Com valora el grup el fet de poder tenir un segon treball discogràfic?
Estem molt satisfets del resultat! La primera maqueta, Jaleo, Patilla i Freestyle, exemplificava el que érem fa vuit anys: una xaranga amb batucada que feia molt de soroll. I, tot i que volem veure i sentir les reaccions del públic, ens aventurem a dir que, amb aquest segon disc, Bandarrâstrofe, demostrem la maduració musical del projecte. Els percussionistes seguim tocant tambors brasilers, però ens sentim atrets per l’herència afrocubana, i això es nota al disc, amb uns arranjaments i ritmes propis molt més elaborats que els que fèiem fins ara. I els vents han anat refinant la seva secció, a mesura que s’han  deixat «enredar» pels grans músics que, a poc a poc, s’han anat incorporant a la banda. Ara mateix, un dels plats musicals predilectes dels gustos bandarres són les brass bands de Nova Orleans o les fanfàrries franceses.

Com va sorgir la idea o l’oportunitat de poder fer-lo?
Fa tres anys que madurem un espectacle en evolució constant: la Bandarrâstrofe i, a principi d’aquest 2014, ens va semblar que, després de pair els premis que aquest xou ens va fer recollir l’any passat a l’Aragó i Alemanya, era el moment ideal per tancar-nos a l’estudi. Hem tardat una mica a tenir-lo al carrer, perquè entre els compromisos a Port Aventura, les actuacions i els viatges, ens ha costat trobar estones per desenvolupar el disc. I és que un grup tan nombrós no és gens fàcil de gestionar...

Fa un temps, parlaven de la internacionalització de la banda i del gran nombre de compromisos arreu. Continuen amb aquesta bona ratxa d’actuacions?
Doncs, sí, de nou, acabem el 2014 amb unes xifres d’actuacions molt semblants: prop de setanta, entre les que fem a prop de casa, les produccions especials, com les de Port Aventura, o les sortides a festivals fora de Catalunya. Després de les moltes actuacions per l’Aragó, una escapadeta a València, una visita a França, dues a Alemanya i els freqüents viatges a Bilbao, on ens sentim com a casa; enguany comptem de nou amb una visita a Segòvia, el retorn a França (Limoges) i noves aventures per Euskadi i l’Aragó. I, si mirem enrere aquests últims dos anys, ens sentim molt afortunats de poder viure aquestes aventures plegats i d’haver conegut tants nous amics, des del Brasil fins a Ucraïna, passant per Bèlgica o Escòcia. I, gràcies a les xarxes socials, podem mantenir el contacte amb aquestes bandes i seguir-nos mútuament pel ciberespai, esperant que el destí ens torni a fer coincidir.

Quants membres componen avui dia la BSO? Hi ha relleu generacional?
Som més de 25 músics i, actualment, ens acaba de marxar un company a Estocolm i un altre a Mallorca, però fa poc han entrat un percussionista i un saxofonista. La Bandarra evoluciona constantment i ens agrada veure aquest procés com un interessant experiment sociològic en el qual els qui en formem part desenvolupem un sentiment comú de pertinença tribal impossible de trencar. Des del principi hi ha hagut gent molt jove i més veterana. Ara mateix, la més jove té vint-i-dos anys i el més gran ronda els quaranta, i són membres històrics! Durant vuit anys, alguns bandarres s’han fet grans amb nosaltres... I esperem que sigui per a bé i ens ajudin a arribar més lluny als que cada dia estem més arrugadets.

Us sentiu ben tractats a Montblanc i la Conca en general?
Oh i tant que sí! Viatjar pel món és fantàstic, però el que més reconforta és quan algú amb qui comparteixes el dia a dia sent la bandarra com a seva, i és habitual sentir la gent de la Conca dir «la nostra bandarra», fet que ens omple d’orgull, perquè un dels nostres objectius és exactament la participació del públic. A més a més, la consolidació del Corremusic’s a la Vila Ducal, amb la participació activa d’entitats amigues, grans artistes i tanta i tanta gent enguany, va ser una pujada d’autoestima montblanquina bestial.

Finalment, quins projectes teniu per aquest 2015?
El 2015 ha de ser l’any de presentació del disc. I, en aquest sentit, el dia 21 de desembre, a Alcover presentem aquest treball amb un espectacle en un gran teatre com el Convent de les Arts. Gravarem aquest dia amb un equip de producció audiovisual i esperem poder treure un dvd ben aviat. D’altra banda, volem actuar molt a prop de casa i fer algunes excursionetes de les nostres pel món. M’ha dit un ocellet que la cosa pinta molt bé! I ens agradaria seguir compartint en família les penes i les glòries del músic de carrer, mentre anem aprenent plegats a sobreviure en aquest món de vegades tan estrany, però sempre tan estimulant.