Elisenda Reñé, artista plàstica, fa joies d’orfebreria i argenteria, i en aquest darrer any ha participat en dues exposicions a Montblanc. Una va ser per la Festa del Llibre de l’associació Escarritx Literari i ara ha dissenyat un pessebre conceptual de paper per al Museu Comarcal de la Conca de Barberà. Parlem amb ella per saber com es passa de la creació de materials durs, com l’or, a la papiroflèxia.

Quina va ser la teva primera exposició?

A Montblanc vaig fer una primera exposició de joieria fa catorze anys. Era per a un projecte per a joves del Consell Comarcal, i just feia trenta-quatre anys, diguem-ne que estava al límit per participar en l’exposició de joves. Anys després he participat en una altra exposició a Vila-seca dins de la temàtica “El Libre-joia” al castell, amb tots els alumnes de primer i segon de l’Escola d’Art de Tarragona. En aquesta ocasió fèiem peces de paper que tinguessin a veure amb el cos, i moltes d’aquestes al gener seran exposades de nou a l’EAT. També moltes d’aquestes peces que vaig crear les vaig exposar a Montblanc per la Festa del Llibre de l’Escarritx Literari.

Per què obres fetes en paper?

Sempre m’ha agradat el paper, la papiroflèxia de petita m’encantava. Quan vaig tornar a estudiar a l’escola de joieria vam fer un exercici amb paper, i sense voler vaig usar tècniques que ja feia servir abans. Jo, en comptes de crear amb paper amb cinc talls, com proposaven, vaig poder fer-ho amb vint-i-cinc, i llavors vaig adonar-me que abans de dissenyar una peça era bo projectar-la en paper, i com que m’hi havia dedicat de petita bones estones, ara era capaç de crear fàcilment peces amb paper.

Com va sorgir la idea del pessebre de paper per al Museu Comarcal?

Doncs va ser la directora del Museu qui em va contactar un dia que em va conèixer a l’exposició de la Festa del Llibre. Ella tenia ganes de fer coses al Museu amb paper i vam començar a parlar de fer tallers i la possibilitat del pessebre d’enguany.

A més a més, el seu assessorament ha estat important per crear el pessebre amb certs conceptes no tan allunyats de la litúrgia per tal de fer-lo més comprensible. Com per exemple la creació del nen Jesús i la possibilitat d’incloure les primeres frases de la Bíblia al cel, que fan esment que “al principi tot era llum i llavors es va crear el verb, la paraula”. Detall que combina molt bé amb la creació del pessebre amb papers escrits amb lletres, en la seva majoria, i que la paraula és una de les coses que ens diferencien dels animals.

Què has volgut explicar amb el teu pessebre conceptual en paper?

Volia sortir de la norma, per a mi calia donar-li una volta per fer-ho diferent. Com que tinc molta imaginació, de seguida maquino i vaig trobar el que volia fer ràpidament.

Quins elements hi has volgut plasmar, i per què?

El cel havia de ser una antotípia, és com es feien les primeres fotografies, l’abans de la fotografia. Com que no he tingut prou sol per poder fer-ho, he fet servir el tintat de la remolatxa per simular l’efecte dels previs a la fotografia. Els estels descolorits també formen part d’aquest efecte descolorit que s’aconsegueix amb el sol quan es menja els colors i es crea l’antotípia. La lletra del cel són les primeres frases de la Bíblia, que juntament amb la creació del nen Jesús, m’han aconsellat des del Museu per no allunyar-me massa de la base religiosa.

La cova, el portal o pessebre és fet amb paper premsat, i he volgut crear profunditat amb formes punxegudes que, a més a més, deixen entrar la llum. Un portal rodó fet amb puntes que deixa entreveure el cel.

Els protagonistes del pessebre tenen forma de llibre: sant Josep és un llibre de fusta, el nen Jesús representa el llibre de la vida amb les paraules d’un Jesús adult que va dir “Ego sum lux mundi” (Jo soc la llum del món), i la Verge Maria és un llibre més arrodonit, orgànic, lluminós, i abraçant, que per a mi fa molt evident que és ella, una dona.

Després la resta dels personatges del pessebre són llibres més petits que s’acosten a observar al nounat nen Jesús.

A mig camí entre els Reis i el portal hi ha un ramat d’ovelles fetes amb tires de paper de diari i lligades com si fossin cabdells de llana, i allò m’ha portat a les ovelles. Els tres Reis Mags són paquets de regal amb corones i cadascú té el color que el caracteritza.

El colom m’ha donat moltes hores de feina, i com que he tocat molts materials diferents, sovint faig servir eines d’altres materials, com una serra de calar, amb què vaig tallar el paper. Vaig dir paper-fusta, i em vaig posar a retallar les peces amb la serra de calar. 

L’estructura més gran ha estat l’estrella, per a què he hagut de fer una base de cartó i he anat afegint-hi paperines; per a la cua he fet servir una estructura metàl·lica on he encabit llums per donar-hi color. Una casualitat en la creació de l’estrella és que a la cua hi surten les imatges del tres Reis Mags, i no ha estat fet expressament, va ser coincidència.

Has posat algun títol al pessebre?

No, no sempre m’agrada posar títol a les coses. Com per exemple a la fotografia, perquè sovint tu hi poses un títol i l’altre hi veu altres coses. Cadascú entén el que vol, també podríem posar títol o noms a les joies, que ho faig, però se’m fa estrany.