"Ser la nova cap de colla dels Torraires és molta responsabilitat, però també un repte molt engrescador"

Roser Llagostera Nova cap de colla dels Torraires de Montblanc

"Ser la nova cap de colla dels  Torraires és molta responsabilitat,  però també un repte molt engrescador"
"Ser la nova cap de colla dels Torraires és molta responsabilitat, però també un repte molt engrescador"
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí

Roser Llagostera és la nova cap de colla dels Torraires de Montblanc després d’agafar el relleu de Santi Edo en l’assemblea anual ordinària que es va celebrar el passat 29 de gener. Amb Llagostera, que enguany celebra 25 anys com a castellera, parlem sobre els reptes de la colla montblanquina.

Biografia: Nascuda a Valls, va començar a fer castells a la Colla Joves Xiquets de Valls, i quan pot encara s’enfaixa la camisa vermella. Fa cinc anys que viu a la Conca de Barberà i és professora de català a l’Institut Martí l’Humà de Montblanc. Anteriorment al càrrec de cap de colla, ja havia tingut càrrecs de responsabilitat als Torraires de Montblanc, tant a la junta administrativa com a la tècnica.

En la darrera assemblea de la colla vas ser nomenada nova cap de colla dels Torraires. Com encares aquest càrrec?

És un càrrec de molta responsabilitat, però alhora molt engrescador, que coincideix amb la meva vint-i-cinquena temporada com a castellera. Vaig començar d’adolescent a la Colla Joves Xiquets de Valls, i per circumstàncies diverses vaig trobar-me als Torraires, on també m’he sentit sempre molt ben acollida.

Ets la segona cap de colla dona dels Torraires de Montblanc. És important començar a habituar-se i normalitzar el rol en càrrecs rellevants de les dones dins les entitats?

Sí, com en la resta de la societat. Les dones van entrar amb força en el món casteller fa més de quaranta anys, de manera que ja no hauria de ser notícia que ocupin càrrecs. De fet, no m’he pas plantejat si agafar el càrrec o no pel fet de ser dona.

En quins aspectes us ha costat tornar a arrencar amb l’activitat castellera després de la represa? Creieu que ara amb la normalitat podreu recuperar terreny perdut?

Tornar a fer castells després de gairebé dos anys d’aturada ha passat factura a totes les colles, però especialment a les petites, com els Torraires, que vam poder fer menys castells dels que estàvem acostumats. De portes endins, però, va ser una temporada de fer molta feina de renovació a tots els nivells: especialment de canalla, però també als troncs, a les pinyes, etc.

El 2022 es va veure una residualitat en la progressió de les colles més potents. Aquest 2023 ha de servir perquè la resta de colles pugueu progressar i deixar enrere els efectes de la covid?

Sí, crec que la feina de fons que es va fer l’any passat permetrà extreure’n més fruits aquest any. De tota manera, objectius castellers a banda, el que
volem és que tothom se senti a gust a la colla, que s’ho passi bé, i continuar engrandint així el teixit associatiu de la comarca i el món casteller.

Un dels passos importants aquesta temporada que tot just arrenca és la consolidació dels castells de sis?

Si continuem sumant castellers com l’any passat, ens agradaria ampliar la gamma de castells de sis, amb castells com el quatre amb el pilar i el cinc de sis, que fa uns anys que no fem, i portar a plaça amb més freqüència el dos de sis, que l’any passat vam poder descarregar un cop.

Hi ha ganes o voluntat de portar a plaça algun castell de set?

Com dèiem, l’objectiu és ampliar i consolidar la gamma de sis. Si això passa, no tinc cap dubte que el castell de set arribarà. Això sí: només el portarem a plaça si els assajos ens ofereixen garanties de descarregar-lo. Fa molts anys que els Torraires pràcticament no tenim caigudes, i treballarem perquè continuï sent així.

Com a junta, quins altres objectius o reptes us marqueu de cara a aquest 2023?

A banda de continuar creixent en nombre de castellers, també és un any de canvi de junta, amb força jovent que hi entra. Això és molt positiu perquè garanteix una continuïtat. A més a més, tenim prevista una sortida de cap de setmana al País Valencià. És un repte i alhora una il·lusió per a nosaltres portar castells lluny de casa, i compartir experiències amb una muixeranga, una altra tradició de torres humanes dels Països Catalans.

Quin paper ha de tenir la colla dins del teixit social i cultural de Montblanc i la comarca?

Som l’única colla castellera de la comarca, i a més una colla amb cent cinquanta anys d’història (molt poques ho poden dir). Per això crec que la gent de Montblanc i la comarca que se senti mínimament atreta pel món dels castells hauria d’apostar per la colla de casa.

El dia 10 arrenquen els primers assajos. Com s’encara aquesta nova temporada? És important aconseguir una bona presència als assajos?

Evidentment. Els castells surten dels assajos, i com més afluència hi hagi, més seguretat es dona a la canalla que puja, i més i millors castells es poden preparar per després portar a plaça. Només em queda dir que hi esteu tots convidats!

Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres