El dimecres 28 de juny va ser el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+, o Dia Internacional de l’Alliberament LGBTIQ+. Hem volgut parlar amb Hugo Marlo i Luck Ibáñez, dos tarragonins que van venir a fer una xerrada el passat 20 de maig a Montblanc. En aquesta darrera visita, van venir a parlar de la transfòbia que pateixen les persones que fan un trànsit de gènere. Aquest any han creat una associació anomenada Tiresias, nom que fa referència a la mitologia grega, en ser el nom d’un dels savis més reconeguts de Tebas, que va ser home i dona en una sola vida.

Biografia: L’associació Tiresias es va crear el març del 2022 i està destinada a les persones trans, sobretot. Per això tant Luck com Hugo i Gael responen a diferents qüestions en les seves xerrades per a familiars i adolescents als instituts sobre la diversitat sexual i el procés de trànsit. Amb aquesta tasca també ens apropen a una realitat que diuen que cal naturalitzar per defugir el terme ‘normal’. Conceptes que, tot i la seva jovenesa, tenen molt clars. 

Per què vau decidir crear el col·lectiu Tiresias? Quin n’és el propòsit final?
Vam decidir crear l’associació Tiresias per poder donar la informació que un dia ens va faltar a nosaltres. Vèiem que no hi havia suport, que no hi havia referents ni espais segurs, i vam voler ser nosaltres, Hugo i Luck, aquests referents i poder donar aquest suport i espai segur necessari.

El propòsit final és visibilitzar i naturalitzar l’existència de les persones trans.

Sou persones que heu patit transfòbia. En les xerrades ho expliqueu com una manera de naturalitzar la llibertat de triar qui vols ser. És de persones valentes?
Sí, per desgràcia les persones trans majoritàriament patim transfòbia. És de valents explicar-ho, fer-ho públic i també demanar ajuda. Perquè publicant, naturalitzant i fent visible les nostres històries ajudem els altres.

Quina és la vostra tasca dins de les propostes de Tiresias? Fins on esteu arribant?
Amb Tiresias, fem diferents projectes per crear aquests espais segurs i sobretot per informar. Fem xerrades als instituts i escoles, perquè els joves prenguin consciència de qui som les persones trans, que som persones com qualsevol altra, que sentim, riem, plorem i només volem viure i ser feliços. Que entenguin que no fem mal a ningú sent qui som. Sobretot educar i parar l’assetjament escolar. 

També fem campaments LGTB emocionals en què vivim durant tres dies moments màgics, compartim sentiments, experiències, històries, etc. Ens agrada molt també utilitzar les xarxes socials com a eina de transmissió perquè podem arribar al màxim públic possible. En definitiva, fem tot el que està en les nostres mans per ajudar-nos entre nosaltres i fer el món una mica més bonic.

Falten referents per acompanyar les persones que senten que volen fer un trànsit de gènere? N’hi ha en la història de la humanitat, o en altres cultures?
En començar la nostra transició no teníem cap referent, no hi havia referents visibles. Avui en dia, amb les xarxes socials, les persones trans han començat a fer-se més públiques i disposades a explicar la seva història per ajudar. I és el que fem nosaltres.

Som una societat molt avançada tecnològicament però poc en les llibertats. En el teu cas, Hugo, has col·laborat en la cançó ‘Mil voltes’ amb el Laboratori de Fecundació In Vitro de Barcelona. Cal visibilitzar més els drets de les persones trans? Com el dret a tenir una família pròpia?
Clarament sí, sense lloc a dubtes. Sobretot aquests temes com poder tenir una família estan molt poc vistos, no hi ha res d’informació i la gent es pensa que és tot antinatural i un disbarat. Però no és així, les persones trans tenim tot el dret del món a tenir una família. I no serem menys família per crear-la d’una manera diferent de l’habitual.

Tots dos veniu de pobles petits del Camp de Tarragona. Què creieu necessari treballar en les poblacions on tothom es coneix?
Treballar l’empatia, el respecte i l’amor. Trencar amb ideologies falses. I per això calen xerrades i tallers com les que impartim a l’associació Tiresias.

Feu xerrades en instituts per explicar les vostres experiències com a joves trans. I la joventut al final és un reflex d’allò que han vist abans. No caldria també fer xerrades per als més grandets i grandetes?
Sí. Fem xerrades també fora dels instituts, en què ens escolten pares, mares i avis. Però sí que ens agradaria poder fer-ne més per als adults, perquè l’educació comença a casa.

Us heu topat amb una atenció sanitària irrespectuosa i caduca. Els professionals no estan preparats per atendre persones en trànsit. Heu hagut de passar per l’estigma de malalts mentals?
Sí. Un metge forense ens va fer una entrevista psicològica, amb preguntes estereotipades i incoherents que afirmarien o negarien la nostra identitat de gènere. També per al canvi del DNI vam haver d’entregar uns papers on posava que teníem disfòria de gènere i un trastorn. I a més, quan anem al metge per parlar sobre la nostra transició s’indica com: visita per trastorn de gènere.

Coneixeu altres models més respectuosos amb les persones trans al món? I quin creieu que és l’èxit?
L’èxit seria poder viure sense por a ser tu mateix, ja que tots som més feliços si som nosaltres mateixos.

Què creieu que hauríem de superar com a societat perquè fos més integradora?
El respecte. Tothom hauria d’entendre que som persones i cadascú ha de viure la seva vida. Ningú s’ha de ficar en la vida de ningú.

Què us agradaria que passés amb Tiresias? 
Que el nostre missatge arribi tan lluny com sigui possible. Poder visibilitzar per tot arreu, arribar a tota mena de públic i ajudar les persones que ho necessiten. Perquè tots ens mereixem ser ajudats i ser feliços.