M. Teresa Roca ha estat durant més de quaranta anys encarregada de la botiga de papereria, joguines, revistes i llibres La Baldufa. El 31 de gener es va acomiadar del taulell de La Baldufa per passar el testimoni a la seva jove, l’Alba, en una festa multitudinària.

BIOGRAFIA: M. Teresa Roca va néixer a Montblanc el 1956. Va obrir la botiga amb una companya el 8 desembre del 1979. En principi era tot de joguines de fusta, nines de roba i manualitats, i per això es deia La Baldufa.

Primer van estar al carrer Major, davant de l’escola de música, i tres anys després van agafar el local d’ara. El 1984 es va quedar sola al capdavant de La Baldufa, que encara rutlla i ara ja té relleu.

Per què una botiga de joguines de fusta?

En aquella època començaven les joguines de plàstic, però a nosaltres ens agradaven més les de fusta tradicionals, i també crèiem que faltava una botiga de manualitats, per fer tapís, macramé, pintar figures de guix, pirogravat… Les fundadores vam ser la Glòria Pallissó i jo. Vam llogar la Mercè Ribó, que havia acabat els estudis de tapís a l’Escola Massana, i ella va començar a fer cursos de tapís, de macramé i altres tallers dins de La Baldufa. 

Després d’uns anys, elles dues van plegar i em vaig quedar jo sola portant la botiga el 1984. Al néixer el meu fill, el 1987, va entrar la M. Lourdes, que també va treballar-hi 27 anys. 

Quan va aparèixer la llibreria, dins del projecte de La Baldufa?

Va ser en el traspàs del carrer Major al Riber. Al canviar de local i ser més gran, vam poder ampliar-ho amb el que hi ha ara, papereria, material d’oficina, joguines, llibres, revistes i diaris, i també vam començar a obrir els diumenges. Ara ja fa sis anys que no venem diaris i els diumenges tenim tancat. El món ha canviat, la majoria de la gent ara mira les notícies per l’ordinador o el mòbil. 

Quin era el propòsit de La Baldufa?

El nostre interès sempre ha sigut donar un bon servei i resoldre els problemes i amb bon humor. Hem lluitat per difondre la cultura catalana, hem promogut i participat en totes les manifestacions culturals. 

En principi anant a vendre llibres a la plaça per Sant Jordi, i deixem llibres en set pobles de la Conca perquè també tinguin parada. Cada any també anem a Forès a la Festa de Poesia i Música, a la Festallibre d’aquí de Montblanc, i per descomptat a la presentació de llibres de diferents autors allà on convingui. 

La Baldufa és un comerç referent? 

Som referent perquè hem procurat tenir de tot, estar al dia amb novetats i servir ràpid. Fa molts anys que hi som, la gent ens coneix. Avui dia som la Llibreria de la Conca. Hem sigut de col·laborar i participar. He sigut sòcia de la Unió de Botiguers des del primer dia, ja que crec que la unió fa la força i que el comerç dona vida als pobles. 

Tres generacions han llegit de La Baldufa.

Sí, i tant! He vist tres o quatre generacions de moltes cases venir a comprar a la botiga. El tracte amb la gent és el que més m’ha omplert. Els clients que venien cada dia a comprar el diari, o ara que venen cada setmana a comprar, revistes, el Nova Conca... es converteixen en amics més que en clients. Els nens que venen cada dia a comprar cromos són com de casa.

Com ha sigut el traspàs? 

Estic contenta perquè s’ho ha quedat la meva jove, l’Alba, i és una molt bona noticia perquè no es tanca una botiga. Ella està al dia en les noves tecnologies que avui en dia es necessiten i també té molt bon caràcter. Amb el Michel faran un bon equip. 

Et vas fer una festa de jubilació?

Em va fer gràcia de fer una xocolatada a la placeta per als clients i clientes, vam servir unes dues-centes xocolates i va ser bonic veure els nens, els pares i els avis, que són amics, coneguts i clients de tota la vida. 

Ho trobes a faltar? 

De moment encara tinc tantes coses pendents per endreçar que ja em va bé tenir temps per a mi. El que sí que trobaré a faltar serà el tracte amb la clientela, el sortir de casa i parlar amb la gent que venia cada dia a la botiga. No pateixis que tinc una llista llarga de coses i projectes per fer. I sobretot he de fer de iaia, que tinc una neta. 

La dedicació a un projecte com la botiga implica dedicar-hi molt de temps? 

Sí, he passat moltes hores dedicada a La Baldufa, amb la gestió, l’atenció al públic, fer aparadors..., sort que també he tingut ajuda de la família. Però m’ho he passat molt bé. He conegut gent interessant i he après de tothom. 

Algun reconeixement que recordis? 

L’any passat, el gremi de llibreters em van fer un reconeixement als anys de dedicació, per fer més de trenta-cinc anys de tenir una llibreria. 

El millor reconeixement és el que rebo cada dia de tothom que em felicita i em desitja bona jubilació, quan els trobo pel carrer. Per tant, vull agrair a tothom que ve i ha vingut a comprar, ja que entre tots hem fet rodar La Baldufa.