El proper dissabte 18 de març, a les sis de la tarda, el santuari de Sant Magí de la Brufaganya serà l’escenari del lliurament del dotzè premi Sikarra als Amics de Sant Magí de la Brufaganya i el seu Entorn. Aquest premi reconeix la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra històrica.

Biografia: L’associació es va conformar el 2008 per recuperar i donar a conèixer les riqueses de la vall de la Brufaganya, una entitat cultural al municipi de Pontils, a la Baixa Segarra. Durant aquests quinze anys han fet accions i activitats destinades a la conservació i divulgació del patrimoni cultural  i natural de la vall de la Brufaganya. Si visiteu la seva pàgina web podreu gaudir del patrimoni tradicional, religiós, oral, natural, musical, arquitectònic i documental que atresoren i comparteixen en les seves diverses i múltiples propostes educatives i d’oci.

Com va sorgir la necessitat de crear l’entitat, i quines primeres activitats us vau proposar per aconseguir-ho?

El dia de Sant Magí (19 d’agost) del 2008 no es va poder celebrar l’acostumada missa al santuari per deixadesa del mossèn encarregat. La decadència de la Brufaganya ja feia temps que era palesa i aquell dia va tocar fons. D’allí va sortir un grup de gent per revifar l’aplec de setembre del mateix any i ho va aconseguir plenament.

Quin és el vincle que hi ha entre aquesta vall i altres viles de la nostra geografia?

La devoció a sant Magí és antiga i arrelada en determinats llocs de la geografia catalana: Tarragona, Cervera, Igualada i Tàrrega, on encara se celebra la tradició de la portada de l’aigua. També ho és a tots els pobles que van de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna i bona part del Penedès. El vincle, en tots els casos, és la tradició de l’aigua de Sant Magí i dels diferents aplecs que s’hi celebren, especialment el del tercer diumenge de setembre.

Com us organitzeu per dinamitzar i cuidar el santuari i el seu entorn?

Cada primer diumenge de mes un nombrós grup de voluntaris anem a treballar a Sant Magí, i també molts dimecres hi va un grup més reduït però constant. I a més els dies de concert al matí també ho anem a preparar tot. De forma espontània s’ha anat formant un grup d’entre 25 i 30 persones procedents també de diversos llocs: Santa Coloma, Igualada, Piera, Tarragona, Cervera... Tothom és benvingut al voluntariat i intentem que tothom s’hi trobi bé.

Moltes de les vostres activitats tenen un fort component antropològic i històric. Quina és la voluntat d’aquestes accions?

Efectivament, una part de les nostres activitats va destinada a estudiar, publicar i conservar els costums ancestrals de la Brufaganya. Concretament hi ha en marxa un projecte d’història oral amb gent gran que viuen o han viscut a Sant Magí. També hem fet alguna activitat per recuperar els marges de pedra seca dels horts i per al dia 26 tenim la primera jornada d’Estudis de la Brufaganya. Tot plegat l’objectiu és una paraula que està de moda: posar en valor allò que tenim més a prop, en aquest cas, la Brufaganya.

La Brufaganya esdevé una terra de frontera; és també una terra desconeguda?

Depèn te com t’ho miris. Els dies que fem voluntariat no hi ha dia que no passin alguns visitants per les fonts o pel santuari. Normalment són gent que han tingut alguna relació amb Sant Magí, sigui de quan eren infants o perquè els pares o avis els havien portat a l’aplec o a alguna festa, i els agrada tornar-hi per recordar. Això demostra que en determinats cercles és un lloc ben conegut.

Però també és veritat que per a una gran part de Catalunya el lloc de la Brufaganya és totalment desconegut.

L’1 d’octubre del 2022 vau participar en la XV Trobada de Centres d’Estudi de Lleida, Aran, Alt Pirineu i Andorra, que enguany es va celebrar al castell del Comtes de Santa Coloma de Queralt amb la proposta de parlar d’estratègies més sostenibles per a les vostres actuacions. Quines penseu que ja esteu duent a terme i en quines novetats us esteu enfocant?

Entenem que la sostenibilitat és buscar una societat més justa i respectuosa amb allò que ens envolta. En el cas de les activitats que fem, som especialment sensibles en allò de fer servir només material compostable. Per altra banda, totes les activitats de natura van dirigides precisament a conservar i difondre la sensibilitat que hem de tenir amb tot allò que ens envolta.

Enguany heu pogut celebrar el 400 aniversari de l’Aplec, que no vau poder celebrar, com volíeu, l’any 2020. Quin estat de salut valoreu que està tenint l’Aplec aquests darrers anys de dedicació?

En realitat el 400 aniversari sí que el vam celebrar el 20 de setembre del 2020, però ho vam haver de fer, lògicament, amb les restriccions que hi havia en plena pandèmia. La celebració va consistir bàsicament en la celebració de l’ofici a l’aire lliure, amb la participació en aquest cas de l’arquebisbe de Tarragona per donar-hi més solemnitat. La resta d’actes de l’aplec tradicional: arrossada, sardanes, balls... no es va poder fer. Cal dir que l’any 2022 l’Aplec s’ha celebrat ja amb tota normalitat i amb moltíssima participació. Es notava que la gent volia tornar a la normalitat.

Heu recuperat un aplec centenari amb la intenció de tornar l’esplendor, la popularitat i la riquesa cultural a Sant Magí de la Brufaganya, i enguany rebeu el reconeixement per fer-ho amb el Premi Sikarra 2023. Què suposa per a vosaltres aquesta distinció?

Una distinció com aquesta ens esperona encara més a seguir el camí pel qual transitem fa gairebé 15 anys. Els objectius que ens marquem, com la reconstrucció de la Casa d’Acollida i de la Casa de l’Ermità, són molt ambiciosos i ens semblen encara molt llunyans, però si fa 10 anys ens haguessin dit que ens trobaríem allà on som (festival de música consolidat, activitats de natura, centre d’estudis...) tampoc ens ho hauríem cregut. No hi ha dubte que el premi Sikarra ens incita encara més per aconseguir-los.

Quin equip humà hi ha al darrere de tota aquesta tasca?

L’equip humà són els voluntaris de què parlàvem abans. El voluntariat és la clau de tot. Entre ells hi trobem mestresses de casa, enginyers, botiguers, infermeres, empleats de banca, pagesos, etc. Bastants són jubilats, però també hi ha persones en actiu. Tothom és important: des de qui prepara l’esmorzar fins als que planifiquen els concerts, dibuixen els plànols dels edificis, o repiquen una paret.

Quines necessitats de base hi ha al darrere d’aquest associacionisme tan participatiu?

La necessitat més important en un grup com el nostre és que la societat reconegui el treball que estàs fent i a la vegada apreciï que la nostra feina és útil per a la comunitat, i el premi Sikarra sens dubte que hi ajuda. També hi ajuda el fet que les institucions, com l’Ajuntament de Pontils, ens busqui ajudes públiques per a la Casa d’Acollida, o que l’Arquebisbat de Tarragona ens cedeixi l’ús de la Casa de l’Ermità per un període de 40 anys, acord al qual hem arribat molt recentment. La veritat és que en aquest sentit estem molt contents.

Algun desig de futur per a Sant Magí de Brufaganya i el seu entorn?

Sabem que semblarà potser una cosa fora de lloc, però el desig podria ser de continuar fent allò que fem de la manera que ho fem durant molt de temps. I, si pot ser, sense disgustos com el que acabem de tenir amb el traspàs del Magí Trullols, un Amic de Sant Magí de veritat! L’enyorem molt!