Hem conegut el Rafa per ser un dels organitzadors del Torneig de Pàdel de Sarral. Parlant amb ell hem descobert que, tot i ser molt jove,
té molt clar que l’esport és la seva vocació, i per això s’hi dedica en cos i ànima.

Biografia: Sarralenc nascut el 3 de maig del 2002. Un cop acabats els estudis de batxillerat, es van centrar a estudiar per ser entrenador de pàdel i va obtenir la titulació de monitor de pàdel de la Federació Catalana, que anava compaginant amb les competicions de la FIP (Federació Internacional de Pàdel). Des de fa uns anys, de dilluns a dimecres entrena esportistes de pàdel a Sarral i els dijous i divendres a la Selva del Camp. És en aquesta darrera població que dirigeix els entrenaments de competició.

A més a més, enguany està organitzant el Torneig de Pàdel de Sarral, que ha tingut molt bona acollida. Amb el temps lliure que encara li queda, durant el matí s’entrena ell perquè també competeix en diferents modalitats esportives.

D’on et ve la professió d’esportista i entrenador professional?

Mon pare sempre ha jugat a esports de raqueta, com l’esquaix, el tennis i el pàdel. Gràcies a veure’l a ell jo també vaig començar de ben petit a jugar-hi. La primera vegada que ho vaig fer va ser de molt petit al càmping, i allí va ser on vaig començar a voler aprendre’n més.

Quins esports domines?

A mi m’agraden molt els esports, el tennis, el futbol, però lògicament el que em va millor és el pàdel.

De quines competicions estàs més orgullós?

Crec que el més important no és el tipus de competició, sinó quina dificultat hi ha hagut en el partit. És per això que del que estic més satisfet és de quant guanyo partits que han estat difícils per a mi.

Has viatjat per participar en campionats fora d’Espanya/Catalunya?

Sí, i tant! He viatjat per tota la península, per jugar molts campionats d’Espanya, en els circuits de la FIP.

La FIP és la Federació Internacional de Pàdel, l’entitat del pàdel esportiu a escala mundial. Va ser fundada l’any 1991 a Madrid pels representants legals de les federacions Argentina, Espanyola i Uruguaiana.

Et consideres semiprofessional, per què?

No puc dir que sigui professional perquè no em dona per guanyar-me la vida com a jugador professional o de competició. Però podríem dir que soc semiprofessional, ja que competeixo en la Federació i estic gairebé tot el dia en una pista de pàdel.

La docència i l’entrenament personal és un recurs per viure de l’esport i alhora entrenar?

Sí, és clar. Per a mi el pàdel ho és tot. En el futur m’encantaria poder viure d’aquest esport, com a jugador i com a entrenador.

Quines són les teves rutines d’entrenament?

Els matins els dilluns, dimecres i divendres vaig al gimnàs. Els dimarts i dijous faig físic amb un preparador físic. Després encara jugo uns partits d’entrenament. I fins i tot dilluns i dimecres, en acabar del gimnàs, vaig a Barcelona a entrenar.

Durant totes les tardes de la setmana també dono classes, i si a més a més tinc competicions solen ser durant la nit.

Quins hàbits t’ajuden a augmentar el teu rendiment esportiu?

Sobretot la dieta, la preparació física i també un bon descans.

Com va sorgir la idea del Torneig de Pàdel de Sarral?

La lliga que hem organitzat aquest any ha estat una versió millorada de la qual vam proposar l’any passat. Perquè en l’anterior no havíem previst alguns temes, i enguany els hem resolt.

Així, la Lliga de Sarral de Pàdel l’hem organitzat de manera que cada parella de jugadors competeixi amb altres esportistes del seu nivell, per tal que hi hagi un sistema d’ascens i descens gradual, que no deixí ningú fora del torneig durant els primers partits.

També hem dissenyat el rànquing individual.

Què diries que té el pàdel que atreu nous esportistes i l’ha fet famós en tan poc temps de vida?

El pàdel és un esport que per molt poc que hi hagis jugat se n’aprèn ràpidament, perquè l’objectiu de donar-li a la pilota és fàcil d’aconseguir. A banda, també és un esport en què no fa falta que tinguis una gran preparació física per jugar, perquè la pista és més petita, i és una manera d’engrescar la gent a passar-s’ho bé competint.

L’esport enganxa, o és un hàbit i cal esforçar-se a practicar?

Jo crec que el pàdel és un esport que enganxa perquè és molt social i divertit.  De manera que la gent que he conegut que ha començat a jugar, com més jugava més volia fer-ho.