan especial?

Sens dubte dues coses: la varietat d’ambients i la tranquil·litat. Quant a la varietat d’ambients, la trobem quasi igual a les muntanyes de Prades. Però, a diferència d’allà, a l’Alt Gaià hi trobem poquíssima afluència humana, pràcticament sols els que hi viuen al voltant o dins.

La divulgació científica és més necessària que mai?

Sí, sols si la gent coneix els tresors que tenim serà conscient que cal protegir-los i assegurar que els nostres descendents els podran gaudir com nosaltres. Cal explorar el territori i anar descobrint les meravelles que s’hi troben.

A les dites es fa molta referència als ocells, com: “Any d’aucells, any de fam”, “No s’ha de deixar de sembrar per por dels aucells”, “Quant més petit és l’aucell, més bada”, o comparatives com ser covard com una gallina. És justa aquesta idea que són perjudicials i poc intel·ligents?

És totalment fals, és desconeixement. La majoria de la gent no en té ni idea, del que poden arribar a fer els moixons; n’hi ha que fabriquen eines i les modifiquen per aconseguir menjar. Molts ensenyen als seus descendents a desenvolupar-se a la vida igual que ho fem els humans i, per descomptat, estimen i tenen sentiments igual que els mamífers, és a dir, nosaltres mateixos.

Per què hem de cuidar els nostres ocells?

Perquè no tenim dret a privar les generacions futures de la seva existència. I, sobretot, perquè a la natura tot té un sentit, tot té una missió, si desapareix una baula de la cadena, pot desembocar tot en un desastre, com les peces de dòmino que posem en ordre fent una fila.