Paula Hervas és montblanquina i va començar a aprendre d’amazona a la comarca. Des de Solivella es cuida dels seus cavalls i durant la setmana treballa com a docent de doma clàssica a Barcelona.

Biografia: La Paula va néixer el 1999, i tot i ser de Montblanc va viure molts anys a Solivella, encara que actualment viu i treballa a Barcelona. Després del batxillerat científic i les proves d’accés a la universitat va estudiar tècnic 1 i 2 de disciplines olímpiques, uns estudis que estan enfocats a l’ofici d’amazona. Durant un any va treballar a les instal·lacions de Beatriz Ferrer-Salat (amazona olímpica), i des de fa quatre anys treballa a Barcelona Horses, empresa familiar dedicada a l’entrenament i venda de cavalls de competició.  Com a amazona de competició ha guanyat diferents certàmens des del 2015.

Des de quan fas d’amazona, i per què hi vas començar?

Com a ofici porto treballant-hi des dels 18 anys, actualment en tinc 24; però porto des dels 10 anys iniciada en aquest esport com a hobby. Realment els meus inicis en aquest món van començar com els de qualsevol esportista. Els meus pares em van portar de molt petita a una hípica del costat de la casa on vivíem abans a fer un passeig. Des del moment en què vaig pujar a un cavall sabia que com a hobby o com a professió seria una cosa per a tota la vida. I ja amb 12 anys em vaig iniciar en el món de la competició.
 

Què és el que caracteritza l’estil de doma clàssica que practiques?

Per respondre a aquesta pregunta m’hauria de posar a la pell d’una persona que no està entesa en el món del cavall, i des d’aquest punt de vista jo diria que el que més la caracteritza és l’aparença que la persona que va sobre el cavall no fa absolutament res. És a dir, que amb moviments molt simples (de cames, braços, mans, pes corporal...), molt tècnics i molt subtils el genet o amazona aconsegueix fer amb el cavall el que vol. La doma clàssica és un estil que demostra que és possible fer moviments molt suaus i elegants  amb un animal de més de 300 kg sense cap mena de pressió o sotmetiment.

Què necessites perfeccionar en tu, i en el cavall, per esdevenir el binomi perfecte?

Aquesta pregunta te la podria respondre una mica amb la contestació anterior. El que tots volem i el que més agrada de cara als jutges, que són les persones que ens valoren al cavall i al genet, és que des de fora sembli que no passa res. Així que crec que per fer el binomi perfecte necessites això, aquesta connexió cavall-persona; que a base d’hores d’entrenament us conegueu tan que l’animal sàpiga el que tu vols, i tu sàpigues com actuar amb el que notes entre les cames.

Competeixes a quin nivell, i quins reconeixements has obtingut?

La competició es podria dividir en dos blocs: un adaptat al nivell del genet/amazona (depenent de l’edat) i un adaptat al nivell del cavall (que en aquest cas depèn de l’edat del cavall). Ara mateix tinc un poltre de 6 anys amb el qual estem competint en la categoria “poltres de 6 anys”. Aquest cavall el tinc des de l’any passat i des de llavors hem obtingut molts reconeixements, els més importants els de campions de Catalunya 2022 en la categoria 5 anys i medalla de bronze al Campionat d’Espanya de Cavalls Joves 2022. Temps enrere he anat competint en categories de menors: alevins, infantils, juvenils i ponis. Durant tots aquests anys he guanyat moltes proves a nivell nacional i he fet medalla de plata l’any 2015 en la categoria de ponis.

Quines proves has de superar en un concurs de doma clàssica, i què és el que s’hi valora més?

La competició de doma clàssica consisteix a memoritzar un recorregut que s’ha de fer amb el cavall, en un tancat que es diu “quadrilongo” senyalat amb lletres per saber d’on a on anar. En cada categoria varien els recorreguts i són diferents, i com he dit abans depenent del nivell es valoren diverses coses: la qualitat del recorregut, la posició del genet/amazona, els aires del cavall (com es mou)...

Com és la teva rutina diària com a amazona?

El meu horari és de 8 a 14 h i de 16 a 19 o 19.30 h de dilluns a dissabtes, i un diumenge al mes treballo. A les 8 h comencem donant menjar als cavalls, i quan han acabat els portem als pàdocs, que són tancats a l’aire lliure on ells descansen. Després, al llarg del matí munto uns 8-9 cavalls (depenent del dia), i durant les tardes em dedico a impartir classes a nens i nenes que estan començant a muntar, o que volen perfeccionar la tècnica i competeixen a alt nivell. Entremig de tot això també cuido l’espai on treballo, és a dir, netejar les instal·lacions, el material utilitzat durant tot el dia, etc.

Què t’ha aportat el territori per desenvolupar-t’hi?

Vaig anar a viure a Solivella quan tenia 10 anys, sempre havia viscut en zones molt urbanitzades i Solivella és totalment diferent a això. Els meus pares van decidir comprar una masia als afores del poble, i quan vaig començar a sentir inquietud pel món del cavall van decidir dedicar part de la finca que estigués enfocada als cavalls. Vam construir unes quadres, amb grans camps i instal·lacions  preparades perquè jo pogués començar a practicar a casa, i així va ser. He passat gran part de la meva vida entrenant allà amb molts professors i professores que venien a ensenyar-me i ajudar-me. Així que per a mi Solivella és recordar els meus inicis, allà on va començar tot i on vaig trobar la meva passió.

Pots dedicar-te professionalment a aquest ofici?

Totalment. És un món molt dur i és difícil fer-t’hi un lloc, un nom, i que la gent comenci a conèixer-te. Però amb l’ajuda de la gent i treballant dur es pot aconseguir.

Jo treballo exclusivament d’això, però en la resta d’hores lliures que em queden vaig a altres hípiques properes a la que treballo a fer classes a nens i nenes.

Què cal estudiar o saber, per treballar en aquest àmbit?

Saber cal saber-ho tot, sincerament. No es un món fàcil ni senzill, i quan vols dedicar-t’hi seriosament en un lloc professional has de tenir uns coneixements avançats sobre la feina en una hípica i sobretot tenir duresa mental per aguantar la pressió. Pel que fa estudis, per muntar només necessites experiència i molt de rodatge, però per fer classes a alumnes sí que necessites tenir estudis. Com he dit abans, jo estic titulada en el tècnic 1 i 2, que equival a un grau mitjà més o menys. Es requereixen aquests títols per fer-ho a nivell professional.

La doma clàssica ha anat canviat amb els anys. Ara la reglamentació admet altres tipus d’embocadures més respectuoses?

Sí, igual que la majoria d’esports, la doma clàssica ha anat canviant i evolucionant al llarg dels anys. A dia d’avui han canviat moltes coses tant per al cavall com per al genet/amazona. El cavall, depenent de quins nivells, pot competir amb embocadures molt més suaus, ja que també s’ha innovat i creat embocadures noves. La gent sempre s’alarma molt quan veu que els cavalls porten un ferro dins de la boca i que nosaltres el manipulem amb les mans, però el que no saben és que això és el que menys fem servir. I a dia d’avui cada vegada surten al mercat embocadures més còmodes i més adaptades a les necessitats de cada cavall.

Hi ha característiques úniques o identitàries, en cadascun dels animals que muntes?

Sí, totalment. Entre eugues i cavalls hi ha moltes diferències, però que no són una norma i no tenen per què ser així sempre. Per exemple, les eugues solen ser més sensibles i solen tenir més caràcter que els cavalls, que solen ser més tranquils i s’entreguen amb mes facilitat a la persona que els munta. Però com he dit abans això no és una regla, hi ha molts cavalls que són diferents entre si i eugues que també ho són entre elles.  I sí, també tots i cadascun dels cavalls que munto són diferents, no n’hi ha cap d’igual, com les persones. Cadascuna té el seu caràcter, la seva força, la seva habilitat per aprendre..., i això és el que més t’ensenya de tot, tractar amb tants animals i tan diferents entre si que sàpigues què fer amb cada un en cada moment i conèixer-los a tots.

Paula, encara et queda algun somni per realitzar en aquest àmbit?

Molts, la veritat. Ara mateix tinc un projecte molt bonic entre mans i que em fa molta il·lusió, que és el meu cavall, que es diu Deflorino. Només té 6 anys i és molt jove, però demostra una gran capacitat per aprendre i unes qualitats excepcionals com a cavall que ja estan donant resultats. Crec que serà un cavall molt valorat en un futur i m’encantaria poder anar als concursos més importants amb ell. A nivell més futur tinc la meva finca a Solivella, on m’agradaria algun dia poder criar els meus cavalls, i fer-ne compravenda i negoci, i fer classes a nens i nenes a casa meva. Fer el meu projecte d’hípica em faria realment molt feliç i és una gran aspiració per a mi. I qui no ho diria, sent esportista... òbviament anar a alguna Olimpíada, ha! ha!