Xavier Lozano, l’any 2009, va ser un dels impulsors de la nova etapa del Pessebre Vivent de l’Espluga, i aquest 2022 ha esta l’encarregat de presentar-ne les novetats. L’espectacle ha acollit tres mil persones després de tres anys sense celebrar-se. 

Des de quan formes part del Pessebre Vivent de l’Espluga? Des que l’any 2009 un grup de membres de la Parròquia de Sant Miquel em va fer arribar la idea de representar un pessebre vivent als baixos gòtics de la rectoria. De seguida m’hi vaig entusiasmar, ja que sempre he estat amant d’aquest tipus de tradicions i tenia en el record les explicacions que havia sentit sobre el gran pessebre vivent de l’Espluga que s’havia representat a la cova de la Font Major. 

De quants personatges has sigut figurant? Quins són els que t’agradaria destacar?

Els primers anys vaig fer de sant Josep i també de caminant portant la gallina, però de seguida vaig adonar-me que era més funcional darrere de la representació. Si bé m’agrada fer d’actor, el pessebre vivent requereix una gran dedicació de logística i coordinació, on em sento molt còmode i entusiasmat. 

Les representacions del terrissaire, o de l’hort amb corral, seran visibles durant l’any, són com grans diorames. Tenen algun vincle amb els diorames d’una de les ànimes del projecte inicial, Fernando Martí? 

El Fernando és la gran ànima dels pessebres a l’Espluga. El coratge i il·lusió amb què va impulsar el pessebre vivent a la cova ha estat per a nosaltres una gran referència. Encara molta gent recorda aquella època amb gran nostàlgia. Els diorames que ell mateix va elaborar de les escenes d’aquell pessebre han permès a les noves generacions —que no el vam viure en directe— poder imaginar com devia ser. Si bé l’actual etapa del pessebre de l’Espluga no té res a veure amb la de la cova, indirectament els diorames del Fernando segueixen en el nostre record i probablement s’hi pot trobar un paral·lelisme. 

Durant anys heu caracteritzat l’escena de l’empadronament a Betlem i la de ‘Buscant els hostatges als carrers de Betlem’. Hi ha vincle o distinció en aquestes escenes, i en altres?

El Pessebre de l’Espluga té un relat pensat amb rigor històric i bíblic que traslladi el visitant al bell mig de la història del naixement de Jesús. Ubiquem les escenes en una època concreta de la cultura i fe jueves, imaginant com hauria estat de veritat la vinguda al món del Messies. Fixant-nos en el relat dels Evangelis i en els coneixements de la tradició jueva, situem l’hostatge de Betlem durant la nit de l’Hannukà, la festa de la llum jueva en què s’encén a les cases el canelobre de nou braços. Josep i Maria van a empadronar-se en un moment en què tothom està de festa, el poble és ple de forasters que com ells han hagut de respondre a la crida del cens. Són pobres i no han trobat lloc a l’hostal. 

El 2009 es va recuperar la tradició del pessebre, que passa a la parròquia de Sant Miquel. Hi ha algun canvi substancial en el rigor bíblic?

Podríem dir que de l’etapa del pessebre vivent del Casal i després el de la Cova, amb caràcter de pessebre tradicional català, es va passar al pessebre escolar, amb un tarannà més infantil i teatral, amb dimonis i pastorets, fins a arribar a l’etapa actual, en què apostem pel rigor no només bíblic sinó històric. Els relats dels Evangelis es fan realistes quan els ubiques en temps i context històric.

L’Espluga té uns espais singulars que feu servir per encabir-hi històries. L’entorn us inspira, a l’hora de crear les escenes?

L’entorn on representem el pessebre ha estat un autèntic regal. Vam començar amb les arcades gòtiques de la rectoria, que sens dubte ens van inspirar. El que ha vingut després, però, ha estat un gran sorpresa. Ens lamentàvem de no haver sabut conservar el nucli històric medieval de la vila. Els espluguins no hem estat massa amants del patrimoni —l’església vella va salvar-se per miracle— i al llarg de la història ho hem anat destruint pràcticament tot. El que no sabíem és que, com passa amb les coves, els nostres tresors estan amagats. El creixement del pessebre pel nucli antic ens ha permès descobrir llocs insòlits que hem tret de l’abandó i als quals hem donat una nova vida. Estem molt contents! Fins i tot s’han aconseguit recuperar alguns espais per a l’habitatge, fomentant la compravenda o la rehabilitació per part dels propietaris. 

Cada vegada hi ha més rigor històric en les escenes. Teniu previst algun personatge espluguí dins de les escenes?

Volem que el pessebre sigui un autèntic viatge en el temps per als visitants, un recorregut immersiu on res et distregui. Rebem visites molt curioses, de gent amb molts coneixements que ens han anat encoratjant a millorar el rigor històric no habitual en els pessebres catalans. Això ens fa pràcticament únics, sobretot per les referències al judaisme, que ens traslladen tant a la Judea del primer segle com als calls jueus de les Esplugues medievals. Ens permetem només algunes petites llicències inevitables, com l’ús de carros dels segles XIX i XX, no propis dels segles anteriors, o en aquest cas, el segell hebreu del segle XIV localitzat a l’Espluga. Creiem que és molt simbòlic. No tenim pensat cap personatge en concret vinculat a l’Espluga, però sí que creiem que el pessebre ens trasllada a la vida dels jueus espluguins de fa uns segles. 

Aquesta vint-i-dosena edició ha comptat amb 150 figurants en 34 escenes, amb animals i menjars permesos per la tradició hebrea. Quina funció té l’audioguia en tot això?

El visitant s’endinsa en el pessebre gaudint de l’ambientació, dels personatges estàtics, de les olors, dels colors, de la música i els llums. Però hi ha visitants que ens demanaven més: rutes guiades, explicacions en panells, que permetessin interpretar millor les escenes. Vam pensar que la millor manera era una audioguia que, de forma individual i opcional, permetés al visitant endinsar-se en cada detall sense sortir de l’aura que genera la representació, i sense molestar la resta de visitants. Pensem que ha estat un èxit. No preteníem que fos utilitzada per tothom, sinó un complement per als visitants que volien “alguna cosa més”. 

Heu ampliat el pessebre a àmbits com el patrimonial i el social. Teniu perspectives de futur de tocar algun tema més?

Des que vam escampar el pessebre al centre històric, en època de la Llei de Barris, ja sabíem que aquest projecte havia d’anar més enllà d’una estricta representació. Calia dinamitzar un barri cada cop més degradat i amb una població més envellida. Ho hem aconseguit implicant-hi cada cop més veïns i veïnes i fent que els que no hi vivim ens ho estimem cada cop més! Al final, hem vist que el pessebre podia ser un puntal per recuperar espais perduts i abandonats, però sobretot, per fomentar l’acció social. El pessebre ha acabat sent un punt de trobada de persones molt