Ens podria comentar què és exactament una agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau i com arriba vostè a la de Montblanc ?
En primer lloc, cal dir que en cada localitat on no hi hagi jutjat de Primera Instància i Instrucció, i amb jurisdicció en el territori respectiu, hi ha un jutjat de Pau. Actualment tenim a Catalunya 897 jutjats de Pau. D’aquests, 403 estan agrupats en  69 agrupacions amb una única secretaria, que disposa de personal al servei de l’Administració de Justícia, ja que d’altra manera no hi correspondria. L’Agrupació té un funcionari del Cos de Gestió Processal i Administrativa, que exerceix la funció de Secretari Judicial.
El meu pas per l’administració ja ve de lluny, ja que, fins l’any 1989, vaig prestar serveis durant deu anys com a subaltern a l’ajuntament de Solivella i, a partir d’aquesta data, feta la corresponent oposició, vaig entrar a formar part dels Cossos de l’Administració de Justícia, amb destinacions a Tarragona i en gran manera en les seus dels jutjats de Valls durant més de vint anys, i en un període curt a l’Agrupació de Secretaries d’Alcover. Seria el 14 de març de 2012, amb motiu de la jubilació del Secretari de Montblanc, que vaig demanar ser-hi destinat en Comissió de Serveis, situació administrativa que seria consolidada pel respectiu concurs de trasllats.

L’agrupació que vostè presideix, quins pobles abraça?
Les poblacions i jutjats de Pau respectius que formen l’agrupació de secretaries de jutjats de Pau núm. 2 de Catalunya amb seu a Montblanc són l’Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Senan, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet, amb una població atesa de 13.279 habitants.

Quins són els casos més comuns que tracten?
Des de l’Agrupació i en cada jutjat de Pau respectiu, es tramiten judicis verbals, actes de conciliació, judicis de faltes, exhorts civils i penals procedents de qualsevol òrgan judicial, atorgament de poders, o la pràctica de diligències que es puguin donar per delegació del Jutjat Degà del Partit Judicial de Valls, entre d’altres.

Són les localitats que abraça la seva agrupació especialment complicades o, ans al contrari, no ho són?
Els municipis de l’agrupació son bàsicament tranquils; ara bé, una altra cosa són les persones que hi habiten, les quals, quan han d’accedir al servei de la justícia de Pau, ja sigui per motius de caràcter civil o penal que afecten la seva persona i els propis béns, com a part denunciant o perjudicat, o denunciat, és aquí, en aquest moment, que els serveis de què disposa l’administració de justícia en les pròpies agrupacions, quan adquireixen la dimensió de servei públic i proper al ciutadà.

Creu que la tasca del jutge de Pau és prou reconeguda?
A tots els municipis existeix la persona que té encomanat l’exercici del jutge de Pau. És el ple de l’Ajuntament, que, per majoria absoluta, ha d’escollir la persona que consideri idònia per ocupar el càrrec de jutge de Pau i el seu substitut entre les persones que ho hagin sol·licitat, i que no incorrin en cap dels supòsits d’incapacitat, i la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els nomena per un període de quatre anys. La tasca que desenvolupa el jutge de Pau és bàsica per tal d’evitar l’inici de plets en instàncies superiors. Així tenim que tenen atorgades competències per celebrar judicis de faltes i actes de conciliació, a més d’atendre el Registre Civil en les seves tres seccions i els expedients de casament amb llur celebració. També l’auxili entre qualsevol Òrgan Judicial de tot l’Estat. En aquest moment, és molt important reivindicar la continuïtat de la tasca dels jutges de Pau, ja que la seva eliminació tal com preveu una llei actualment en tràmit, sols pot comportar un perjudici a les persones, ja que es veuria reduïda la justícia de proximitat actualment existent, la qual fou instaurada l’any 1855.

Finalment, hi ha alguna mancança especial que afecti la seva i les agrupacions en general que caldria arreglar?
En aquest moment, la justícia de Pau dins l’encaix de les agrupacions de secretaries de jutjats de Pau, caldrà veure com queda amb la previsible implantació de la justícia de proximitat i el nou model d’oficina judicial que haurà de donar resposta a les necessitats específiques que es plantegin des dels jutjats de Pau, així com el manteniment dels Partits Judicials. Amb tot crec, que caldria respectar les competències en matèria de justícia de Pau que ens atorga l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En un altre aspecte, caldria millorar la informatització i interconnexió amb les altres administracions, i una millor dotació de mitjans que permetin fer front a la prestació dels serveis d’una manera més eficient.