El 8 de març és el dia del patró dels bombers, sant Joan de Déu. El 13 d’abril, per commemorar aquest dia, la Generalitat va celebrar l’acte de lliurament de les Medalles d’Honor i les Distincions per serveis excepcionals de 2022 dels Bombers de la Generalitat amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Durant l’acte se’n concedeixen de tres tipus: les d’or, al personal que ha complert 30 anys de servei en el moment de jubilar-se, o 35 en actiu; les d’argent, 25 anys després de servei, i les de bronze, als 20. D’entre les diferents distincions en destaca una al Parc de Bombers Voluntaris de Sarral, amb més de 30 anys d’història, que compta amb el primer bomber voluntari, Isidre Angles Bonet, que va rebre la medalla d’or pels 35 anys de serveis prestats al cos.

El passat 4 de maig es va celebrar el Dia Internacional dels Bombers i hem volgut parlar amb l’Isidre, que ha vist canviar el servei durant aquests 35 anys exposant la seva vida voluntàriament per tal d’ajudar els altres i l’entorn.

Biografia: L’Isidre és fill de Blancafort, va néixer el 1964. L’any 1987 va ser un dels primers bombers voluntaris de la comarca i després va entrar a formar part del parc de Sarral, que porta més trenta anys de servei.

Actualment viu a Montblanc i treballa a l’empresa Mahle. El passat 13 de març va rebre la medalla d’or pels 35 anys en actiu dins del servei de Bombers Voluntaris, de la mà del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Des de quan ets bomber voluntari, i com vas començar?

Des de l’any 1987, i vaig començar a fer de bomber voluntari per vocació.

Què suposa per a tu, aquesta distinció de la Generalitat als 35 anys que portes de voluntari?

Doncs la veritat és que haver rebut aquesta condecoració és una gran satisfacció per a mi, després de grans desil·lusions.

Per què la comarca necessita la feina que feu? I què aporteu els bombers voluntaris en les tasques d’extinció?

Doncs nosaltres aportem una necessària labor addicional tant en les tasques d’extinció com de monitoratge. Per començar, el fet que com a individus de caràcter local tenim un coneixement més adequat per al moviment dintre de la nostra jurisdicció; això ens permet respondre de manera més ràpida i eficient, pel fet de comptar amb coneixement sobre la zona.

Quantes persones sou, i com us organitzeu?

Som disset voluntaris més tres que estan esperant el nomenament per a la campanya d’estiu.

Quin suport rebeu?

De la població, sempre. De la casa ara sembla que comença a activar-se, diguem que ha anat canviant el suport a nivell comarcal.

Ens pots explicar com es va viure l’incendi del 2019 a Santa Coloma des de la vostra implicació voluntària?

Nosaltres el vam viure com un desastre total per falta de coordinació entre els diversos grups d’extinció que s’hi van trobar.

Què t’omple més, d’aquesta tasca voluntària?

Doncs sobretot la satisfacció de la feina ben feta.

Hi ha hagut canvis significatius, en aquests 35 anys que portes exercint de bomber voluntari?

Bastants. Sobretot en equipació i material, encara que ens donen un caramel i al cap d’un temps ens el treuen. En l’àmbit personal, com deia abans, el suport és bastant nefast, ja que des del mateix territori, o digues-ne casa, ens tenen bastant abandonats.

Hi ha relleu generacional?

Sí, ara sí. Però feia bastants anys que no en teníem.

És important cuidar i conèixer els companys al costat dels quals t’enfrontes a les emergències?

Sí, i tant! És molt important, ja que sempre has d’actuar des de la seguretat que tens els companys al costat.