Joan Cobo Coma és un home orgullós i ben feliç després d’haver rebut el títol de Mestre Artesà Alimentari per part de la Generalitat de Catalunya, aquesta setmana en un acte en el que el conseller Pelegrí va atorgar-li el diploma acreditatiu, juntament amb la resta de 27 reconeguts.

Així, dels 28 diplomes lliurats, l’espluguí Joan Cobo formava part dels vuit forners, vuit pastissers, nou cansaladers xarcuters, dos xurrers i un formatger, que van ser reconeguts.

Durant la seva intervenció, el conseller va explicar que el Departament que encapçala està treballant perquè altres sectors artesans alimentaris, com ara els carnissers, cervesers i bacallaners puguin gaudir també del reconeixement d’artesà que atorga la Generalitat de Catalunya.

Segons el conseller, la permanència durant molts anys en un mateix ofici i la voluntat de fer-ho cada dia millor “faran que les generacions futures continuïn proporcionant-nos aquesta riquesa alimentària que hem de conservar.”

 Pelegrí va felicitar els nous mestres artesans i va dir que “la cultura i el grau de desenvolupament d’un país estan molt relacionats amb la creativitat, la imaginació i la feina ben feta. Vosaltres sou una mostra de persones que fan país”.

Després de rebre tan reconegut diploma i posats en contacte amb aquest nou artesà alimentari, ens comentava el següent:

Com se sent després d’haver rebut el títol de Mestre Artesà?
Em causa una gran alegria i una satisfacció, que, especialment, a la meva edat, doncs, agrada.

Creu que arriba tard el reconeixement?
No, francament no. Els reconeixements, en la vida, es donen de moltes maneres i si els premis es donen, per exemple, a persones de la meva edat, doncs, vol dir que hi ha hagut molts anys anteriors de reconeixements d’altra tipologia.

Quin és el secret per esdevenir un Mestre Artesà?
Senzillament, saber ensenyar i aprendre també cada dia i, de vegades, fins i tot, veus que els mateixos als qui has ensenyat, t’ensenyen també a tu.

Al llarg dels anys, deu haver ensenyat a moltes persones, no és així?
Sí, molta gent ha passat al llarg d’aquests seixanta anys pels meus obradors i per la fàbrica; més dones, per això, que homes. Als obradors, hi han passat més homes i, per la fabricació, més dones, ja que una vegades els ensenyaves, per exemple, a fer les galetes, llavors eren ja més detallistes i polides.

Deu sentir-se satisfet d’haver vist passar tanta gent?
Oh, i tant! He donat feina al poble tota la vida. Avui dia, amb totes les persones que hi han passat hi ha una amistat i és maco veure, ara, que ja són grans i quan els veus dius, “mira, aquest o aquella, han passat per casa nostra”.

Faci’ns quatre cèntims de com ha arribat vostè fins on és ara.
Doncs, mira, vaig entrar d’aprenent a la Pastisseria Albert, de l’Albert Sales, l’any 1948, fins a l’octubre del 1951, que vaig marxar cap a Lleida capital, on vaig continuar la meva formació com a pastisser a la Pastisseria Terès. Posteriorment, l’any 1955, va coincidir que el meu pare, que era cap de l’estació d’aquí l’Espluga, no es trobava gaire bé i per poder estar prop d’ells i també que jo ja festejava a l’Espluga, vaig haver de prendre una decisió per encarar el meu futur i vaig llogar la fàbrica de Carquinyolis del Pius Carulla, on vaig començar la fabricació per part meva de carquinyolis, Marilyn’s i altres. Els caps de setmana i festius feia la pastisseria per vendre a la botiga de la Vídua Carulla.  L’any 1964 vaig agafar en traspàs un local de la Pastisseria Borges, que és el mateix local que ara ubica la nostra Pastisseria Cobo, que és el mateix nom amb què la coneixem avui dia. A continuació vaig traslladar la fabricació, provisionalment, al carrer Penitents (Caputxins), fins l’any 1990 que ens vam traslladar definitivament a la fàbrica nova, al carrer de l’Ermita. A l’obrador de la Pastisseria elaborem tota classe de pastissos de gran qualitat per a la venda diària. A la fàbrica produïm, principalment, especialitats de gran qualitat, juntament amb les pastes artesanes típiques de la població com són els carquinyolis i els vanos.

Deu estar ben content d’haver pogut veure com la família continua el negoci, no és així?
I tant, tinc els fills, el nét i tota la família involucrada en el negoci que vaig iniciar. I entre tots nosaltres, doncs, fem tot el que convé a dues empreses familiars en gestió, promoció del producte, etc., tant pel que fa a la fàbrica com a la pastisseria.

Quins productes són els que tenen més sortida dels que fan a la fàbrica?
Doncs, principalment, el carquinyoli, el vano i el cubano. Tenim tres màquines per fer els vanos i els cubanos a 6 kg per hora cadascuna. Tots fets a mà. I amb el carquinyoli, dos forns amb què podem arribar a fer uns 150 kg al dia. I gràcies a Déu, podem dir que venem a tot Catalunya, ja que tenim uns productes molt ben valorats i considerats tant a la Fàbrica com a la Pastisseria.

Finalment, quin futur veu al negoci?
Crec que tots els que quedaran al davant hauran de lluitar molt i penso que continuaran en el futur si fan allò que saben i poden controlar-ho, ni més ni menys.