Durant el desembre el Consell Comarcal va anunciar el rodatge d’una pel·lícula del director barceloní Marc Recha a la nostra comarca. Una proposta que s’estava coent a la comarca des d’abans de la pandèmia, segons ha explicat la responsable de l’àrea de Cultura del Consell Comarcal, Sílvia Iturria, en una entrevista a la ràdio. La pel·lícula s’ha estat rodant a la Conca de Barberà amb actors i actrius també de la comarca. Marc Farré es va presentar al càsting per a homes amb ceguera de qualsevol edat d’entre 15 i 80 anys sense experiència prèvia. El director català destaca la seva preferència per filmar en ambients rurals i tranquils, i s’han rodat escenes a l’Espluga de Francolí i al monestir de Poblet. Parlem amb el Marc de com ha estat fer d’actor remunerat en la primera pel·lícula en què participa. Tot i que poc podem saber, encara, d’‘Els centaures de la nit’.

Biografia: Va néixer a Vimbodí el 23 d’abril del 1974, però ara fa tres anys que viu a Solivella, el poble de la seva mare. Va estudiar un grau superior en administració, i tot i la dificultat atès que en aquella època no hi havia molts dels recursos i eines necessàries per adaptar l’ensenyament a la seva ceguera, va acabar d’estudiar tot i que no li garantien la titulació. De seguida va trobar feina, primer va fer les pràctiques a la Mahle i tot seguit va començar a treballar de recepcionista a Aprodisca el 2007.

Fa tres anys que codirigeix un programa de ràdio a l’Espluga FM que es diu ‘Capacitats’, un programa mensual, un diumenge al mes, en què treballa per donar visibilitat a la discapacitat, parlar-ne i que la societat ho vagi veient més normal. Perquè la gent es plantegi que moltes de les coses que poden fer les persones amb altres capacitats les poden anar fent amb adaptacions.

Com et vas decidir a presentar-te al càsting, i com ha sigut l’experiència?

La veritat és que ha anat molt bé l’experiència, molt enriquidora, és una cosa que mai m’hauria pensat de poder fer. Tot va començar arran d’una companya de feina que em va avisar de la convocatòria, i tothom em va anar avisant després perquè em presentés al càsting, ja que buscaven homes cecs.

El càsting el vam fer a principis de desembre, i em van dir que a finals del mateix mes ens avisarien, i sí, va ser la setmana abans de Nadal quan em van trucar per dir-me que estava seleccionat. Em va fer molta il·lusió, quan m’ho van dir.

Est vas preparar el càsting d’alguna manera?

Ens van fer llegir un text. El dia del càsting, però, com que era per conèixer-nos ens van demanar com una presentació del dia a dia, de quines coses fèiem en la nostra vida diària, i tot de cosetes de nosaltres, com si estiguéssim fent la nostra biografia. Després ens van passar un àudio perquè ens preparéssim un text i fer les proves.

En quants dies de rodatge has participat?

Jo vaig participar en tres dies de rodatge. Però hi ha companys del rodatge que s’han hagut d’allotjat a l’hostatgeria de Poblet, perquè han estat ben bé tres mesos gravant. Però com que jo visc aquí, només he anat tres dies a rodar, unes hores, perquè és un temps d’espera en molts casos, no sempre va com ha d’anar i llavors has d’esperar que les escenes anteriors les donin per bones.

Has pogut gaudir del món del cinema i les dinàmiques del rodatge. Com és?

Sí, i tant, ni que fos només tres dies és una cosa molt enriquidora.

Nosaltres estàvem esperant la nostra escena, per tant tampoc sabem massa cosa, ni vam poder participar en altres escenes.

El que sí que sé és que si no surt bé has de tornar a repetir els moviments, l’escena.

Nosaltres vam gravar tant a l’exterior com a dintre del monestir i havíem d’anar vestits amb robes antigues.

Ha estat una tasca remunerada; ets sents un actor professional?

Bé, el que sí que sé és que sortirà el meu nom als crèdits de la pel·lícula Els centaures de la nit de Marc Recha, i l’hem conegut a ell i a la resta de l’equip. Són gent molt maca que en tot moment va estar molt pendent que ens trobéssim bé. Vam rodar en dies diferents, i érem gent que anàvem canviant. Com a actor professional vaig conèixer en Lluís Soler.

Abans d’això, havies tingut interès per fer teatre o per actuar?

No, i ara, no m’ho pensava, mai m’hauria ni imaginat que faria d’actor professional i remunerat, i que sortiria als crèdits d’una pel·lícula. De fet, m’hi vaig engrescar a mesura que la gent m’hi anava animant.

Saps de què va la pel·lícula?

No, en el cas de tots els que érem allà no sabíem res més que el nostre tros de la pel·lícula, i pel que he sentit ha estat bastant generalitzat. És una cosa curiosa, perquè encara no sé ben bé què estàvem fent els meus companys i jo en la pel·lícula, és a dir el guió, la trama, de tot això encara no en sabem res, i és clar, tinc curiositat de saber-ho. És una manera de copsar la naturalitat de la persona, i potser és una manera de rodar del director.

Com que la faran amb audiodescripció, llavors podré saber què fèiem dins de la història.

Tot és un misteri, encara no sé quan sortiré, ni res més... La veritat és que per a nosaltres també és tot un misteri.

Marc, t’han quedat ganes de seguir participant en el món del cinema?

Doncs ha estat una experiència bonica i enriquidora. Repetir? Ara em dic ¿per què no? Qui sap, veient que aquesta vegada no m’ho esperava ja no descarto res, ara tinc més present que pot ser, i si m’ho volguessin proposar, i tant que m’agradaria tornar a repetir.