Va néixer el 1958 a Barcelona, és llicenciat en Criminologia i professor de ioga, i ha desenvolupat ambdues activitats en el món laboral fins a quedar-se cec el 2020. El 2007 es va traslladar a viure a Montblanc amb la seva muller i només arribar-hi ja va contactar amb el Club Escacs Montblanc. El Pere Josep vol fer esment que sent que el Club Escacs Montblanc està en un gran moment de revitalització, gràcies a tots els socis i al seu president, Jordi Roca.

Pere Josep Navarro, del Club Escacs Montblanc, també forma part de la selecció de Tarragona d’escacs per a persones cegues. Al novembre va disputar el XXXI Campionat d’Espanya individual d’escacs per a cecs a Fuengirola (Màlaga). Va ser un dels vuit seleccionats de tot Catalunya per a una competició que reuneix els 50 millors jugadors de l’àmbit estatal, organitzada per la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs de l’ONCE. 

Des de quan jugues als escacs, i què és el que te n’agrada més?

El meu pare em va ensenyar als deu anys el moviment de les peces i les regles bàsiques del joc, tot i que ell mateix no les tenia massa clares. El que m’agrada més dels escacs és la seva gran capacitat d’abstracció del món exterior, la seva bellesa i la seva potent virtut de disciplinar la ment.

Amb quina peça t’identifiques més o t’agrada més jugar?

La peça més humil, que és el peó, pot arribar a la vuitena filera i esdevenir la més potent del taulell. Tal com deia Napoleó: “A la motxilla de tot soldat hi ha el bastó de mariscal”. I com teòrics d’aquest joc, que asseguren que els peons en són l’ànima.

Acostumes a repassar les teves jugades i estudies sobre tipus de jocs, obertures, etc.?

Sí. Tenint en compte que l’accessibilitat a les eines informàtiques és força complicada en el cas dels invidents. És una assignatura pendent, millorar-la per a aquest col·lectiu.

Quines adaptacions o variacions hi ha en els escacs adaptats per a persones invidents?

Primerament, el taulell té a cada escaquer un forat on s’ajusta la peça corresponent, amb un afegitó de fusta a la base de cada peça que s’insereix en l’orifici. Per diferenciar les peces blanques de les negres, hi ha un petit apèndix al capdamunt de les peces negres. El rellotge de competició té un endoll per a auricular per consultar el temps propi i el de l’adversari. Així mateix, es poden anotar les jugades en braille o amb una gravadora. 

Ens pots explicar una mica d’història d’aquesta modalitat?

Van ser els alemanys que van establir les normes i mecanismes del joc per als invidents, amb l’alemany com la llengua que es feia servir per designar les peces i els moviments. Però, avui en dia, com en tot, tothom fa servir la llengua anglesa. 

Quines altres habilitats desenvolupes pel fet de no poder veure el taulell i les peces?

N’hi ha moltes. La visualització mental, la concentració, el càlcul, la paciència, la imaginació, la intuïció i aspectes psicològics a superar en jugar amb vidents, com ara el complex d’inferioritat, la vergonya, la por a l’exclusió i altres.

El tacte també influeix/serveix a l’hora de jugar?

El tacte són els nostres ulls, que envien la posició de les peces al cervell. 

Gràcies a la sèrie de Netflix ‘Gambito de dama’ hi torna a haver interès en els escacs; tu ho has notat?

Sí, malgrat que els escacs tenen una gran competència amb els videojocs, que són molt més llaminers. Però els escacs tenen l’avantatge de permetre disciplinar i aprofundir en la ment, que es fa més sàvia.

Aprendre a jugar a escacs t’ajuda a prendre decisions en la vida?

Sens dubte. Cada moviment al taulell és una decisió de conseqüències transcendents en la partida, igual que les nostres accions a la vida determinen la posició al taulell de la nostra existència.

La pèrdua de visió t’impedeix proposar-te fer segons quines coses?

La falta de visió dificulta moltes activitats de la vida, i ofereix el repte constant de superar tots aquest obstacles, i això fa que desenvolupis altres capacitats que altrament no utilitzaries. 

Alguna cosa que hauríem de saber la resta per entendre una persona que està perdent la vista?

Crec que és important incloure les persones cegues en les activitats quotidianes: festes, trobades, activitats lúdiques i intel·lectuals, a fi i efecte que no ens trobem exclosos en aquest món actual tan ric.